Col·leccionisme i col·leccionistes, xerrada a la Casa dels Entremesos dijous vinent

Butlletí Amics dels Goigs, núm.146 (segona època) març 2013

Els goigs de la Setmana Santa exposats a Valls fins el 4 d'abril

"Dissabte, 9 de març, a dos quarts de 9 del vespre, l'entitat Sal Grossa va inaugurar al seu local del Portal Nou una exposició sobre "Els Goigs de la Setmana Santa" que es podrà visitar fins el 8 d'abril. La mostra s'inclou en els actes de la celebració del 10è aniversari de la recuperació de la Processó, als que Sal Grossa col·labora amb el muntatge d'aquesta exposició de Goigs relacionats en la temàtica de Setmana Santa". Més informació...

Actualitat cultural del tema gràfic i literari del nostre full de goigs dedicat a les esglésies de la Vall de Boí

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, el delegat general de “la Caixa” a Lleida, Enric Pujol, l’alcalde de la Vall de Boí, Joan Peralada i el delegat de Patrimoni del Bisbat d’Urgell i representant del copríncep d’Andorra, Mn Josep M. Mauri, presentaran avui, dia 8 de març, el projecte de nova configuració de l’absis de l’església romànica de Sant Climent de Taüll.

Goigs a llaor de la Fe

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 176

Arimany, "Retrobats els goigs dedicats a l'ermita de Sant Pere Pescador de Manlleu", Full dominical...Manlleu, núm.4188.

Arxiu Amics dels Goigs de Barcelona

"El 25 de setembre de 1898...mossèn Pere Comas va oficiar una missa solemne; a la tarda, es va resar el Sant Rosari i es van cantar els goigs dedicats a sant Pere. Aquests goigs que esmenta el text havien estat escrits pel poeta manlleuenc Joan Baptista Güell i Soler. No se’n tenia cap més constància que la referència indicada i una carta manuscrita del gran poeta Jacint Verdaguer"

Notícia extreta del Full dominical parròquies de Manlleu del dia 24 de febrer del 2013

Els goigs també es poden portar als mòbils... tot són tècniques a considerar

"Quan estiguem preparant una aplicació per mòbil és important que tinguem en compte que l’usuari navega de manera diferent pel mòbil que pel PC. No es tracta, per tant, només d’adaptar els continguts per a ser vistos en pantalla petita, sinó de repensar l’arquitectura de la informació, simplificant-la i reordenant-la, i de desenvolupar continguts específics pensats per al mòbil, amb una informació contextual rellevant"

Extret de El patrimoni cultural és al meu ordinador 

La "Col·lecció Joan Bellmunt" de l'IEI s'incrementa amb l'ingrés de 200 goigs

"L'escriptor i col·leccionista de Puiggròs (Garrigues), Joan Bellmunt, va lliurar aquest dimecres a l'Institut d'Estudis Ilerdencs més de 200 documents de la seva col·lecció particular. Es tracta de goigs del segle XIX i XX i amplien així la col·lecció de 3.000 exemplars d'advocacions de les comarques de Lleida que Bellmunt ja va cedir al fons del Servei d'Arxiu i Llegats de l'IEI el maig del 2012, sota el nom de 'Col·lecció Joan Bellmunt'. Els documents han estat donats per ser dipositats de manera indefinida i conservada a les instal·lacions del Servei d'Arxiu i Llegats de l'IEI amb l'objectiu que puguin ser estudiats i historiats pels investigadors que així ho desitgin".

Notícia extreta de VilaWeb, agència catalana de notícies, del dia 21 de febrer del 2013.

Emocionant cant dels goigs de Santa Eulàlia integrats en un espectacle de dansa en la Catedral de Barcelona

Fotografia de Joan Torrell

"Eulàlia és un espectacle de dansa sobre la vida i passió de la Santa a partir de la recreació històrica de la seva vida en temps dels romans... Es tracta d'una crònica llegendària que conserva la poesia que caracteritza les narracions apreses de petits i que, sense voler, es van convertint en paraules de la nostra història. L'Esbart Ciutat Comtal fa l'ofrena de la representació per homenatjar la ciutat i evidenciar el seu bé patrimonial de gran importància religiosa, cultural i social" 

Extret del programa de mà Eulàlia corresponent a l'espectacle dels dies 16 i 17 de febrer. 

Cant dels Goigs a llaor de Santa Eulàlia...editats per nosaltres recentment i visionables aquí.

Retrobats uns goigs de Sant Pere Pescador de Manlleu, esmentats per Verdaguer, i conservats al nostre arxiu.

