Els goigs confirmats com a patrimoni cultual i cultural de l'església

"La música está presente en toda la liturgia, en los cantos populares devotos, en coplas populares o en los gozos... pero especialmente se destaca la importancia del cantogregoriano. Éste es el canto litúrgico de coral reformado por san Gregorio Magno (siglo VI). La influencia de este santo lo hizo crecer, expandirse y le dio nombre. Señalamos cinco cantus más: el directaneus (cantus in directum), cantus firmus, cantus hypophoricus, cantus planus y cantus tractus"

Extret del llibre editat per J.M. Martí Bonet, Sacralia: los bienes cultuales y culturales de la iglesia. Barcelona: Archivo Diocesano de Barcelona, 2012, p. 85.

Conferència de Joan Arimany sobre "Els sants Patrons de Vic, instruments de poder a la Ciutat" a L'Albergueria de Vic

"En el marc de la sala romànica de l’Albergueria, el proper dimarts dia 17 d’abril a 2/4 de 9 del vespre, Jordi Suades, director de l’editorial Farell, presentarà l’autor del llibre Diccionari de sants històrics Catalans" obra amena i ben documentada del manlleuenc Joan Arimany i Juventeny. Acte seguit tindrà lloc la conferència per part del mateix autor del llibre que versarà sobre “Els sants Patrons de Vic. Instruments de poder a la Ciutat” amb projecció de goigs.

Notícia extreta de Cultura-i-espectacles.aquiosona.com.

La Creu de Sant Jordi 2012 a Jusèp Amiell Solé, autor de goigs en aranès

"Mn. Jusèp Amiell ha estat coautor del Petit Missau Aranés (1978) i ha revifat l'ús de l'aranès en els Goigs dels sants venerats als pobles de la Val d'Aran. Ha estat secretari de la "Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran", membre del "Patronat deth Musèu dera Val d'Aran", cofundador de la revista Tèrra Aranesa, i ha rebut el “Prèmi Lengua Viua” (2004).El 2010 fou publicada la seva traducció del Nou Testament en llengua aranesa, i l'any següent completà la seva traducció dels Salms. El juny 2010, li fou atorgada per unanimitat la Medalla d'Or del Conselh Generau d'Aran per la seva trajectòria en defensa de la Val d'Aran, la seva llengua i la seva cultura"

Notícia extreta de Flama.info del dia 12 d'abril del 2012.

Estampa dels "Gòis de Sant Julià, màrtir titular dera parròquia de Garós. Se celebre era sua hésta es dies: 28 d'agost e 7 de gér", en Gòis. Lleida: Ajuntament de Naut Aran, 2001, fol.8.

Les caramelles, els goigs i el seu origen al santuari de la Mare de Déu del Mont

"Creia mossèn Cinto Verdaguer que les caramelles, que es canten per Pasqua de Ressurrecció, nasqueren pels voltants del vell santuari de la Mare de Déu del Mont, situat al cim de la muntanya que s'aixeca entre l'Alt Empordà i la Garrotxa, santuari o ermita on ell féu estada i escrigué alguns passatges del seu immortal poema Canigó... Posteriorment, per les places i carrers barcelonins, es tornaren a cantar els goigs de la Mare de Déu del Mont (o els de la Mare de Déu del Món, com tot fa creure que així caldria dir-ne) i els de la Mare de Déu de Núria..."
Publicat a diaridegirona.cat del dia 8 d'abril del 2012
Estampa extreta de les Cobles que's canten a la Mare de Déu del Mont en temps de Camilleres. Gerona: Sucesores de F. Geli, [s.d.]

Antologia de goigs dedicats al Sant Crist d'Igualada premiats en un concurs l'any 1929

Llibre rebut com a donatiu de la Sra. M. Josepa Gispert i Arañó, de Centelles. Es tracta d’un bonic exemplar de bibliòfil, el núm. 63 d'entre 250 publicats, amb xilografies d'Antoni Ollé Pinell, interessants reproduccions de fotografies i també notacions musicals. Imprès a Igualada per Pere Bas l'any 1930. Amb 104 pàgines. El nostre agraïment.

