Festes de la Misteriosa Llum de Manresa i cant dels goigs

La lectura del pregó institucional és un dels actes principals de les Festes. El pregoner de les festes de la Llum d'enguany serà el doctor Lluís Guerrero, metge, acadèmic i director de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut. Enguany, després del pregó es farà l'encesa del tro d'avís d'inici del correfoc de la Llum des del balcó central de l'Ajuntament...Serà al Saló de Sessions de l'Ajuntament, amb el cant dels Goigs de la Llum a càrrec dels alumnes acompanyats dels instrumentistes (teclat a quatre mans, tres violins, flauta, oboè, saxo i contrabaix) de l'escola Oms i de Prat, amb direcció musical i harmonització dels goigs de Jaume Serra
Notícia de ManresaInfo.cat del dia 15 de febrer del 2012
Escut de Manresa que flanqueja els Goigs de la Miraculosa Llum que vingué de Nostra Senyora de Monserrat a la Iglesia de Nostra Senyora del Carme de la ciutat de Manresa á 21 de febrer del any 1345. Manresa: Ignasi Abadal, [s.a.]

Assemblea general ordinària, dimecres dia 15

Programació d'una carpeta dedicada al gogista Climent Forner

S’està programant una carpeta de goigs fets per Mn. Climent Forner com a homenatge als seus 84 anys, editada per gogistes catalans. Aplegarà possiblement els facsímils dels seus 85 goigs diferents en un paper de qualitat. El preu previst és de 15 €.
Els interessats en aquesta carpeta podríeu enviar-nos una nota al nostre correu amicsdelsgoigs@gmail.com tot indicant clarament “Carpeta Mn.Climent Forner”, a fi de poder reservar-vos un exemplar, i amb un compromís d’adquisició de la carpeta quan surti publicada.

Al camp de futbol de San Mamés canten goigs a santa Àgata

"El sábado 4 de febrero, víspera de Santa Águeda, San Mamés será escenario, en el descanso del partido, de los tradicionales cantos benéficos a cargo del Coro de Arratia. Antes del partido, la mencionada coral también estará presente en las inmediaciones de San Mamés". Extret d' Athletic-club.net del dia 3 de febrer del 2012

"És cert que San Mamés té el seu encant; tradicions com cantar ahir a la mitja part els Goigs de Santa Àgueda amb el públic dempeus són fascinants" Extret d' Ara.cat del dia 5 de febrer del 2012.

Estampa d'uns Gozos a la virgen y mártir Santa Àgueda. Barcelona: Tip de los H. de la V. Pla, 1911.

Una sardana que és un Goig a la medicina. El seu autor, el doctor Josep Garriga, ha mort als 102 anys

"Josep Garriga, compositor de Sarrià de Ter... des que va escriure la seva primera sardana als 18 anys, no va parar de compondre i cada any estrenava peces a la Festa Major sarrianenca... Entre d'elles cal anotar especialment Goigs a la medicina, amb lletra dels doctors Josep M. Pigem i Josep M. Torrent, i que va ser estrenada el 1966. La seva sentida lletra, en honor a la professió, diu així: "En terra catalana / estimada del cor / Una professió agermana / la caritat i l'amor (...) / Visca, doncs la medicina / que per gràcia celestial / a n'els metges il·lumina / per lliurar-nos de tot mal".

Notícia extreta de Diaridegirona.cat del dijous 2 de febrer del 2012.
Estampa dels Goigs en llaor de Sant Cosme i Sant Damià, venerats al carrer dels Metges de la ciutat de Barcelona, demarcació parroquial de Sant Pere de les Puel·les. Barcelona: Amics dels Goigs, 1935.

Del 2 al 5 de febrer festa de la Candelera a Castelló d'Empúries amb cant dels goigs

"Un dels actes més emblemàtics de la festa és la cerimònia religiosa de benedicció de les candeles i el Cant dels Goigs de la Mare de Déu de la Candelera, en el marc de la missa solemne dedicada a la Verge. També s’entreguen els guardons Espiga i Timó per premiar la tasca de persones i entitats de Castelló d’Empúries"

Extret de Tramuntana.tv del dia 30 gener del 2012

Estampa copiada dels Goigs a llaor de la Mare de Déu Candelera, Patrona i Titular de l'església parroquial de Castelló d'Empúries, bisbat de Girona. Figueras: Artes Graficas Trayter, 1951.

