26/7/12

Els Goigs de la Mare de Déu dels Àngels de Miquel Costa i Llobera en una jornada d'homenatge al poeta


Mare de Déu dels Àngels del timpà de l'església de Pollença
«Puix Patrona vós sou de Pollença,
santa Reina dels Àngels del cel,
feis que el poble d’on fóreu defensa
per a sempre vos sia feel.

Si dins les ones lluu la nostra illa
com una bella copeta d’or,
Pollença encara damunt hi brilla
com esmaltada, garrida flor.
Té valls fruiteres, fons abundoses,
té puigs que aixequen el cor a Déu...
I Déu ses obres les més hermoses
les da a Maria com a dot seu!» 
 (COSTA, fragment de la poesia Goigs a la Mare de Déu dels Àngels, 1947: 145)

Col·leccionisme de goigs a la festa major de Queralbs

"L’arribada de la festivitat de Sant Jaume obre la porta a la festa major de Queralbs. Una festa amb quatre dies plens d’activitats. El tret de sortida es va donar ahir a les nou del vespre amb el repic de campanes. Avui pel matí hi haurà una missa cantada i una ballada de sardanes amb la cobla Principal d’Olot... la plaça de l'ajuntament va acollir diumenge la setena trobada de col·leccionistes, amb els punts de llibre, les plaques de cava i els goigs com a articles estrella."
Notícia extreta d' ElRipollesDigital.com del dia 25 de juliol del2012 
Estampa dels Goigs a l'apòstol Sant Jaume, patró de Queralbs. Text completat per Mn. Manuel Pal. [s.p.i.]

23/7/12

Davant del terrible incendi que calcina l'Empordà, uns goigs de sant Llorenç invoquen la seva protecció contra el foc.

Diu la darrera cobla:
"De peste y de foch guardéu
á tots los vostres devots,
sos prechs y piadosos vots
carinyós sempre escolteu;
y en la mort los alcanséu
que de Sant goig sian pléns

Puig gosau del Ser Immens 
en lo cel gloria cumplida;
En los treballs de esta vida
consolaunos Sant Llorens"

Estampa i text dels Goigs del gloriós màrtir Sant Llorens, lo busto del qual se venera en lo carrer de la Tapineria, de la ciutat de Barcelona, y és obsequiat per sos vehins en lo dia 10 de agost. Barcelona: Imp. de Torras, 1872.

22/7/12

Els goigs de la Mare de Déu del Mont segons un estudi recent

"Els goigs de la Mare de Déu del Mont són antiquíssims. Provenen de festejar les set alegries de la Verge, glossades en altres tantes estrofes, que es recullen en el Llibre d’Or del Rosari a Catalunya, pàg. 100 a 104, d’En Valeri Serra i Boldú. La seva melodia ja era popular al segle XVI. És la mateixa que Brudieu, mestre de capella de la Seu d’Urgell, va harmonitzar, en estil polifònic en set estrofes diferents. És invocada en tota mena de necessitats; és tradicional invocar-la per a obtenir la pau; també s’invoca amb preferència en tot accident causat per les agulles"
Extret de Maria Velaz, "Dossier la Mare de Déu del Mont", en Annals de l'Institut d'estudis empordanesos, 1911, núm 42, p. 147.
Estampa dels Goigs en llaor de la Mare de Déu del Mont, venerada al poble de Sous, bisbat de Girona.[s.p.i.]

20/7/12

Cant dels goigs de Santa Margarida, a Navés, el dia de la seva patrona

"Navès homenatjarà avui mossèn Jesús Huguet coincidint amb la festa de Santa Margarida. Durant l'acte es presentarà el llibre que recull els escrits del capellà finat, que, amb el títol "Crítiques benignes", havia publicat al diari Regió7. Mossèn Huguet va ser rector de Navès, Sant Feliu de Lluelles i Linya, des del 1978 fins al 1989, i va deixar una empremta important al municipi, tant en l'àmbit pastoral com per la seva implicació en les activitats culturals. Després de la missa i cant dels goigs de Santa Margarida, es descobrirà una placa d'homenatge a Huguet i, posteriorment, es presentarà el seu llibre. Els actes començaran a les 12 del migdia a l'església parroquial i acabaran amb un refrigeri" Extret de Regio7.cat del dia 20 de juliol del 2012.
Estampa dels Goigs a la verge i màrtir Santa Margarida, patrona de la parròquia de Navés, bisbat de Solsona. Solsona: Imp. R.Dach, 1957.

