Cant dels goigs de Santa Margarida, a Navés, el dia de la seva patrona

"Navès homenatjarà avui mossèn Jesús Huguet coincidint amb la festa de Santa Margarida. Durant l'acte es presentarà el llibre que recull els escrits del capellà finat, que, amb el títol "Crítiques benignes", havia publicat al diari Regió7. Mossèn Huguet va ser rector de Navès, Sant Feliu de Lluelles i Linya, des del 1978 fins al 1989, i va deixar una empremta important al municipi, tant en l'àmbit pastoral com per la seva implicació en les activitats culturals. Després de la missa i cant dels goigs de Santa Margarida, es descobrirà una placa d'homenatge a Huguet i, posteriorment, es presentarà el seu llibre. Els actes començaran a les 12 del migdia a l'església parroquial i acabaran amb un refrigeri" Extret de Regio7.cat del dia 20 de juliol del 2012.

Estampa dels Goigs a la verge i màrtir Santa Margarida, patrona de la parròquia de Navés, bisbat de Solsona. Solsona: Imp. R.Dach, 1957.

A Lleida recuperen la partitura dels goigs de sant Jaume

La capella del Peu del Romeu va acollir aquest dimarts a la tarda la presentació de l’edició dels Goigs en lloança a Sant Jaume, que es canten a Lleida en la Romeria dels Fanalets, editats en commemoració del 40è aniversari de l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes.

Els goigs recullen la lletra popular de la cançó dels Fanalets de Sant Jaume, recuperant estrofes oblidades que aporten una singular novetat a l’edició. Destaca tanmateix la reproducció al dors dels goigs de la partitura original amb l’adaptació musical, que el mestre Víctor Mateu (Lleida, 1898-1987) va realitzar als anys 80 per a poder ser cantats. S’ha imprès amb tipografia antiga de plom.
Notícia extreta de Bondia.cat del dia 18 de juliol del 2012
Estampa de d'A.P.V. per a l'edició esmentada: Goigs en lloança a sant Jaume que es canten a Lleida en la Romeria dels Fanalets la vesprada del 24 de juliol, vigília de la festa de l'Apòstol.  Edició commemorativa del 50 aniversari de l'Agrupació Ilerdenca de Pessebristes. Lleida: Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida a càrrec del tipògraf Dionís Gutiérrez, 2012.

Les festes de la Mare de Déu del Carme a Olot, i els seus goigs

"Diu la llegenda que el dia 16 de juliol de 1251 la Mare de Déu s’aparegué a sant Simó Stock, un anglès que havia estat designat com a general dels carmelitans, i li lliurà un escapulari -que més tard esdevingué un símbol distintiu de l’ordre-, tot anunciant-li que “el que portés aquell escapulari no patiria el foc etern de l’infern.”

Extret d' elGarrotxi.cat del dia 16 de juliol del 2012

Estampa dels Goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, que es venera en l'església dels Pares Carmelites d'Olot. Olot: Imp. Bonet, 1965. (Goigs de la Comarca Olotina, n.29)

França ja diu Canigó al Canigó: els seus goigs sempre l'han anomenat així

 

Dos fulls de goigs de l'església abacial de Sant Martí del Canigó

"La ministra d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia francesa, Delphine Bato, va firmar divendres el canvi de la denominació oficial de la muntanya del Canigó, que en reconeix la catalanitat, i deixa enrere l'antiga denominació oficial Canigou. El reconeixement arriba amb la declaració del massís com a "gran paratge" 
Notícia extreta de l' Ara, del dia 14 de juliol del 2012 
Goigs del gloriós Sant Martí... i Goigs de Nostra Senyora de la Soterrana... tot dos fulls impresos a Perpinyà

Les festes de la Mare de Déu del Carme al port de Barcelona, també amb els seus goigs

"La delegació diocesana de l'Apostolat del Mar i la Confraria de pescadors de Barcelona han convocat per aquesta tarda al Port de la ciutat la tradicional processó de la Mare de Déu del Carme. A les 5 de la trada han sortit de la parròquia de Sant Miquel del Port (a la plaça de la Barceloneta) i mitja hora més tard han iniciat el recorregut per les aigües del port des del  moll dels pescadors. A les 7, també al moll dels pescadors, s'hi celebrarà una missa i en acabat, actuarà el Selectiu de Cantaires de la Barceloneta. Els goigs corresponents els podeu trobar aquí"
Extret de R. Bassas a  Catalunyareligió.cat, del dia 14 de juliol del 2012
Dibuix de Jeroni Giralt per als Goigs en lloança i glòria de Nostra Dona del Carme, honorada el dia de la seva gloriosa festa, en la processó marítima que solca les aigües del Port, a la ciutat de Barcelona... Barcelona: Altès, [s.a.] Tiratge a l'esment dels "Amics dels Goigs"

Els sants patrons de Reus en una exposició de Goigs

"L’exposició aplegava una vintena de goigs de Reus. La Biblioteca Xavier Amorós ha acollit una mostra dels goigs de Sant Pere i la Misericòrdia. El material exposat procedeix de la col·lecció donada per la família de Salvador Torrell... Aquest és només un punt de partida per poder catalogar també la resta de goigs procedents de la col·lecció de Torrell i donar-li continuïtat. De fet la intenció és poder ampliar la col·lecció donada en un futur proper.”

