9/9/22

Correspondències simbòliques entre folklore catòlic i música màkina al casc antic de Barcelona i els goigs com a inspiració...

Projecte d'investigació. Partint dels pressupòsits heretats del pensament simbòlic, que es basa en les analogies arquetípiques entre conjunts serials, aquesta investigació proposa un seguit d’experiments que porten al límit el potencial d’aquestes analogies a l’hora de connectar diferents plans de realitat. Hi ha dos plans concrets que representen els punts de fuga més extrems dins el recorregut de recerca que Marc O’Callaghan ha transitat durant els anys previs a aquest projecte. D’una banda, i com a conseqüència de l’interès per l’estudi comparatiu de les religions, el simbolisme catòlic i, en concret, el del culte als sants; de l’altra, derivada de l’exploració de la materialitat i la funcionalitat del so, la música màkina. Ambdós mons representen dos tipus de folklore que pertanyen a paradigmes allunyats entre si. A través del simbolisme musical suggerit per diversos estudis i corrents, es duran a terme exercicis que tantegin i forcin relacions insospitades entre tots dos. Tenint present que són fenòmens amb un arrelament característic en el context local, l’artista ha escollit el casc antic de Barcelona com a territori en què cartografiar el folklore catòlic, a partir del qual buscarà implicacions simbòliques que puguin oferir una lectura musical. (El cas dels goigs a la basílica del Pi, cliqueu la imatge.)