Els goigs com a important patrimoni cultural de Collbató

A nivell temàtic, cal fer esment de l’existència d’un importantíssim patrimoni de caràcter...religiós, format, per una banda, per un petit nucli de centres lligats a la pràctica del culte a nivell local, amb les seves esglésies (Sant Corneli, la Salut i Santa Margarida), objectes sagrats (imatges de Sant Corneli i de la Mare de Déu del Roser, etc.) i composicions poètiques (goigs). I, per altra banda, per les ermites (Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena, Sant Jaume i Santa Caterina), les capelles (Santa Cova, Sant Miquel i Sant Joan), els conjunts escultòrics (Viacrucis i Rosari Monumental) i les obres més individuals (Sant Crist de la Cova o Sant Francesc d’Assís), que es concentren a l’entorn del Monestir.

Extret del Mapa del Patrimoni Cultural de Collbató: Memòria tècnica. Ajuntament de Collbató, agost del 2011. Barcelona: Diputació de Barcelona: Area de Cultura, 2011, p. 33.

Gravat de la Despedida á la Verge Maria en la cova de Montserrat. Manresa: Imp. y Lit. de Ll. Roca, [s.a.]

A la catedral de la Seu d'Urgell es cantaran els goigs en honor de Sant Sebastià

La Germandat de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell va iniciar ahir els actes de la festivitat del patró, festiu a la Seu d'Urgell, que se celebrarà divendres dia 20 a les onze del matí amb un solemne ofici a la Catedral, amb cant dels Goigs en honor a Sant Sebastià i el repartiment de panets beneïts. A les dotze del migdia, a l'Ajuntament de la Seu es realitzarà l'Assemblea General Ordinària de la Germandat.
Notícia El Periòdic d’Andorra, 15 de gener de 2012.

Gravat extret dels Goigs del gloriós Sant Sebastià que es venera en la Seu d'Urgell i germandats del bisbat. La Seu: edita Pere Mas, Pvre., 1982.

Josep M. Bosch i Raurell arxiver de goigs a l'Escola Pia

"El pare Josep M. Bosch i Raurell morí després d’una llarga vida dedicada a l’ensenyament. Quan es jubilà el 1986, començà a col·laborar al nostre Arxiu Provincial...Classificà les fotografies dels col·legis: les ordenà en sobres segons temes, festes, etc.: a cada sobre hi posà la inscripció del contingut. Va fer una primera classificació de la col·lecció de goigs i d’estampes escolàpies: després aquests col·leccions s’han ampliat notablement i altres les han classificat novament..."

Publicat a La plega de l'Arxiu de l'11 de gener de 2012.

Gravat extret dels Goigs a llaor de St. Josep de Calassanç que es venera a l'església-santuari de la Verge de la Pietat d'Igualada. Igualada: Bas estamper, 1962

Uns goigs a la Mare de Déu de l'Esperança de Narcís Vinyoles

Joan Mahiques Climent publica un article interessant -part de la seva tesi doctoral- sobre, "Lo Credo in Deum aplicat per sos articles a la Mare de Déu d’Esperança y los goigs: un imprès amb obres de Narcís Vinyoles” En Estudis de llengua i literatura catalanes/LXIII: Miscel·lània Albert Hauf, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011, pàgs. 31-54.

Estampa procedent de Los set goigs de la gloriosíssima Verge Maria d'Esperança. Confraria de Nostra Senyora de Esperança en la iglésia de Sanct Culgat de Barcelona. Barcelona: Hierony Margarit, 1649.

Sobre l'autoria dels Goigs a Nostra Senyora dels Desamparats

"Per altra banda, convé assenyalar com Rafael Roca, al pròleg inicial del volum, explica com la segona versió de goigs que, amb el títol «Goigs a Nostra Senyora dels Desamparats», afegí Lluís Guarner en el volum Poesia valenciana completa de Teodor Llorente, publicada en 1983 per l’editorial Tres i Quatre, és, en realitat, una falsa atribució que en 1973 li adjudicà la revista Mater Desertorum, i que ara Roca, amb bon criteri, restableix a la veritat"

Extret de “Lo foc sagrat de la fe” en el catàleg de l’exposició dedicada a Teodor Llorente, 3 de gener del 2012.

