La invenció de la impremta afavorí les llengües que, com ara la castellana, tenien un mercat més ampli, en detriment d’aquelles amb una base demogràfica menor. Les impremtes del Principat mai no van deixar d’estampar en català els ss XVI i XVII. Els impresos (llibres, opuscles i fulls volanders) publicats d’ençà de l’últim terç del s XVI pertanyien majoritàriament a gèneres “utilitaris” amb un consum massiu: vides de sants, goigs, catecismes, beceroles, tractats d’agricultura, salms, arts de ben morir, etc. La crisi de l’edició en català no es produeix fins ben entrat el s XVIII. La impremta introduí un condicionament nou en la divulgació dels textos literaris: la rendibilitat comercial dels textos impresos...
Cliqueu la imatge per llegir el text complet!
