31/12/10

Goigs musicats al Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró

La notícia d'una vintena de goigs musicats, del segle XIX principalment, queda recollida per Josep M. Gregori i Neus Cabot al volum 4rt. de la col·lecció Inventaris del fons musicals de Catalunya, dedicat al Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. (Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comuniació de la Generalitat de Catalunya; UAB, 2010). Tot recordant els musicòlegs precedents Felip Pedrell, Higini Anglès, Josep M. Llorens i Miguel Querol donem la venvinguda a aquest nou estudi, que és consultable en línia tot clicant la imatge de la portada del llibre aquí present.

Estampa extreta dels Goigs de la gloriosa verge y màrtir Santa Cecília, Venerada en lo veïnat de Torrentbó, parròquia de Arenys de Mar, Bisbat de Girona. Arenys de Mar: P. Tatjé, [s.a.]

23/12/10

Els goigs estan presents a la nadala del 2010 Església, cultura i país de la Fundació Lluís Carulla

Aquesta excel·lent monografia inclou articles magistrals que repassen la història de l'església catalana a través dels segles. Acompanyen els textos il·lustracions que completen els continguts i, entre elles, poden contemplar-se molt oportunament uns Goigs a Sant Jordi del 1680. Joan Bada en tractar els segles XVI a XVIII al·ludeix implícitament els goigs quan parla de la llengua de les seves publicacions, en dir que "Predomina...el català en obres pietoses, comèdies i altres"

Detall del full reproduït dels Goigs en alabansa del gloriós martyr S. Jordi Patró del Principat de Cathalunya. Gerona: Geronim Palol, 1680.

21/12/10

El text dels Goigs de la Sagrada Família de Rafael Garcia i Villena

El text dels Goigs de la Sagrada Família del mestre Rafael Garcia i Villena, que acabem d'editar amb música, il·lustracions i documentació, també ha estat publicat al setmanari Catalunya Cristiana, i hi pot llegir-se tant la versió original de les cobles com la seva traducció al castellà. Catalunya Cristiana, any xxxii, 2010, núm. 1.629, pàg. 28.

Gravat de Bernat Muntés i Zavala extret dels Goigs en llaor de la Sagrada Família. Barcelona: Associació dels Amics dels Goigs, 2010. 4 pàgines.

16/12/10

Bon Nadal 2010!

Nadala d'Amics dels Goigs 2010
Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 142.

14/12/10

Festa del Pessebre dels Amics dels Goigs

Dibuixos de Francesc A. Pujol per als Goigs de la Santa Nit de Nadal que es canten a la llar Tomàs-Llenas d'Encamp. Barcelona: Altès, 1990.

12/12/10

Els goigs i la història de la Mare de Déu de l'Incendi de Cervera

La Mare de Déu de l’Incendi ha estat celebrada a la seva capella de l’Església de la Companyia, de Cervera, el dia d’avui. Originàriament dedicada a la Puríssima, una imatge petita salvada d’un incendi i arribada de terres llunyanes va ser col·locada en aquesta capella del segle XVIII. Diversos episodis han bastit la història de la devoció d’aquesta advocació de la Mare de Déu, i la petita escultura és cantada en goigs que han estat repartits en acabar la celebració litúrgica.

L'estudi de Ferran Razquin i Fabregat, La Mare de Déu de l'Incendi: assaig monogràfic. (Cervera: Editorial Balmes, 1932), que tracta tot el cas d'aquesta veneració mariana, ofereix el text d'uns Gozos de la Puríssima Concepción de María Santíssima... Gozos también de la Virgen del Incendio. p.65-67. Gentilesa de Josep Mas.

Fotografia extreta dels Goigs a la Mare de Déu de l'Incendi que es venera en l'església de la Companyia de Cervera, bisbat de Solsona. Cervera: Paeria de Cervera; Impremta Minerva, 2000.

10/12/10

Les 300 estampes gravades sobre Girona inclouen els goigs

"L'historiador Joan-Maria Bragulat publica un inventari meticulós dels gravats de les terres de Girona publicats al llarg de tres segles: El gravat a Girona: les terres gironines en 300 imatges antigues (1610-1915)...A banda de l'abundant material de tipus religiós, com ara les auques, els goigs i els romanços, són remarcables també les estampes del Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, un llibre d'Alexandre de Laborde, militar, dibuixant i escriptor que havia servit amb Napoleó", elpunt.cat del 10 de desembre del 2010.

Estampa reproduïda als Goigs de Sant Narcís fill, bisbe i patró de la ciutat de Girona. Girona: Jordi Carreras, 1955. (Nº 6)

6/12/10

Resonen encara aquells goigs...a Santa Llúcia de Manacor

"Es comptes i ses témpores. Dies curts i freds. Per Santa Llucia, és llarga sa nit i curt es dia, diu l’adagi carregat de raó. I dia tretze de desembre, festa de Santa Llucia an Es Convent, on dins la capella gran, ben endiumenjada, hi resonen els goigs que va refer Mn Bartomeu Barceló Tortella ja fa més d’una trentena d’anys. Arran del seu altar, hi pipelletgen dotzenes de ciris; promeses a la santa advocada de la vista" costumaritradicional.wordpress.com, dia 5 de desembre del 2010
Imatge de l'ermita del Puig de Santa Llúcia a la qual fa referència la notícia

2/12/10

Goigs en llaor de la Sagrada Família

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 141,
pàgines 1 i 3
Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 141,
pàgines 2 i 4

A la Fira de Santa Llúcia de Taradell es canten els goigs

“La Fira de Santa Llúcia de Taradell se celebra durant el diumenge més proper al dia de la Festivitat de la Santa. Enguany, s’escau el 12 de desembre...El mateix dia de la Fira també se celebra un repic de campanes, missa cantada i un esmorzar popular. El 13 de desembre, dia de Santa Llúcia se celebra la missa a la Capella de Santa Llúcia, cant dels goigs i el res del Sant Rosari”
osona.com, 2 de desembre del 2010

Estampa extreta dels Goigs de la gloriosa verge i màrtir Santa Llúcia, advocada pel mal de la vista. Tona: Imp.Casanovas, [s.d.]

1/12/10

Goigs a llaor de Sant Francesc d'Assís

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 140
A diferència del goig núm. 139 en el present pot llegir-se la partitura
de la música composta pel mestre Rafael Garcia i Villena

A la vetlla de la Immaculada es recorden els goigs

“Una ocasió propícia, ja tradi-cional, és la vetlla de la Immaculada, que enguany tindrà lloc al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, els goigs de la qual repeteixen a manera de tornada:
«Verge de Misericòrdia,
mireu-nos amb ulls d’amor.»”

noticiestgn.cat, 30 de novembre del 2010

Dibuix d'Oriol M. Diví extret del Goigs a la Mare de Déu de Misericòridia, patrona de la ciutat de Reus, en el IV centenari de la seva aparició. Reus: Junta d'Administració del Santuari de la Misericòrdia, 1993.