Butlletí Amics dels Goigs, núm.142 (segona època) març 2012

Nous goigs al Sant Crist del Mont Calvari d'Arenys de Mar

La senyora, i associada nostra, Maria Teresa Bisbal ens ha fet arribar la notícia de la publicació d'aquests nous Goigs a llaor i veneració profunda del gloriós Sant Crist del Mont Calvari, d'Arenys de Mar. Són dissenyats i compostos pel senyor Antoni Sàbat i Aguilera, el febrer del 2012.
Si algú està interessat en aquest magnífic full ens pot escriure i intentarem comunicar-nos amb els seus gestors per saber com obtenir-los.

Els 200 anys del vot del poble dels parroquians de Vallcàrquera (Figaró-Montmany) i els seus goigs

"Enguany es celebren els 200 anys del vot de poble que els parroquians de Vallcàrquera (Figaró-Montmany) van fer per allunyar fams, pestes i malvestats amb què la terrible Guerra del Francès els atenallava des de feia temps. La prometença feta als sants patrons va consistir en el compromís de fer una processó anual entre l'església parroquial de Sant Pere i la capella de Sant Rafael. L'operació va tenir èxit i la Festivitat dels Sants Patrons s'ha anat celebrant des d'aleshores cada dilluns després del Dilluns de Pasqua (Dilluns de Pasqüetes)...Enguany s'ha publicat una edició especial dels goigs parroquials; s'ha fet una bandera commemorativa dels Sants Patrons; i, finalment, però no menys important, s'ha restaurat l'església de Sant Pere i s'hi ha reinstal·lat el retaule renaixentista (any 1595) totalment restaurat"
Publicat a NacioDigital.cat del dia 28 de març del 2012.
Estampa, del full publicat per nosaltres, dels Goigs als Sants Patrons del Figaró, Santa Anna i Sant Rafel, bisbat de Vic. Barcelona: Amics dels Gioigs, 2011. (Goigs de la Tercera etapa, núm. 147)

Any rere any el poble de Veciana celebra la festa en honor del seu patró, l’arcàngel Sant Gabriel i canta els seus goigs.

Tal i com diu la tradició popular, any rere any el poble de Veciana celebra la festa en honor al seu patró, l’arcàngel Sant Gabriel, el diumenge sobre Sant Josep. És per aquest motiu que aquest proper diumenge dia 25 de març tindrà lloc aquesta celebració tant viscuda entre els veïns de Veciana i rodalies.
La missa, que començarà a les 12 del migdia a l’església parroquial de Santa Maria de Veciana, serà oficiada per mossèn Enric Garcia i acompanyada per les veus de la Coral de Veciana, que cantarà els goigs a llaor del sant en acabar l’acte litúrgic.

Notícia de l' Ajuntament de Veciana, del dia 19 de març del 2012.

Gravat procedent dels Goigs a llaor de l'Arcàngel sant Gabriel, que es cantaven en la seva ermita de Veciana i ara en la parroquial del poble (bisbat de Vic). La seva festa el diumenge sobre Sant Josep. Barcelona: Impta. Guinart, 1989. (Col·lecció de Goigs "Santa Eulàlia" (2a edició), núm. 29. Barcelona 1990.

Exposició de capelletes de visita domiciliària a La Garriga

"Exposició de capelletes de visita domiciliària -circuïts invisibles de devoció popular- Inauguració de capelletes de diferents tipus i advocacions dins dels actes de commemoració del centenari del naixement de Josep Maurí. Dissabte 24 de març a les 8 del vespre inauguració, amb la intervenció de Joan Arimany estudiós de les devocions populars. L'exposició romandrà oberta del 26 al 30 de març de 6 a 8 de la tarda"

Extret de Fundació Maurí de La Garriga del dia 20 de març del 2012
Una de les capelletes que apareix al cartell també es pot veure al nostre full Goigs a la Sagrada Família de Natzaret. Barcelona: Amics dels Goigs, 2011. (Goigs núm. 162)

Berga, Avià i Sant Llorenç prop Bagà en uns goigs històrics d'ara fa 200 anys

A Berga es van fer uns goigs històrics ara fa 200 anys, els Goigs de Santa Maria de Jus de Avià, vulgarment dita de Nra. Sra. de la Llet, que se venera en sa iglésia annexa la parròquia de Sant Llorenç prop Bagà. Aquesta estampa tan bonica correspon a l'edició que diu "Bérga: En la imprenta de S. E. la Junta Superior del Principat. Any 1812". Encara recordem la interessant visita que vam fer el dia 9 d'octubre proppassat a aquesta parròquia, programada pels amics de Bagà.