18/7/12

A Lleida recuperen la partitura dels goigs de sant Jaume

La capella del Peu del Romeu va acollir aquest dimarts a la tarda la presentació de l’edició dels Goigs en lloança a Sant Jaume, que es canten a Lleida en la Romeria dels Fanalets, editats en commemoració del 40è aniversari de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.
Els goigs recullen la lletra popular de la cançó dels Fanalets de Sant Jaume, recuperant estrofes oblidades que aporten una singular novetat a l’edició. Destaca tanmateix la reproducció al dors dels goigs de la partitura original amb l’adaptació musical, que el mestre Víctor Mateu (Lleida, 1898-1987) va realitzar als anys 80 per a poder ser cantats. S’ha imprès amb tipografia antiga de plom.
Notícia extreta de Bondia.cat del dia 18 de juliol del 2012
Estampa de d'A.P.V. per a l'edició esmentada: Goigs en lloança a sant Jaume que es canten a Lleida en la Romeria dels Fanalets la vesprada del 24 de juliol, vigília de la festa de l'Apòstol.  Edició commemorativa del 50 aniversari de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. Lleida: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida a càrrec del tipògraf Dionís Gutiérrez, 2012.

Les festes de la Mare de Déu del Carme a Olot, i els seus goigs

"Diu la llegenda que el dia 16 de juliol de 1251 la Mare de Déu s’aparegué a sant Simó Stock, un anglès que havia estat designat com a general dels carmelitans, i li lliurà un escapulari -que més tard esdevingué un símbol distintiu de l’ordre-, tot anunciant-li que “el que portés aquell escapulari no patiria el foc etern de l’infern.”
Extret d' elGarrotxi.cat del dia 16 de juliol del 2012
Estampa dels Goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, que es venera en l'església dels Pares Carmelites d'Olot. Olot: Imp. Bonet, 1965. (Goigs de la Comarca Olotina, n.29)

16/7/12

França ja diu Canigó al Canigó: els seus goigs sempre l'han anomenat així

 
Dos fulls de goigs de l'església abacial de Sant Martí del Canigó
"La ministra d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia francesa, Delphine Bato, va firmar divendres el canvi de la denominació oficial de la muntanya del Canigó, que en reconeix la catalanitat, i deixa enrere l'antiga denominació oficial Canigou. El reconeixement arriba amb la declaració del massís com a "gran paratge" 
Notícia extreta de l' Ara, del dia 14 de juliol del 2012 
Goigs del gloriós Sant Martí... i Goigs de Nostra Senyora de la Soterrana... tot dos fulls impresos a Perpinyà

15/7/12

Les festes de la Mare de Déu del Carme al port de Barcelona, també amb els seus goigs

"La delegació diocesana de l'Apostolat del Mar i la Confraria de pescadors de Barcelona han convocat per aquesta tarda al Port de la ciutat la tradicional processó de la Mare de Déu del Carme. A les 5 de la trada han sortit de la parròquia de Sant Miquel del Port (a la plaça de la Barceloneta) i mitja hora més tard han iniciat el recorregut per les aigües del port des del  moll dels pescadors. A les 7, també al moll dels pescadors, s'hi celebrarà una missa i en acabat, actuarà el Selectiu de Cantaires de la Barceloneta. Els goigs corresponents els podeu trobar aquí"
Extret de R. Bassas a  Catalunyareligió.cat, del dia 14 de juliol del 2012
Dibuix de Jeroni Giralt per als Goigs en lloança i glòria de Nostra Dona del Carme, honorada el dia de la seva gloriosa festa, en la processó marítima que solca les aigües del Port, a la ciutat de Barcelona... Barcelona: Altès, [s.a.] Tiratge a l'esment dels "Amics dels Goigs"

14/7/12

Els sants patrons de Reus en una exposició de Goigs

"L’exposició aplegava una vintena de goigs de Reus. La Biblioteca Xavier Amorós ha acollit una mostra dels goigs de Sant Pere i la Misericòrdia. El material exposat procedeix de la col·lecció donada per la família de Salvador Torrell... Aquest és només un punt de partida per poder catalogar també la resta de goigs procedents de la col·lecció de Torrell i donar-li continuïtat. De fet la intenció és poder ampliar la col·lecció donada en un futur proper.”

12/7/12

Els goigs de Sant Ot entre vi i coca a la Seu d'Urgell

"La devoció a sant Ot a La Seu d'Urgell, ve de lluny, en reconeixement a la seva tasca episcopal i, molt especialment, perquè bastí la catedral de Santa Maria d’Urgell, l’única catedral romànica de Catalunya i un dels elements arquitectònics més importants de Catalunya. De fet, era la quarta que s'hi construïa, sobre una tercera que sant Ot mateix qualificava de "quasi ruïnosa". Els seus goigs els podreu trobar aquí".
Extret de Catalunyareligio.cat del dia 7 de juliol del 2012
Estampa dels Goigs de Sant Ot, bisbe i patró de la Seu d'Urgell, 1095-1122. [s.p.i], 1982.