Estampa procedent dels Goigs a la Santíssima Verge Maria Mare dels Desamparats. Teodor Llorente. Año Mariano.

Els Goigs al naixement de Santa Maria, i els 900 any de la seva església a Terrassa

"Avui, 2 de gener, es compleixen els nou segles de la consagració de l'església de Santa Maria de Terrassa pel bisbe de Barcelona Raimond Guillem, sent comte de Barcelona Ramon Berenguer. Es tracta de l’edifici construït entre els segles XI i XII aprofitant el que quedava de la gran Catedral del conjunt episcopal d’Ègara del segle VI i que, a grans trets, podem veure encara avui"

En sa Capella tothom

des d'aquella antiguitat

que era d'Egara Ciutat,

invocant el seu sant nom,

s'adona que al ver conhort

és Ella el camí i la guia:

sou nostra consolació,

molt pura Verge Maria

Notícia extreta del Diari d'un llibre vell del 2 de gener de 2012

Estampa que recull aquests versos d'uns goigs de 1846. [Barcelona]: Torrell de Reus Editor, 1957.

Recuperació dels cants i goigs de les Gavarres

"De les cançons populars i els goigs que es cantaven fa pocs anys pels masos i pobles de les Gavarres, no se n´ha fet mai cap recull. Hi ha gent que conserva la lletra i la música dels goigs que als anys cinquanta encara interpretaven els joves quan sortien a voltar cantant caramelles. D´altres s´hauran perdut per sempre o potser es poden recuperar amb els escrits que es conserven en algunes cases o a ermites i santuaris. Amb la intenció de preservar aquest patrimoni, la soprano Maite Mer va presentar un projecte de recerca etnomusical que acaba de guanyar el Premi Joan Xirgo que atorga el Consorci de les Gavarres..."
Extret de La Vanguardia Girona, 30/12/2011
Gravat de les Cobles en alabansa de Maria Santíssima de la Esperansa, situada en lo terme de Cruïlles, bisbat de Girona. La Bisbal: Impremta Joves, [s.a.]

Nadal 2011 i els goigs de sant Prim

"Tenim l’armilla malalta i ballem els goigs de sant Prim. Tornem a mastegar la pobresa (de lleig nou), les butxaques són sahares plens de vent. Ens fan salvatges els quartos, ens espremen com llimones, ens lleven la grana de sembrar. Tenim les barres magres i l’estel roent –tal vegada és bo, això. En tenim el bot ple, de tot plegat"
Publicat a Ucronies el dia 24 de desembre de 2011
Gravat extret dels Goigs en lloor de Sant Prim, advocat dels que la ballan magre. Barcelona: Imp. Hispano-Americana, [s.a.]

Molt bon Nadal 2011

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 163.

Els goigs de Santa Llúcia i les 'llucietes'

"Fins aquest dijous la Fira de Santa Llúcia omplirà l'Avinguda de la Catedral, una tradició que trobem documentada fa ja 225 anys. La va recollir el 1786 Rafael Amat, Baró de Maldà, en el seu dietari Calaix de Sastre.
El text fa referència als pessebristes que s’instal·laven als voltants de l’ermita de Santa Llúcia, que s’omplia de gent a principis de desembre i que actualment només s’obre per aquestes dates. Santa Llúcia se celebra el dia 13 de desembre i tradicionalment ha estat molt venerada pels barcelonins.
Santa Llúcia és la patrona de tot allò relacionat amb la visió. Antigament, les noies que estudiaven costura feien festa aquest dia i aprofitaven per anar a veure la santa. En molts pobles de Catalunya aquestes noies també passaven de casa en casa cantant cançons i goigs. Una d’elles, amb un tocat al cap, era anomenada ‘llucieta’ i la resta de noies que l’acompayaven, ‘cardenales’. Durant el segle XVIII i la primera part del XIX, la fira de Santa Llúcia era un lloc de passeig on les fadrines en edat de casar venien a deixar-se veure amb les seves millors gales i vestits amb l’objectiu de trobar pretendents.

