26/3/10

Passada dels goigs pels carrers d'Amer el divendres dels Dolors

La Congregació dels Dolors d'Amer commemora enguany els 300 anys de la seva fundació pels monjos benedictins. A la plaça de la vila, el cor parroquial cantarà l'Stabat mater i s'hi podrà contemplar el quadre de llum, fet de ciris i espelmes. A més, enguany s'ha recuperat la passada dels goigs pels carrers de la vila amb acompanyament musical, a les 11 del matí. elpunt.cat, 26 de març del 2010-03-26

Estampa que presideix el full que porta il títol de Planctus beatae Mariae virginis i que conté l'himne 'Satabat Mater'. Sense dades tipogràfiques.

25/3/10

Caramelles i goigs a Gelida per Pasqua

Les caramelles tenen una llarga tradició a Gelida i les primeres referències provenen del segle XIX. Per anunciar la Pasqua Florida es cantaven pels carrers i places cançons alegres i primaverals. Durant la Guerra Civil, aquesta tradició es va interrompre, però enguany farà 61 anys de la seva recuperació. Tot seguit es farà un solemne ofici on el Cor Parroquial interpreta els Goigs de la Mare de Déu de la Salut i es farà el repartiment del pa beneït. penedesdigital.cat, 25 de març del 2010

Estampa extreta del tríptic Novas camarellas y goigs de las butifarras. [Barcelona]: Imp El abanico, [1860?]

23/3/10

Pere el Gran, el Consolat de Mar i els Goigs de sant Marc el seu patró

Aquests dies en què tant es parla del rei Pere el Gran amb ocasió de l’obertura de la seva tomba a Santes Creus, convé recordar que el codi de dret marítim anomenat Consolat de Mar va ser establert inicialment durant el regnat d’aquest monarca i que, encara ara, aquests Goigs a Sant Marc recorden el seu patronatge

21/3/10

Energia eòlica i goigs

Un dels factors climatològics de la comarca que porta l'interès de les promotores de parcs eòlics és la tramuntana...En l'Edat Mitjana, quan tota la plana empordanesa estava plena d'aiguamolls, la tramuntana era l'única força natural que sanejava el país contra les febres i les pestes d'aquelles inundacions. Per això es feia la romeria a la muntanya de Recasens, per demanar a la Providència que desencadenés aquell vent sanejadorper netejar l'aire, assecar les basses i salvaguardar de les plantacions, i a la que participava molta gent de diversos pobles de la comarca. Hi havia uns goigs que deixen "doneu-nos la tramuntana, quan l'haguem de menester" Josep Maria Bernils, "L'energia eòlica de l'Empordà", diaridegironat.cat 21 de març del 2010.

Estampa extreta dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de Requesens. Girona: Tipografia Carreres, 1959

17/3/10

A Veciana cantaran els goigs de Sant Gabriel, patró del poble

"Seguint la tradició el proper diumenge dia 21 el nucli de Veciana celebrarà la festa en honor a l’arcàngel Sant Gabriel, patró del poble. La missa, que serà oficiada per mossèn Enric Garcia, començarà a les 12 del migdia i estarà acompanyada per les veus d’un grup d’amics i veïns del municipi qui tancarà l’acte amb el cant dels goigs a llaor de Sant Gabriel", anoiadiari.cat, 17 de març del 2010

Estampa de 1891 reeditada en uns Goigs a llaor de l'Arcàngel Sant Gabriel, patró dels Amics dels Goigs, 29ª edició. Barcelona: Gràfiques Campàs, 1978.

12/3/10

Estudi sobre els goigs del Lluçanès

“115 goigs donen forma al treball Els goigs del Lluçanès: entre la devoció i la identitat, i són el resultat d'un any de treball que situa el fet de cantar-los més com un senyal d'identitat local que no pas com un acte religiós.
Amb aquest estudi, Roser Reixach ha recopilat i realitzat també 20 gravacions videogràfiques, 285 fotografies i 66 entrevistes registrades. Segons les conclusions de l’estudi, els goigs són considerats actualment un fenomen religiós, popular i social al mateix temps, els goigs són cantats, ara, no pas per devoció religiosa sinó per un clar signe d’identitat local”
Roser Reixach, "Els goigs al Lluçanès, entre la devoció i la identitat", Revista d'etnologia de Catalunya, 2009, núm. 34, p.146-148.

Estampa extreta dels Goigs dels gloriosos sants Genís comediant i Genís escrivent...de Sant Agustí de Lluçanès. [Sense dades tipogràfiques]

2/3/10

Cant dels Goigs de Sant Medir a l'aplec de l'ermita del sant

"El primer aplec de Sant Medir, en honor del copatró de Sant Cugat, es va celebrar el 1802 i a partir de 1846 s'hi van afegir romeus de la vila de Gràcia. Tot plegat comença la vigília, quan els més joves fan nit al voltant de l'ermita. L'endemà, és tradicional que els vilatans s'hi arribin caminant, acompanyats dels gegants de Sant Cugat. Per celebrar-ho hi ha xocolatada, cercavila, sardanes, els castellers de Sant Cugat, i ofici cantat pels Antics Escolans del Monestir de Sant Cugat i cant dels goigs", El Punt.Cat, 2 de març del 2010

Gravat estampat al full El miracle xocant de Sant Medí signat per P.D.i B. Gràcia, 1925