El pregó de les festes de la Misteriosa Llum de Manresa acabarà amb el cant dels Goigs de la Llum

La lectura del pregó institucional (també n'hi ha un d'infantil) és un dels actes centrals de les festes de la Misteriosa Llum, que serà el tercer any que es celebra ostentant el títol de Tresor del Patrimoni Cultural i Immaterial de Catalunya i Andorra. La lectura del pregó té lloc al saló de plens de l'Ajuntament i s'acaba amb el cant dels Goigs de la Llum per part dels assistents i d'una entitat coral.

Notícia de Regio7.cat. del dia 27 de gener del 2012

Detall del dibuix de Joan Vilanova per als Goigs de la Misteriosa Llum. Edició dels Administradors de l'any 1948.

La Societat Coral El Penedès celebrarà el seu cent cinquantè aniversari tot cantant goigs

La celebració començarà el dissabte 28 de gener amb l'acte institucional a l'Ajuntament de Vilafranca, l'encesa d'una tronada i la inauguració d'una placa commemorativa a la Font del Coro. El mateix dia, els cantaires oferiran la missa cantada a la Basílica de Santa Maria.Els actes continuaran durant tot el 2012 amb alguns esdeveniments especialment destacats com la interpretació per primer cop dels goigs de Sant Jocund el nou de febrer, la trobada de corals vilafranquines el disset de març o el tradicional concert de les fires de maig.

Notícia extreta de la rtvvilafranca.cat, del dilluns 23 de gener de 2012.

Xilografia procedent d'uns Gozos del glorioso martir San Yucundo, cuyas sagradas reliquias se veneran en la iglesia Parroquial de Santa Maria de la Real y antiquisima Villa de Villafranca de Panedés. Villafranca: por Francisco Vilalta [s.a.] Gogistes Penedesencs, goig núm. 201.

Els goigs com a important patrimoni cultural de Collbató

A nivell temàtic, cal fer esment de l’existència d’un importantíssim patrimoni de caràcter...religiós, format, per una banda, per un petit nucli de centres lligats a la pràctica del culte a nivell local, amb les seves esglésies (Sant Corneli, la Salut i Santa Margarida), objectes sagrats (imatges de Sant Corneli i de la Mare de Déu del Roser, etc.) i composicions poètiques (goigs). I, per altra banda, per les ermites (Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena, Sant Jaume i Santa Caterina), les capelles (Santa Cova, Sant Miquel i Sant Joan), els conjunts escultòrics (Viacrucis i Rosari Monumental) i les obres més individuals (Sant Crist de la Cova o Sant Francesc d’Assís), que es concentren a l’entorn del Monestir.

Extret del Mapa del Patrimoni Cultural de Collbató: Memòria tècnica. Ajuntament de Collbató, agost del 2011. Barcelona: Diputació de Barcelona: Area de Cultura, 2011, p. 33.

Gravat de la Despedida á la Verge Maria en la cova de Montserrat. Manresa: Imp. y Lit. de Ll. Roca, [s.a.]

A la catedral de la Seu d'Urgell es cantaran els goigs en honor de Sant Sebastià

La Germandat de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell va iniciar ahir els actes de la festivitat del patró, festiu a la Seu d'Urgell, que se celebrarà divendres dia 20 a les onze del matí amb un solemne ofici a la Catedral, amb cant dels Goigs en honor a Sant Sebastià i el repartiment de panets beneïts. A les dotze del migdia, a l'Ajuntament de la Seu es realitzarà l'Assemblea General Ordinària de la Germandat.
Notícia El Periòdic d’Andorra, 15 de gener de 2012.

Gravat extret dels Goigs del gloriós Sant Sebastià que es venera en la Seu d'Urgell i germandats del bisbat. La Seu: edita Pere Mas, Pvre., 1982.

