Concert que inclou els Goigs de Santa Cristina de Lloret

La Jove Orquestra del Conservatori de Música de la Diputació de Girona programa música lloretenca. Diumenge va celebrar-se el concert definitiu que, després de sengles obres de Gounod i Elgar, va emocionar els lloretencs en retrobar, entre les melodies de l'obra recuperada, la música popular del Ball de Plaça, els goigs de Santa Cristina, el toquen a córrer de la regata S'amorra, amorra, els aires d'una sardana i altres motius.
Música lloretenca, elpunt.cat, 06/04/11

Estampa extreta dels Gloriosos triomfs de la Verge i Màrtir Santa Cristina que es venera en el santuari de Lloret de Mar, bisbat de Girona. [sense dades tipogràfiques]

Audició dels goigs de la Mare de Déu de l'Alba en la celebració dels 400 anys de la Capella de Música de la Seu de Manresa

"Va néixer l´any 1611, ara fa 400 anys. El Saló de Sessions de l´Ajuntament de Manresa acollirà, aquest dilluns 4 d´abril, a 2/4 de 9 del vespre, un acte en motiu de l´aniversari …L´acte es clourà amb la intervenció musical de la Capella de Música de la Seu que, sota la direcció de Mireia Subirana, interpretarà dues obres: Sant Penitent, himne de Manresa a Sant Ignasi (música de Miquel Augé i text de Ramon M. Bolós) i els Goigs a la Mare de Déu de l´Alba (música d´Eudald Pla i text de Genís Padrós)" regio7.cat, 1 d'abril de 2011

Detall del dibuix de Joan Vilanova extret dels Goigs de la Mare de Déu de l'Alba de la Seu de Manresa...música de l'organista de la basílica mossèn Eudald Pla. Maresa: Imp Cors, 1975.

l'Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya i els goigs

"La biblioteca s’ha ampliar considerablement amb els fons que havíem guardat a Alella i que des d’ara s’han integrat a la biblioteca provincial... Anem ordenant les col•leccions de goigs, de monedes, de segells, etc. Conservem objectes significatius de la nostra història: medalles, plaques. Hem pensat els nous espais per prestar un millor servei. Us hi esperem".

La plega de l'Arxiu, dimecres 2 de març de 2011

Estampa extreta dels Goigs a llaor de Sant Josep de Calasanç, fundador de les Escoles Pies. Barcelona: Imprenta P.C., [s.a.]

Les campanes tornen a la parròquia de Santa Maria de Cervera

El campanar de Cervera compta amb un dels patrimonis de campanes més notables de Catalunya. Les més antigues són el Seny Major, amb un pes de 4.240 quilos, i el Tibau, de 1.731 quilos, totes dos documentades a Cervera des del 1595, quan van ser reparades per primera vegada. Les altres campanes són la Nova, la Carranca, l'Onzena i la Trinitat. Ara acaben de ser restaurades a València l'Onzena i la Trinitat. Dimecres, 30 de març a les 19,30 h, al Museu Comarcal de Cervera: Acte de benvinguda

Estampa extreta dels Goigs a llaor de Madona del Coll de les Sabines de Cervera, que presideix l'altar major de la parròquia de Santa Maria, on es troba el campanar al·ludit.

Ponència sobre la música als goigs, a un simposi sobre el cant litúrgic a Lleó

Organitzat pel Centro Nacional de Difusión Musical de l'Inaem, ha començat a Lleó el simposi internacional El Antifonario de León, el canto mozárabe y su entorno litúrgico musical. L'objecte del congrés és iniciar un retorn als temps en què començà i va consolidar-se el procés creatiu dels repertoris de cants litúrgics cristians. Una de les comunicacions presentades és 'De leyendas a Historia; los goigs como difusores en el antiguo Reino Cristiano de Valencia’ de Juan Carlos Gomis Corell.

Notícia de Cristina Fanjul al Diario de Leon.es 24/03/2011.

Estampa extreta dels Goigs a la patrona de la música sagrada Santa Cecília...Terrassa: Tip. Martí, 1955.

Goigs a la Mare del Diví Pastor

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 145.

La Mare de Déu d'Avià i fragments dels seus goigs més antics

“La Mare de Déu d'Avià venerada en aquesta església, era coneguda com Nostra Senyora de la Llet, ja que a ella s'advocaven les mares embarassades perquè les ajudés en el part i els concedís tenir força llet pel fill…Uns fragments dels goigs més antics d’aquesta advocació, publicats a Berga l’any 1812, són els “Goigs de Santa Maria de Jus de Avià, vulgarment dita Nostra Sra. de la Llet, que se venera en sa iglesia annexa a la parròquia de Sant Llorenç prop Bagà” Conèixer Catalunya, divendres 18 de març de 2011

Estampa extreta dels al·ludits: Goigs de Santa Maria de Jus de Avià, vulgarment dita Nra. Sra. de la Llet, que se venera en sa iglesia annexa la parròquia de Sant Llorens prop Bagà. Bérga: en la imprenta de S.E. la Junta Superior del Principat, 1812.

