6/2/23

Josep M. Espinàs en caminar des de Randa a Algaida recorda i transcriu uns versos dels Goigs de la Mare de Déu de Cura...

"Així i tot, el trajecte final de Randa a Algaida, se li fa feixuc al nostre autor, amb els anys que porta al damunt. De més a més, la darrera posada no la tenen a Algaida sinó a Binicomprat -una mica més enfora-, una senyorial possessió de sempre, i ara un establiment d'agroturisme, amb un important conreu de vinya. El record d'aquest cansament li fa transcriure una estrofa dels Goigs de la Mare de Déu de Cura:  «Tot home és un pelegrí / que travessa llarg desert, / i per més desgràcia perd / cada punt el seu camí» Text extret de: https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2005/04/01/90290/a-peu-per-mallorca-i-iii.ht

29/1/23

Ferrando Cuña, Juanma. «Entre el fervor i la disbauxa. El cant dels goigs al País Valencià.». Canemàs: revista de pensament associatiu, 2022, Núm. 24, p. 35-45,

Endinsar-se en l’estudi del cant dels goigs implica anar més enllà de l’anàlisi i comprensió de les tonades amb què s’entonen. Suposa capbussar-nos de ple en un fenomen que està present pràcticament a cada racó del domini lingüístic català des dels darrers cinc-cents anys. L’estudi del cant dels goigs ens acosta a comprendre com els individus viuen, s’expressen i senten en tant que membres d’una comunitat, perquè, cal tenir-ho ben present, el cant dels goigs és col·lectiu o no hi és. Per completar la informació cliqueu  = https://raco.cat/index.php/canemas/article/view/411861.

16/1/23

Maria Porter, "Els goigs de Sant Antoni de Pàdua...d'Altafulla", Estudis Altafullencs, 2014, n.38, p: 77-100.

L'article complet tot clicant la imatge, poden visualitzar-se 10 fulls de goigs.