Josep M. Bosch i Raurell arxiver de goigs a l'Escola Pia

"El pare Josep M. Bosch i Raurell morí després d’una llarga vida dedicada a l’ensenyament. Quan es jubilà el 1986, començà a col·laborar al nostre Arxiu Provincial...Classificà les fotografies dels col·legis: les ordenà en sobres segons temes, festes, etc.: a cada sobre hi posà la inscripció del contingut. Va fer una primera classificació de la col·lecció de goigs i d’estampes escolàpies: després aquests col·leccions s’han ampliat notablement i altres les han classificat novament..."

Publicat a La plega de l'Arxiu de l'11 de gener de 2012.

Gravat extret dels Goigs a llaor de St. Josep de Calassanç que es venera a l'església-santuari de la Verge de la Pietat d'Igualada. Igualada: Bas estamper, 1962

Uns goigs a la Mare de Déu de l'Esperança de Narcís Vinyoles

Joan Mahiques Climent publica un article interessant -part de la seva tesi doctoral- sobre, "Lo Credo in Deum aplicat per sos articles a la Mare de Déu d’Esperança y los goigs: un imprès amb obres de Narcís Vinyoles” En Estudis de llengua i literatura catalanes/LXIII: Miscel·lània Albert Hauf, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011, pàgs. 31-54.

Estampa procedent de Los set goigs de la gloriosíssima Verge Maria d'Esperança. Confraria de Nostra Senyora de Esperança en la iglésia de Sanct Culgat de Barcelona. Barcelona: Hierony Margarit, 1649.

Sobre l'autoria dels Goigs a Nostra Senyora dels Desamparats

"Per altra banda, convé assenyalar com Rafael Roca, al pròleg inicial del volum, explica com la segona versió de goigs que, amb el títol «Goigs a Nostra Senyora dels Desamparats», afegí Lluís Guarner en el volum Poesia valenciana completa de Teodor Llorente, publicada en 1983 per l’editorial Tres i Quatre, és, en realitat, una falsa atribució que en 1973 li adjudicà la revista Mater Desertorum, i que ara Roca, amb bon criteri, restableix a la veritat"

Extret de “Lo foc sagrat de la fe” en el catàleg de l’exposició dedicada a Teodor Llorente, 3 de gener del 2012.

Estampa procedent dels Goigs a la Santíssima Verge Maria Mare dels Desamparats. Teodor Llorente. Año Mariano.

Els Goigs al naixement de Santa Maria, i els 900 any de la seva església a Terrassa

"Avui, 2 de gener, es compleixen els nou segles de la consagració de l'església de Santa Maria de Terrassa pel bisbe de Barcelona Raimond Guillem, sent comte de Barcelona Ramon Berenguer. Es tracta de l’edifici construït entre els segles XI i XII aprofitant el que quedava de la gran Catedral del conjunt episcopal d’Ègara del segle VI i que, a grans trets, podem veure encara avui"

En sa Capella tothom

des d'aquella antiguitat

que era d'Egara Ciutat,

invocant el seu sant nom,

s'adona que al ver conhort

és Ella el camí i la guia:

sou nostra consolació,

molt pura Verge Maria

Notícia extreta del Diari d'un llibre vell del 2 de gener de 2012

Estampa que recull aquests versos d'uns goigs de 1846. [Barcelona]: Torrell de Reus Editor, 1957.

Recuperació dels cants i goigs de les Gavarres

"De les cançons populars i els goigs que es cantaven fa pocs anys pels masos i pobles de les Gavarres, no se n´ha fet mai cap recull. Hi ha gent que conserva la lletra i la música dels goigs que als anys cinquanta encara interpretaven els joves quan sortien a voltar cantant caramelles. D´altres s´hauran perdut per sempre o potser es poden recuperar amb els escrits que es conserven en algunes cases o a ermites i santuaris. Amb la intenció de preservar aquest patrimoni, la soprano Maite Mer va presentar un projecte de recerca etnomusical que acaba de guanyar el Premi Joan Xirgo que atorga el Consorci de les Gavarres..."
Extret de La Vanguardia Girona, 30/12/2011
Gravat de les Cobles en alabansa de Maria Santíssima de la Esperansa, situada en lo terme de Cruïlles, bisbat de Girona. La Bisbal: Impremta Joves, [s.a.]