Presentació del llibre La beata FrancinAina el sentiment de tot un poble

"L'església estava estibada de gent i s'hi destacava una bona representació de Germanes de la Caritat de gairebé tots els convents de Mallorca. En un lloc preferent hi era col·locat el quadre de Sor Francinaina que va cedir, per aquesta ocasió, l'Ajuntament de Sencelles. Aquest es guarda en el Saló de Plens d'ençà de 1930 en què fou declarada Filla Il·lustre del poble. L'acte va acabar amb un breu recital a càrrec del grup senceller "Volvox" i despres tots els presents, acompanyants de l'orgue històric de la Parròquia, cantaren els Goigs a Sor Francinaina"

Notícia d' Agenciabalearia.com del dia 6 de març del 2012
Estampa extreta dels Goigs a la beata FrancinAina de la Mare de Déu dels Dolors, 1a edició. Mallorca: La Sibil·la, 1989.

Santa Maria de Butsènit ha estat notícia

"El capellà de la parròquia de Santa Maria de Butsènit de Lleida ha denunciat als Mossos d'Esquadra el robatori de dos calzes, un copó i una relíquia, que es diu la pedreta, a la qual els fidels atribueixen propietats curatives de la vista. "El pitjor és el dany que ens han fet. No s'han emportat diners, però han trencat el sagrari i s'han emportat calzes, un copó i la relíquia de la mare de Déu de Butsènit de 150 anys a la qual els fidels atribueixen que sana la vista", ha declarat a Europa Press el rector... Fa un any hi va haver un altre robatori a l'església amb menys danys que aquest cap de setmana"
Informació d' Europapress.cat del dia 5 de març del 2012.
Estampa extreta dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de Butsènit, de l'horta de Lleida. (Lleida: Imp. Miró, [s.a.]) Uns versos d'aquests goigs fan:
"I d'ençà que vostra cara
hi contempla el bon romeu,
li doneu la vista clara
per que pugui veure Déu"

Els deliciosos goigs de la Mare de Déu de Castell-llebre

"Un diumenge fred però assolellat ens apleguem a Can Boix una colla de parents i amics per celebrar-ho. A la missa cantada en la capella annexa a l'hotel, els convidats interpreten psalms litúrgics, els deliciosos goigs de la Mare de Déu de Castell-llebre i alguna cançó d'origen profà adient a la cerimònia, com el Cal que neixin flors a cada instant de Lluís Llach. Sí, això, flors com la del boix o buxus sempervirens, menuda i soferta, que creix en l'aspror de terrenys calcaris i resisteix totes les inclemències"

Extret de Dia de Reg de Vidal Vidal publicat a Segre.com del dia 4 de març de 2012

Estampa del Goigs en lloança de Nostra Senyora de Castell-llebre, patrona de la Baronia de Peramola, bisbat d'Urgell. Vilanova i La Geltrú: Ricard Vives i Sabater, 1975 (goigs número 817)

Cant dels goigs de Sant Medir a l'arribada de la comitiva a Sant Cugat

"A les 13.00hores arribava la comitiva de Banderers, que enguany eren els Geganters de Sant Cugat, amb l'Alcaldessa de Sant Cugat Mercè Conesa acompanyada de representants d'altres partits i de l'Alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Acte seguit els assistents s'han assegut per escoltar el Cant dels goigs, on hi han parlat el mossèn Victori, rector de La Floresta, i el mossèn Enric, de la parròquia d'Hostafrancs. "Medir potser no anava els diumenges a missa, però era una bona persona", ha assenyalat mossèn Enric mentre explicava la famosa llegenda de Sant Medir i les faves que van florir i apel·lava a la renovació de la tradició a través de la paraula i la comunicació"
Crònica de Totsantcugat.cat del dia 3 de març del 2012
Estampa dels Goigs en llaor de Sant Medir, pagès i màrtir. Goigs editats pel CIDOMCAT el dissabte dia 13 de maig del 2000.