La imatge central del retaule de l'Assumpció d'Arenys de Mar, que fa 300 anys, reflectida en uns goigs

Amb motiu de la celebració dels 300 anys del meravellós retaule barroc de l’església d’Arenys de Mar recordem que uns goigs van reproduir la imatge central de Maria Assumpta en el seu full, que reproduïm en aquest gravat. Una monografia de Francesc Coll i de Xavi Salbanyà explica amb detall aquesta obra d'art: El retaule de Santa Maria d'Arenys de Mar, pas a pas. 

Il·lustració de Josep Barrenechea per als Goigs a llaor de Santa Maria Assumpta al Cel, patrona de la parròquia d'Arenys de Mar. Arenys de Mar: Impremta Santa Maria, 1989.
Les activitats del tricentenari, aquí. Nota històrica completa al web de l'església.

Audicions per cantar als goigs de Sant Fèlix d'enguany

"Entre aquest dilluns i dimarts es fan les proves de veu a les persones que volen participar en el cant dels goigs a sant Fèlix. Com ja va passar l’any passat per primera vegada els Administradors, el Servei de Cultura de l’Ajuntament i els directors  dels Goigs han obert convocatòria per a cantaires que vulguin formar part del Cor dels Goigs de Sant Fèlix de la Festa Major 2012 que, com cada any, tindran lloc a la Basílica de Santa Maria, del 22 al 30 d’agost en finalitzar la Novena"
Convocatòria publicada a rtvvilafranca.cat, el dia 14 d'agost del 2012
Estampa extreta dels Goigs a llaor del gloriós Sant Fèlix màrtir, compatró de Vilafranca del Penedès. Vilafranca: 

Santa Maria de l'Om i el seu aplec "per fer parlar muts"

"La Mare de Déu de l'Om era invocada per ensenyar a parlar als muts. Segons una rondalla, una pastora muda va trobar la imatge de la Verge dins la soca d'un om. També es conta que l'any 1686 una noia de Cabanes que era muda començà a parlar gràcies a un miracle de la Verge de l'Om. El relat sobre la Mare de Déu de l'Om és recollit al llibre Jardín de María, obra de Narcís Camós (Girona, 1621- Barcelona, 1664), editada recentment en faxímil (2008). Els goigs els podeu consultar aquí. El mestre Enric Vilà li dedicà una de les seves sardanes". 

Fragment d'un article de Ramon Bassas sobre "Santa Maria de l'Om: un aplec per fer parlar els muts" publicat a CatalunyaReligió el dia13 d'agost del 2012.

Dibuix de Joan Monteys per als Goigs en lloança de la Mare de Déu de l'Om venerada en la seva pròpia capella, dins del terme parroquial de Montiró, arxiprestat de Torroella de Montgrí, bisbat de Girona. [sense dades tipogràfiques] 1958. Col·lecció Servant núm. 10; Santa Teresa de Jesús núm. 18.

La cartoixa d'Escaladei és notícia i té uns goigs moderns dedicats a la seva Mare de Déu

Amb el títol de “La cartoixa d’Escaladei ressuscista de les ruïnes”, Ignacio Orovio publica un extens i interessant reportatge il·lustrat, de les pàgines 29 a 32, a La Vanguardia d’avui diumenge dia 12 d’agost, i s’anuncia que el monument podrà visitar-se el març pròxim. Recordem aquí que la quarta edició dels Goigs en lloança de Santa Maria de Scala Dei, que es venera a l’antiga cartoixa del seu nom, en el Priorat. Arquebisbat de Tarragona, amb un text de Joan Roig, melodia de Valentí Miserachs i xilografia d’Oriol M. Diví, van publicar-se a Campos (Mallorca), per Roig editors, l’Advent de 2006. La xilografia present és extreta d’aquest full que es pot consultar aquí.

Amb sentiment per la seva mort, i tot recordant que Josep M. Ainaud de Lasarte, consoci nostre, havia parlat de goigs entre nosaltres i en els seus escrits

"La seva tomba es trobava al convent dominic de Santa Caterina -on avui hi ha el mercat del mateix nom- destruït durant la crema dels convents de 1835. La tomba i les restes foren traslladades a la seu de Barcelona, i des del 1879 és una de les capelles més conegudes de la nostra catedral. Cada any, per la seva festivitat, el Col·legi d'Advocats de Barcelona hi celebra una missa en sufragi dels col·legiats morts durant l'any anterior, i la benemèrita associació d'Amics de sant Ramon de Penyafort, fundada per Ramon Rucabado, publica uns goigs, una estampa o algun altre record per fer reviure la memòria del Sant"   

Fragment d'un escrit de Josep M. Ainaud de Lasarte, "Un Sant popular" en Ramon de Penyafort i el Dret català; Quatre-cents anys de la canonització del patró dels advocats de Catalunya (1601-2001) Barcelona: Fundació Jaume I, Nadal de 2000.]