Extret de BTV noticies.cat, del dia 19 de desembre del 2011

Estampa dels Goigs de la gloriosa verge y mártir Santa Llucia, advocada de la vista. [s.l.] Imprenta dels Jermans Torras, carrer de Santa Ana, 1853.

Lloances en honor a Olesa de Montserrat, uns goigs nous, profans i bonics

"El passat dia 4 de desembre, dins la celebració del CONCERT DE NADAL que organitzà la nostra entitat al Casal, amb repertori nadalenc interpretat per la Cobla Vila d'Olesa, va tenir lloc la presentació dels
Goigs laics d'Olesa de Montserrat.
El poeta local Miquel Guillamón va ser l' autor dels goigs, que en aquesta ocasió estan dedicats a l'aigua d' Olesa.
Delicadesa i bon gust en fer resaltar la riquesa de l' aigua d'Olesa.
Els dos actes, els goigs i el concert van ser patrocinats per LA COMUNITAT MINERA OLESANA, coincidint amb la celebració de l'aniversari de la seva fundació"
Notícia i il·lustració extretes de aOlesa.com, del 16 de desembre de 2011.

Butlletí Amics dels Goigs, núm. 141 (segona època) desembre 2011

Festa del Pessebre dels Amics dels Goigs, dimecres dia 14

Nova edició dels goigs de Sant Eudald, de novembre de 2011

"Els goigs dedicats al patró de Ripoll, sant Eudald, han estat novament impresos en ocasió de la festa de l’arribada de les relíquies del sant a la vila, festa que es commemora cada 6 de novembre. A l’anvers dels goigs hi figura una recensió històrica de l’arribada de les relí-quies l’any 978 i de la creixent devoció de Ripoll al seu sant patró, Eudald, prevere i màrtir, al llarg dels segles"

Notícia publicada al Full diocesà Solsona Vic, del dia 4 de desembre, 2011, full 7.

Estampa dels Goigs a llaor del gloriós màrtir Sant Eudald, patró de Ripoll on es veneren les seves sagrades relíquies des de l'any 978. Ripoll: imp. Bonet, 1983.

La diòcesi d'Urgell col•loca quatre bisbes i un eremita entre els sants catalans biografiats per Joan Arimany

"Cinc sants –dos dels quals, Fèlix o Joan d'Organyà, sense canonització vaticana– en quinze segles d'història: aquest és el bagatge de la diòcesi d'Urgell, segons els comptes de Joan Arimany,investigador especialitzat en cultura popular, al Diccionari de sants històrics catalans... Els cinc sants urgellencs «aquells dels quals hi ha una mínima certesa històrica que van existir», són –per ordre estrictament cronològic– Just, Fèlix, Ermengol, Ot i Joan d'Organyà... i ha deixat els sants que ho són només per aclamació popular per a un pròxim volum. Als gravat el bisbe Ermengol d'Urgell (atenció al pont, al fons, a l'esquerra) i Joan d'Organyà, en sengles goigs del segle XIX"
Text d’A. L."A sants i minyons no els prometis...", El Periòdic d’Andorra, del dia 5 de desembre.

Estampa dels Goigs a honra i lloança de Sant Pere Ermengol, bisbe de la Seu d'Urgell i patró del bisbat d'Urgell i de Pont de Bar. Text antic, anònim, revisat; gravat anònim del segle XVIII, música per Mn. Pere M. Vilanova i La Geltrú: Ricard Vives i Sabaté, 1966. (Goigs de l'autor, número 363)