trobada de col·leccionistes, també de goigs, al verger del museu Marès, diumenge 21 al matí

Aplec a Sant Magí de la Brufaganya, diumenge 21 de setembre, amb cant dels goigs en acabar l'Ofici solemne.

Cal saber també que s’interpretarà i ballarà el Ball Pla de Sant Magí tant sortint d’Ofici abans de l’audició de sardanes, com a l’esplanada de les Fonts a la tarda, després de dinar.

18 de setembre de 2014, SANT FERRIOL, tribú romà i màrtir.

Aquests goigs corresponen a una capella urbana d’Olot. El barri format pel carrer del mateix nom, també conegut per la Putoia, i uns quants més de propers celebren la seva festa amb l’Àliga Vella, l’Àliga Nova i el Bou (en recordança del correbou que s’hi feia). La part religiosa és una missa vespertina en la diada del sant, seguida del cant dels goigs. A la Garrotxa tenim goigs de Sant Ferriol de:
–Sant Ferriol, santuari de peregrinatge fins a principis del segle XX, del veïnat de Fornells, parròquia de Sant Vicenç de Besalú, municipi de Sant Ferriol. Els goigs més antics són de 1609, segons el peu “Ab Llicencia en Barcelona, en casa Sebastia de Cormellas, al Call, Any M. DC. IX.” L’entrada diu “REcaptaulos la salut/ a la gent que tant vos vol,/ martyr sant de gra virtut/ glorios sant Ferriol.”.

-Sant Ferriol, a la parròquia de Santa Maria de Santa Pau, segons peu d’impremta “OLOT: Imprempta dels Successors de Joan Bonet.-1909.” i l’entrada és “PUIG de tots mals curau Vos,/ al que invocarvos vol:/ Pregáu á Jesús per nos/ gloriós Sant Ferriol.”

Gil Anglada i Llongarriu

El Certamen Literari Marià de Lleida enguany dedicat a la Mare de Déu de les Sogues. Sebastià Serrano serà el mantenidor. El 5 d'octubre a l'auditori de l'Acadèmia Mariana.

La Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfico Mariana de Lleida va ser fundada el 12 d’octubre de 1862. La imatge que presideix l’Acadèmia, coneguda com a Verge Blanca de l’Acadèmia, és la Patrona de la ciutat de Lleida.
El catedràtic de la Universitat de Barcelona Sebastià Serrano serà el mantenidor del Certamen Literari Marià, que enguany està dedicat a la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís, patrona de la Plana d’Urgell, i que se celebrarà el 5 d’octubre a l’auditori de l’Acadèmia Mariana. Un cop les autoritats hagin fet les salutacions i la lectura del poema guardonat amb la Flor Natural, l’acte finalitzarà amb el concert de la coral Espiga d’Or de Bellvís, que, sota la direcció de Xavier Pons Huguet, interpretarà peces de Mozart, Verdi, Geissler, Antònia Vilàs, Carles Sabaté, Lluís Llach i del mateix Pons Huguet, entre altres, per acabar amb el cant dels Goigs de la Mare de Déu de les Sogues.  Noticia extreta de Flama.Info/ 

Capçalera dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de les Sogues, Reina, Mare i Patrona de tot el Pla d'Urgell. Barcelona: Torrell de Reus, 1958.
 

Els goigs de la Mare de Déu de Gresolet, a Saldes, cantats al jardí aquest any.

Els fidels que es van reunir dilluns a l'aplec de Gresolet (Saldes) van haver de celebrar la missa al jardí exterior de l'església. El motiu no és altre que el perill d'esfondrament que presenta el santuari pel mal estat de la coberta... a l'aplec, al nucli saldenc, es va haver de treure la imatge de la marededéu (una reproducció) a l'exterior i tant l'ofici com la cantada de goigs es van fer al jardí. Noticia extreta de Regio7.cat  del dia 9 de setembre de 2014.

Goigs a la Mare de Déu de Gresolet, devotament venerada en el seu santuari de la parròquia de Saldes, bisbat de Solsona. Música de Ramon Casajuana, lletra de Mateu Janés, orla de Pure Montanyà. Solsona: Muval, 1991.

Sis melodies dels goigs de la Mare de Déu de Núria en el web dels Goigs d'Obaga de Josep Capdevila.

Per sentir-les connecteu-vos al Goigs d'Obaga

El proper 6 de desembre tindrà lloc al santuari de Núria un concert d’orgue a càrrec del P. Jordi-Agustí Piqué, OSB.

Goigs garrotuítics de sant Tornem-hi, els goigs del moment!

Cliqueu la imatge per llegir-los

Els goigs de sant Pere de Murinyols, caminant per la Segarra

Descobertes estiuenques dels nostres amics... esperem d'altres!

