“Prats de Molló: la llengua que es mor al racó
més recòndit de França, justament allà on va néixer... Visitem l’església
amb un bell retaule barroc (a França es van estalviar el desgavell dels anarquistes
cremant esglésies a la Guerra Civil espanyola). Hi ha una exposició d’objectes
eclesiàstics i copsem dintre una vitrina un goig. Demanem a la noia responsable
de l’exposició si tenen goigs de l’església en venda. I no té ni idea de què és
un goig…” Extret de l'informe d'Emili Boix-Fuster Civisme contra cinisme: llengües
per viure i conviure. (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2012) p.69.
Facsímil de les Cobles en alabansa de Nostra Senyora del Coral, las quals se cantan en sa Capella de las Montanyas de Prats-de-Molló. Perpinya: Estampa Joan Alzine, 1810.