Cada any, el 3 de març es celebra l'Aplec de Sant Medir, per l'ermita i les feixes del seu voltant (que eren vinyes a finals del segle XIX, abans de la fil·loxera), a la vall de Gausac, a l'obaga del Tibidabo (512 m). L'ermita està enclavada al municipi de Sant Cugat del Vallès (Vallès occidental, Catalunya), part del qual està actualment inclòs al Parc Natural de Collserola. Aquesta antiga tradició, detallada pels historiadors locals GRAU I GARRIGA T. (Mirant enrere. Personatges i costums del meu Sant Cugat, Museu de Sant Cugat, 2011) i PEDRÓ I FONTANET R. (Tradicions santcugatenques, Cossetània, 2004), té el seu origen en la llegenda de Sant Medir. Els Goigs i l'Auca són documents escrits que glosen la llegenda. El culte dels pagesos de Sant Cugat a Sant Medir, per a la fructificació dels seus sembrats, data de principis del segle XI, segons l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Sant Medir és el patró de la vila de Sant Cugat, amb Sant Pere (Festa Major) i fou el patró dels pagesos del Vallès, fins que es canvià per Sant Isidre. L'actual format d'actes de l'aplec conserva, respecte al tradicional: xocolatada, cercavila, missa, sardanes i dinar de festa. Es presenten imatges de l'aplec, de Sant Cugat i de l'ermita de Sant Medir (2019). Extret de Fàbregas i Comadran, Xavier. L' aplec de Sant Medir: Sant Cugat del Vallès (2019). 2019. <https://ddd.uab.cat/record/203639> [Consulta: 3 abril 2019].
%20b.jpg)