Estampa d'uns antics Goigs y alabances del glorios Sant Ramon de Peñafort, cathala, del Orde de Predicadors. Compost per un religios cathala, de dit Orde. Barcelona: Jaume Cendrat, MDCI.

A Gironella celebraran Sant Roc i cantaran els seus goigs

Festa Major de Gironella. Actes religiosos: a l’església parroquial de Santa Eulàlia, dijous 16 d’agost, a les 11 del matí, Missa i cant dels goigs a Sant Roc. Diumenge 19 d’agost, a les 12 del migdia, Missa solemne i cant dels goigs a Sant Roc.
Notícia extreta de www.panxing.net del dia 10 d'agost del 2012.
Xilografia dels Goigs a lloança de Sant Roc, patró de la parròquia de Cantonigrós, al Cabrerès, bisbat de Vic. Vic: Tipografia Balmesiana, 1976.

Els goigs de Vic de sant Albert de Sicília esmentats en un estudi

"La representació més freqüent de sant Albert de Sicília, segons explica Juan Ferrando, és la que el vesteix amb l’hàbit marró, amb mantell blanc, propi del seu orde... Sol aixecar un crucifix o una làmpada o copó. Uns goigs editats a Vic, recorden la devoció que se mostrava al sant:

“Al devot, que a vós reclama,

bé l’acull vostra bondat,

i, cada any, ve i us aclama,

confiada, la Ciutat;

ningú surt de vostra vora

sens mercès o amb desconhort.

Sant Albert, ara i tothora,

acolliu-nos, protector”
Text extret de La Devocioteca del dia 7 d'agost del 2012
Estampa dels Goigs a St. Albert la imatge del qual és venerada en el seu altar de la parroquial del Carme de Vich. Vic: Tipografia Balmesiana, 1973.

Goigs de la Mare de Déu de les Neus

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 170.

Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet i cant dels seus goigs

"La Festivitat de la Mare de Déu del Vinyet és una de les celebracions més tradicionals del municipi que aplega cada any sitgetans d'arreu en un dels indrets més estimats de la vila: el santuari del Vinyet. Aquest any, la celebració arrencarà dissabte amb novetats destacades. A les 12.00 hores es presentarà al Santuari del Vinyet el llibre El Vinyet: llegenda, guia i cronologia de Blai Fontanals...Diumenge 5 d'agost, dia de la Mare de Déu del Vinyet ... 11.00 Solemne missa concelebrada amb la presència d'autoritats municipals. En acabar, veneració de la imatge i cant dels goigs... 18.00 Rosari i pregaria marina, i en finalitzar hi haurà la veneració de la imatge i cant dels goigs... Un castell de focs posarà el punt i final a la celebració del Vinyet" 
Notícia extreta del web de l'Ajuntament de Sitges del dia 31 de juliol del 2012
Xilografia de R. Vives i Sabaté per als Goigs en llaor de la Mare de Déu del Vinyet, venerada a Sitges. Vilanova i La Geltrú: R. Vives i Sabaté, 1953.

Els Goigs de la Mare de Déu dels Àngels de Miquel Costa i Llobera en una jornada d'homenatge al poeta



Mare de Déu dels Àngels del timpà de l'església de Pollença

«Puix Patrona vós sou de Pollença,

santa Reina dels Àngels del cel,

feis que el poble d’on fóreu defensa

per a sempre vos sia feel.

Si dins les ones lluu la nostra illa

com una bella copeta d’or,

Pollença encara damunt hi brilla

com esmaltada, garrida flor.

Té valls fruiteres, fons abundoses,

té puigs que aixequen el cor a Déu...

I Déu ses obres les més hermoses

les da a Maria com a dot seu!» 

 (COSTA, fragment de la poesia Goigs a la Mare de Déu dels Àngels, 1947: 145)

Col·leccionisme de goigs a la festa major de Queralbs

"L’arribada de la festivitat de Sant Jaume obre la porta a la festa major de Queralbs. Una festa amb quatre dies plens d’activitats. El tret de sortida es va donar ahir a les nou del vespre amb el repic de campanes. Avui pel matí hi haurà una missa cantada i una ballada de sardanes amb la cobla Principal d’Olot... la plaça de l'ajuntament va acollir diumenge la setena trobada de col·leccionistes, amb els punts de llibre, les plaques de cava i els goigs com a articles estrella."