Notícia de J. Giribets. el Dijous 21 de juny 2012

Els goigs de Sant Ot entre vi i coca a la Seu d'Urgell

"La devoció a sant Ot a La Seu d'Urgell, ve de lluny, en reconeixement a la seva tasca episcopal i, molt especialment, perquè bastí la catedral de Santa Maria d’Urgell, l’única catedral romànica de Catalunya i un dels elements arquitectònics més importants de Catalunya. De fet, era la quarta que s'hi construïa, sobre una tercera que sant Ot mateix qualificava de "quasi ruïnosa". Els seus goigs els podreu trobar aquí".
Extret de Catalunyareligio.cat del dia 7 de juliol del 2012
Estampa dels Goigs de Sant Ot, bisbe i patró de la Seu d'Urgell, 1095-1122. [s.p.i], 1982.

Butlletí Amics dels Goigs, núm.143 (segona època) juny 2012

Els nostres darrers goigs: crònica de la diada de Sant Pere a Núria, 2012.

A Núria va celebrar-se ahir la festivitat de Sant Pere amb solemnitat i alegria. Com diuen els seus goigs, que van ser estrenats per a l’ocasió, el Santuari acollia l’aplec tradicional dels ramaders el dia que s’obrien les pastures en la temporada d’estiu. Al final de la Missa, i ja a l’exterior, un any més el rector Mn. Joan Perera va beneir el terme, els panets i les farinetes, i tots vàrem cantar per primer cop els goigs que es poden veure sota aquesta crònica. Una representació dels Amics dels Goigs vàrem gaudir de la festa i d’una magnífica acollida.

Goigs a llaor de Sant Pere, venerat a Núria, bisbat d'Urgell, el 29 de juny dia del seu aplec.

 

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 169.

La festa major de sant Pere de Reus i els seus goigs cantats a la Prioral

"Solemnes Completes. Obertura de l'arca de l'altar major on es guarda el bust-reliquiari de l'imatge de Sant Pere, sota tres panys guardada durant tot l’any. Les claus que obren l'urna, les guarden el prior, l’alcalde i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres. Durant la celebració es podran escoltar els Goigs de Sant Pere, amb l'acompanyament musical de l'orgue de la Prioral"
Notícia extreta de delcamp.cat del dia 28 de juny del 2012 
Xilografia d'Enric Prats Auqué per als Goigs a Sant Pere Apòstol, patró de la ciutat de Reus. Barcelona: Torrell de Reus, 1961.

La senyora Ramona Planas Font, mare del nostre vicepresident senyor Joan Torrell, descansa en pau.

Per aquest motiu li dediquem aquests goigs amb tot el nostre sentiment. La Mare de Déu de l'Alegria, de l'ermita de Tiana, vetlla el seu somni des d'avui. Sabem que els seus goigs els havia cantat tota la vida i ara l'acompanyen amb el nostre record.

Estampa dels nous Goigs de la Mare de Déu de l'Alegria, venerada a Tiana i a la casa Torrell Planas. Edició feta en recordança de Ramona Planas el dia 20 de juny del 2012 en què descansà al costat de la seva estimada ermita. [Ceràmica del Camí dels Degotalls de Montserrat. Lletra tradicional. s.p.d'imp.]

Els goigs de la Mare de Déu de la Font es canten com cada any a Manlleu

"Com cada any, en un dels diumenges posteriors a Corpus... Manlleu celebra la Festa de la Mare de Déu de la Font. Es tracta d'una de les poques festes veïnals que aplega el sentiment i la devoció popular característica de temps passats. Aquesta particular advocació, amb un important reconeixement local, és venerada dins el temple on, des de 1722, es recullen les aigües conduïdes des d’un pou que en època medieval ja hi havia davant de l’església de Santa Maria. La festa que anualment la recorda ja se celebrava en ple segle XIX. Abans de 1869, Mn, Ramon Andreu va escriure els Goigs a Nostra Senyora de la Font de Manlleu..." 

Publicat a La Devocioteca del dia 17 de juny del 2012.
Estampa extreta dels Goigs de Nostra Sra. de la Font de Manlleu. Vich: Trullàs, 1850.

L'ermita de Santa Quitèria, el seu aplec i els seus goigs

"I així neix el Santuari de Santa Quitèria... Gent i gent s'acostava a pregar i a demanar que la santa, que havia patit martiri, els ajudés. I com que a vegades els ajudava, la veu popular va anar fent més grossa la dimensió del fenomen miraculós. Pagesos, traginers, pescadors, terrissaires, soldats, filadores i tothom feien el viatge devot cap al turó que guardava l'Arrabal. Època de conviccions fermes que ens acosten els versos inspirats dels Goigs de la santa:

En Vós té miraculosa

medicina assegurada,

Siau la nostra advocada,

Santa Quitèria gloriosa

I tothom es delia per anar-hi el dia de l'aplec"
Extret d' Els camins de la serralada litoral, del dia 16 de juny del 2012.

Estampa dels Goigs de la gloriosa verge i màrtir Santa Quitèria, que amb la relíquia insigne es venera en la Parroquial Església de Sant Esteve de Vilanova de La Roca, Bisbat de Barcelona. Barcelona: Torrell de Reus i Amics dels Goigs, 1956.

Els goigs del veïnat de Puig-Agut

Començament i final dels goigs
     Puix d'aquest cimal bellíssim
demaneu adoradors:
De Jesús Cor amantíssim
convertiu els pecadors
     Al damunt d'aquesta Plana
que regneu volem, Senyor,
nostra terra catalana
per Vós sia un soli d'or;
amb el flam d'amor vivíssim
foneu odis i rencors
     Puix que aquest tron santíssim
enceneu els nostres cors:
De Jesús Cor amantíssim
convertiu els pecadors

Extret d' El Far de Puig-Agut, núm. 95 del juny de 2012,

Estampa dels Goigs a honor del Sacratíssim Cor de Jesús venerat en l'ermita de Puig-Agut (Lourdes de Madiroles) de la Parròquia de Manlleu.Vic: Tip. Franciscana, 1933,