“Després d’una recerca per diferents arxius de goigs antics, i de fer una crida mitjançant el butlletí digital de l’associació Amics dels Goigs de Barcelona, ha estat retrobat un exemplar dels Goigs en honor de Sant Pere Pescador pera cantarse en la Capella que, en honor del Sant, han aixecat los pescadors de Manlleu en la parroquia de Sant Bartomeu Sasgorgas... L’ermita va ser objecte d’uns goigs. D’aquests, precisament, no se’n tenia cap més constància que una carta manuscrita pel gran poeta Jacint Verdaguer amb la qual s’adreçava a l’autor del text, el manlleuenc Joan Baptista Güell"

Notícia completa del cas a La Devocioteca del proppassat dia 14 de febrer.

Estampa dels Goigs en honor de Sant Pere Pescador pera cantarse en la Capella que, en honor del Sant, han aixecat los pescadors de Manlleu en la parroquia de Sant Bartomeu Sasgorgas. Vich: Tip. Católica de Sant Josep, [s.a.]

Benet XVI va establir certs paral·lelismes entre el seu pontificat i el del darrer papa que va dimitir, Celestí V. Goigs.

El cas més conegut va ser el del papa Celestí V, que ha passat a la història com el pontífex del "gran rebuig". Nascut com a Pietro di Murrone, va passar bona part de la seva vida vivint com a ermità en una cova situada al mont Morrone... Papa amb el nom de Celestí V. Tanmateix, el seu pontificat amb prou feines va durar mig any (del 29 d'agost al 13 desembre 1294) i després va tornar a la seva vida d'ermità. Celestí V va ser l’únic que va renunciar al seu càrrec per raons espirituals

Extret de "La renúncia papal disposa d´antecedents", Diari de Girona del dia 12 de febrer del 2013.

Capçalera dels Gozos en honor del prodigio de humildad San Pedro Celestino, papa y confesor. Se celebra su fiesta el dia 19 de mayo. [Sense peu d'impremta, s.XIX] Arxiu d'Amics dels Goigs.

Goigs a llaor de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat de Barcelona

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 184

Sant Pere del Burgal, escenari de Jo confesso de Jaume Cabré, i els seus goigs.

“Jaume Cabré va descobrir Sant Pere del Burgal fa més de deu anys mentre s’estava ambientant per escriure Les veus del Pamano, i que aquelles bellíssimes pedres i el seu entorn li varen donar tema per escriure un conte sobre algú que durant el segle XIV trucava a la porta del monestir que aleshores hi havia adossat buscant refugi per a la seva ànima atribolada... A Jo confesso el monestir és un escenari fonamental en la trama del llibre”   Notícia extreta de El núvol.  Estampa dels Goigs a llaor de Sant Pere del Burgal, de la parròquia d'Esacaló (bisbat d'Urgell) [Barcelona]: Amics dels Goigs, 1954.

Montserrat Tura comenta els goigs del 'vot del poble' a Sant Sebastià

"A Tossa de Mar, cada 20 de gener renoven l’antiga prometença feta a Sant Sebastià amb la festa coneguda com El Pelegrí, tot i que la tradició es remunta a l’epidèmia de pesta del 1346-1350 segons diuen uns versos dels goigs -els goigs ho arrodoneixen al 1400- , cada any peregrinen en una barreja de tradició religiosa i senderisme (amb observança rigorosa del silenci) més i més persones, caminen fins a Santa Coloma de Farners, a la capella de Sant Sebastià on es compleix el vot". Extret de l'article de Montserrat Tura "Vot de poble (Els tres genets de l'Apocalipsi)", Revista Notes, 2013, n. 28.

Estampa dels Goigs a llaor del gloriós màrtir Sant Sebastià, que amb singular devoció és venerat en la vila de Tossa. (Tossa de Mar, any 1957)

Concert i nous goigs a la Mare de Déu del Blau venerada a Lleida

De la Catedral de Lleida ens arriba avui  la notícia del Concert del Blau i del Cel que programen per al dia de la Candelera i de la Verge del Blau, 2 de febrer, amb la invitació especial per a tots els Amics dels Goigs. Serà a les 20:30, a càrrec de la Coral Espígol de Rosselló de Segrià, Petit Cor de la Catedral de Lleida, solistes i Conjunt instrumental, amb la col·laboració del Conservatori Municipal de Lleida.

Un cop més Dionís Gutierrez ens remet un nou full de goigs, imprès a la Sala Temàtica d’Arts Gràfiques, adscrita al Servei d’Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, dedicat a la Mare de Déu del Blau, venerada a la Catedral Nova de Lleida, i que és celebrada cada dia 2 de febrer. La il·lustració és de Miquel Roig, i la nota històrica de Jordi Curcó. De fet lletra i música són una nova edició d'uns altres publicats el 1988.