La ruta literària Joan Maragall inclou els seus goigs a la Verge de Núria

"Pasqual Maragall beneirà la presentació de la ruta literària dedicada al seu avi poeta
A la comarca, també cal esmentar l’itinerari que Joan Maragall va resseguir a peu, l’any 1894, entre Camprodon i Núria. Maragall va descriure aquesta travessa al poema els Goigs a la Verge de Núria".

elRipolles.info, 16-III-2011

Estampa extreta dels Goigs de la Mare de Déu de Núria. Text de Joan Maragall, Música de Joan Llongueres. [s.l.]: Edició del Santuari de Santa Maria de Núria; Torrell de Reus, 1957.

Cant dels goigs a l'Aplec dels Perdons de Lloret de Mar

Les autèntiques protagonistes de l’Aplec dels Perdons, però, seran les noves obreres, que prendran possessió del càrrec...Durant la missa en què es faran el Cant dels Goigs i la veneració de Sa Relíquia, les obreres de l’any passat donaran el relleu a aquestes quatre noies, que durant un any representaran l’Obreria de Santa Cristina i, el més destacat, ballaran el Ball de Plaça el dia de la Festa Major.

Lloret de Mar, 13-III-2011

Estampa extreta dels Gloriosos Triunfos de la ilustre verge y màrtir Santa Cristina, que celebra la vila de Lloret, bisbat de Girona. Barcelona: Imp de la Casa P. de Caridad, [s.a.]

Butlletí Amics dels Goigs, núm.138 (segona època) març 2011

El Cant de la Sibil·la

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 143.

Les festes de la Llum de Manresa i els goigs

"L'església del Carme acollirà la representació del Misteri de la Llum...Aquesta obra de teatre litúrgic vol ser l'inici d'una autèntica tradició carregada de manresanisme i de sentiment de pertinença al territori...La representació presenta tres novetats destacades: es potencia l'àmbit musical, que incorpora noves peces fruit de la col·laboració dels músics Manel Camp i Jordi Badia. En concret...han versionat els tradicionals Goigs de la Llum i han creat la cançó Mon orgull em porta complaença. A més, s'hi incorpora El Ball de l'Àliga de Manresa..." ManresaInfo.cat del dia 15 de febrer del 2011.

Estampa extreta dels Goigs de la Misteriosa Llum apareguda a l'església de la Mare de Déu del Carme de la ciutat de Manresa, el dia 21 de febrer de l'any 1345. Vic. Imp.Roca, 1945.

Goigs en llaor de la gloriosa Santa Eulàlia patrona de Barcelona

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 144.

Els goigs de la Mare de Déu de Meritxell formen part de la protoliteratura andorrana

"Dintre de l'àmbit propi de la literatura andorrana, també disposem de material històric, administratiu o notarial que hem de ressenyar. Entre aquests textos, sovint oblidats, es trobarien des dels primers goigs a la Mare de Déu de Meritxell de l'any 1700; passant pels llibres de comptes dels sagristans del santuari de Santa Maria de Meritxell, de 1653 endarrere; algun capbreu del segle XVI; el llibre del Consell de la Terra, del segle XV; diversos documents del segle XIV; fins arribar als Pariatges, una de les nostres fites historicopolítiques. L'investigador Joan Riera i Simó va ocupar-se al llarg de la seva vida de treballar aquesta protoliteratura o paraliteratura present al Principat d'Andorra"
El Periódico d'Andorra, del dia 5 de febrer del 2011.

Xilografia d'Oriol M. Diví extreta dels Goigs a la Mare de Déu de Meritxell, patrona del Principat d'Andorra. Barcelona: Edició: Comissió Coronació Canònica, 1996.

Els goigs a l'Espai terra de la televisió: les rogatives contra la sequera reflectides als seus versos

Els goigs de santa Madrona, de sant Sever, del Crist de Balaguer i de la Verge de Montserrat es veuen breument en aquest reportatge de l'Espai terra de TV3, del dimarts dia 1 de febrer. El tema és la sequera i les rogatives que es programen, i que queden reflectides així mateix als goigs. Al minut 9:25 comença aquesta informació televisiva.