Notícia extreta d' ElRipollesDigital.com del dia 25 de juliol del2012 
Estampa dels Goigs a l'apòstol Sant Jaume, patró de Queralbs. Text completat per Mn. Manuel Pal. [s.p.i.]

Davant del terrible incendi que calcina l'Empordà, uns goigs de sant Llorenç invoquen la seva protecció contra el foc.

Diu la darrera cobla:

"De peste y de foch guardéu

á tots los vostres devots,

sos prechs y piadosos vots

carinyós sempre escolteu;

y en la mort los alcanséu

que de Sant goig sian pléns

Puig gosau del Ser Immens 

en lo cel gloria cumplida;

En los treballs de esta vida

consolaunos Sant Llorens"

Estampa i text dels Goigs del gloriós màrtir Sant Llorens, lo busto del qual se venera en lo carrer de la Tapineria, de la ciutat de Barcelona, y és obsequiat per sos vehins en lo dia 10 de agost. Barcelona: Imp. de Torras, 1872.

Els goigs de la Mare de Déu del Mont segons un estudi recent

"Els goigs de la Mare de Déu del Mont són antiquíssims. Provenen de festejar les set alegries de la Verge, glossades en altres tantes estrofes, que es recullen en el Llibre d’Or del Rosari a Catalunya, pàg. 100 a 104, d’En Valeri Serra i Boldú. La seva melodia ja era popular al segle XVI. És la mateixa que Brudieu, mestre de capella de la Seu d’Urgell, va harmonitzar, en estil polifònic en set estrofes diferents. És invocada en tota mena de necessitats; és tradicional invocar-la per a obtenir la pau; també s’invoca amb preferència en tot accident causat per les agulles"
Extret de Maria Velaz, "Dossier la Mare de Déu del Mont", en Annals de l'Institut d'estudis empordanesos, 1911, núm 42, p. 147.
Estampa dels Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona.[s.p.i.]

Cant dels goigs de Santa Margarida, a Navés, el dia de la seva patrona

"Navès homenatjarà avui mossèn Jesús Huguet coincidint amb la festa de Santa Margarida. Durant l'acte es presentarà el llibre que recull els escrits del capellà finat, que, amb el títol "Crítiques benignes", havia publicat al diari Regió7. Mossèn Huguet va ser rector de Navès, Sant Feliu de Lluelles i Linya, des del 1978 fins al 1989, i va deixar una empremta important al municipi, tant en l'àmbit pastoral com per la seva implicació en les activitats culturals. Després de la missa i cant dels goigs de Santa Margarida, es descobrirà una placa d'homenatge a Huguet i, posteriorment, es presentarà el seu llibre. Els actes començaran a les 12 del migdia a l'església parroquial i acabaran amb un refrigeri" Extret de Regio7.cat del dia 20 de juliol del 2012.

Estampa dels Goigs a la verge i màrtir Santa Margarida, patrona de la parròquia de Navés, bisbat de Solsona. Solsona: Imp. R.Dach, 1957.

A Lleida recuperen la partitura dels goigs de sant Jaume

La capella del Peu del Romeu va acollir aquest dimarts a la tarda la presentació de l’edició dels Goigs en lloança a Sant Jaume, que es canten a Lleida en la Romeria dels Fanalets, editats en commemoració del 40è aniversari de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.

Els goigs recullen la lletra popular de la cançó dels Fanalets de Sant Jaume, recuperant estrofes oblidades que aporten una singular novetat a l’edició. Destaca tanmateix la reproducció al dors dels goigs de la partitura original amb l’adaptació musical, que el mestre Víctor Mateu (Lleida, 1898-1987) va realitzar als anys 80 per a poder ser cantats. S’ha imprès amb tipografia antiga de plom.
Notícia extreta de Bondia.cat del dia 18 de juliol del 2012
Estampa de d'A.P.V. per a l'edició esmentada: Goigs en lloança a sant Jaume que es canten a Lleida en la Romeria dels Fanalets la vesprada del 24 de juliol, vigília de la festa de l'Apòstol.  Edició commemorativa del 50 aniversari de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. Lleida: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida a càrrec del tipògraf Dionís Gutiérrez, 2012.