Goigs de sant Gil venerat a la Vall de Núria, parròquia de Queralbs, de 2014. Gentilesa del nostre consoci Sr. Gil Anglada

A Solsona cant dels goigs de la Mare de Déu del Claustre durant la Festa Major

"La Festa Major de Solsona és una de les més antigues i alhora amb més tradició de totes les festes majors que actualment se celebren arreu del país. Aquest ric i secular patrimoni festiu recula en la llunyania dels temps, almenys des del segle XIV. Dilluns 8 de setembre. A les 11, MISSA CON-CELEBRADA ... A la tarda, a ¼ de 7, des de l’Ajuntament, BAIXADA de la corporació municipal cap a la catedral, acompanyada per la mateixa comitiva del matí. A 2/4 de 7, a la catedral i a la plaça Major, HOMENATGE A LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE amb el ball de l’àliga i la cantada de goigs amb l’Escolania i la Capella de Música de la Mare de Déu del Claustre. Enguany és pendonista el Sr. Joan Mas i Pujol" Notícia extretra de SolsonaLaFesta. Capçalera dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre, edició de la coronació. Dibuix d'A. Vilanova. Manresa: Imp. St.Josep, 1956.

Novena i cant dels Goigs a sant Fèlix de Vilafranca del Penedès (Festa Major)

Cada dia del 22 al 30 d'agost.

Basílica de Santa Maria, Plaça de Jaume I. a les 20:45 hores 

Noticia extreta de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Edició dels goigs commemoratius del 50è aniversari de la construcció, a Tàrrega, del campanar del Parc de Sant Eloi.

"La memòria de l’efemèride també es palesarà amb l’edició dels goigs commemoratius dedicats a Sant Eloi, publicació que s’il·lustrarà amb un linòleum de l’artista targarí Francesc Rufes. És dóna la circumstància que el pare de Rufes fou un dels paletes que treballà en la construcció del campanar"

Noticia extreta de GironaNotícies del dia 25 d'agost de 2014

Imatge dels Goigs a lloança del gloriós Sant Eloi, bisbe i confessor que es venera en la seva ermita de la ciutat de Tàrrega. Lletra d'Antoni Bonastre. Tàrrega: Camps Calmet, 1951.

Cant dels goigs de la Mare de Déu de Gràcia, a la Catedral de Girona, el dia 8 de setembre.

"Catedral de Girona. Propera celebració:
Dilluns, 08 de setembre, el Naixement de la Verge Maria. Festa de la Mare de Déu de Gràcia i de Bell-Ull
19'00: Al CLAUSTRE, Vespres i Solemne Missa Major Conventual. Després, benedicció de les herbes aromàtiques i cant dels Goigs."

Noticia extreta del web del Bisbat de Girona 

Goigs de la Mare de Déu de Gràcia i Bell Amor, venerada a la Seu de Girona. Lletra de Pere Ribot, música Francesc Civil, gravats de J. Pla Dalmau. Girona: Salmau Carles Pla, 1978.

Sant Pere Ermengol i els seus goigs notícia al Diari de Tarragona

De l'amic Manel Callao Costa i que publiquem amb molt de gust: "Els faig arribar una noticia publicada al Diari de Tarragona el dia 20 d'agost de 204 sota el títol "Grans Personatges de la Conca" de la periodista Bet Altarriba , on explica la historia de Sant Pere Ermengol per si és del seu interés publicar-ho"
El full reproduït a l'article correspon una de les moltes edicions dels Goigs en llaor de sant Pere Ermengol, de l'orde de la Mare de Déu de la Mercè, fill de la Guardia dels Prats. Tex Josep Massons, música Francesc Baldelló. Montblanc: Impremta Requesens, 1952.

Balaguer amb la Mare de Déu d'Almatà el 8 de setembre: goigs

"El 8 de setembre que ve, Balaguer viurà una important festa religiosa ja que se celebrarà la festivitat dedicada a la Mare de Déu d'Almatà per primera vegada des de la restitució oficial de la imatge, una petita escultura que ha tornat al seu lloc d'origen, una capella del cor de les monges clarisses que es cuiden del santuari del Sant Crist de Balaguer, on va estar exposada durant diversos segles". 

Noticia de La Vanguardia, diumenge, 10 d’agost 2014.

Goigs a lloança de la Mare de Déu d'Almatà venerada en la seva capella del convent de monges de Santa Clara de la ciutat de Balaguer. Lletra de Joan Benet, música de F. Baldelló. Barcelona: Amics dels Goigs, 1963.  ♪♫  a Els goigs d'Obaga.