Demà dia 2 d'octubre celebrarem la nostra FESTA PATRONAL

Goigs a l'Arcàngel sant Gabriel, patró dels Amics dels Goigs

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 157.

Goigs en lloança dels gloriosos metges i màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, invocats com a patrons dels metges catalans...

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 159.

Trobada de 'Coris' i 'Còies' a Reus i cant dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia

"L’Ajuntament va voler, enguany, obsequiar a les protagonistes: primer amb un petit concert de piano i cant. La música va anar a càrrec del mestre Joan Solé i la veu la posar la soprano Núria Puig, les peces musicals interpretades van ser: ‘Ave Maria’ del compositor Lluís Romeu, i els populars Goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia, on les presents, molts emocionades, van entonar les tornades". Notícia a Reusdirecte.cat del dia 21 de setembre de 2011

Dibuix d'Oriol M. Diví per als Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus, en el IV centenari de la seva aparició. Reus: Junta d'Administració del Santuari de Misericòrdia, 1993.

Ascensió de l'escultura de Santa Helena al cimbori de la catedral de Barcelona, i edició dels seus goigs publicats per a l'ocasió per Amics dels Goigs

"A partir de les 9h del matí d'avui divendres, es podrà contemplar i fotografiar l'escultura al Pla de la Seu...En els actes intervindran la coral de Francesc Valls, de la mateixa catedral, i el mestre violoncel·lista Miquel Pujol que ha composat una peça especialment per a l'ocasió. Es cantaran els Goigs a llaor de la gloriosa Santa Helena, emperadriu augusta, editats pels Amics dels Goigs especialment amb motiu del retorn de la imatge de santa Helena al cimbori de la catedral.
La catedral de Barcelona és denominada des de l'any 599 ‘catedral de la Santa Creu '...A partir de l'any 877, a la primitiva titularitat s'hi afegí la de santa Eulàlia, car el seu sepulcre fou trobat al cementiri romà de les Arenes (de Santa Maria del Mar) pel bisbe Frodoí, i traslladat a la catedral. Per aquest motiu a partir d'aquest any es diria ‘catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona'."

- Notícia emesa per l'Arquebisbat de Barcelona, 23 setembre de 2011, i per La Vanguardia VIURE, 24 de setembre de 2011, p.1 i 4.
- Goigs a llaor de la gloriosa Santa Helena emperadriu augusta, venerada en la seva capella de la catedral de Barcelona. Edició amb motiu del retorn de la imatge de Santa Helena al cimbori de la Catedral de Barcelona, el dia 23 de setembre de 2011.

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 158.

Una carta a La Vanguardia esmenta els goigs Verdaguerians de la Mare de Déu de la Mercè

"Aquests últims anys han començat a variar el nom de les "festes de la Mare de Déu de la Mercè", passant per "festes de la Mercè", fins a arribar al nom actual, només "la Mercè". Vull fer meves les paraules del filòsof J. G. Herder: "L´esperit dels pobles es troba en les seves tradicions"; el nom inicial fa evident les arrels i tradicions del nostre poble, que són, vulguem o no, cristianes. Em pregunto d´on ve "la Mercè"? Qui es va avenir a escurçar el nom fins a ometre´n l´autèntic nom i sentit de la festa? No s´hauria de perdre una designació així com així, ni deixar-la de banda; al contrari, caldria recuperar-la i respectar-la en honor de la nostra patrona, per coronar-la amb el seu nom original i d´autèntic sentit de la festa. Potser llavors, algun dia en els cors dels nostres successors, en aquestes dates, ressoni amb joia i certesa el fragment dels goigs a la nostra Mare de Déu: "Dels captius Mare i patrona, puig del cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat"...

Publicat a La Vanguardia del dia 22 de setembre del 2011

Gravat de J.Ribot per als Goigs de Nostra Senyora de la Mercè. Lletra de mossén Jacinto Verdaguer, música del mestre Lluís Millet. [s.l.] Edició del "Centre de Nostra Senyora de la Mercè", 1915.

A Santa Margalida, Mallorca, estrenen uns Goigs a Sant Mateu

"Continuen les tradicionals Festes de Sant Mateu, organitzades per l’OCB de Santa Margalida. Del 16 al 25 de setembre, la Vila acull diferents actes en honor al patró...Demà, dimecres, 21 de setembre, Dia de Sant Mateu, a les 19.30 hores, a l’església parroquial, es farà la missa en honor al Patró. Hi haurà la presentació dels “Goigs a Sant Mateu”, escrits per Rafel Bordoy i Pomar, musicats per Pere Reynés i cantats per la Coral de Santa Margalida. L’activitat té el suport de l’Ajuntament, de Sa Nostra i dels Gogistes de Tarragona."

Notícia extreta de Tribunamallorca.org, del dia 20 de setembre del 2011
Xilografia antiga d'uns Goigs del glorios apostol y evangelista Sant Matheu. Gerona: Joseph Bro, estamper del Rey, [s.a.]

2ª trobada de gogistes el proper dia 9 a Bagà

Els goigs sobre Santa Tecla formen un nou llibre de Mn. Joan Roig i Montserrat, que serà presentat dilluns a Tarragona

"El proper dilluns, dia 19 de setembre, a les 19.30 h i al Seminari Pontifici de Tarragona (c/ Sant Pau, 4), tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident. Imatges i goigs” i la presentació del llibre Els goigs de santa Tecla protomàrtir, titular de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona i patrona de la ciutat, obra de Mn. Joan Roig."

Notícia extreta Arquebisbattarragona.cat del dia 17 de setembre del 2011

Dissabte 17 i diumenge dia 18, Aplec 2011 a Sant Magí de la Brufaganya i cant dels goigs

21:30 Nit musical, concert del quartet de corda Just Quartet.

11:00 Recinte de les Fons, benedicció de la nova imatge de Sant Magí.
12:00 Ofici solemne amb Cant dels Goigs. En sortir de l'ofici, a la plaça del Santuari, Ball Pla de Sant Magí i sardanes.
14:30 Esplanada de les fonts, Dinar popular.

Tota la informació per assistir-hi a LaLlacuna.online

Iconografia i goigs de Santa Tecla exposats a Tarragona

"Aquest dilluns, 19 de setembre, al claustre del Seminari tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Iconografia i goigs de Santa Tecla”, en el marc de les activitats del congrés “Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident”. Aquest es podrà visitar fins al 29 d'octubre."
Notícia extreta de Tinet www.tinet.cat del dia 13 de setembre 2011.

Reliquiari del braç de Santa Tecla segons dibuix de Tomàs Olivar dels Goigs en llaor del braç de Santa Tecla, Patrona Excelsa de Tarragona. Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1984.

entrevista a Mn. Joan Roig i Montserrat, gogista eminent i consoci nostre

"...m’he dedicat a l’estudi dels Goigs, per exemple, és el cas de Sant Vicenç de Paül. I també des dels 12 anys els col·leccionava. També cada any he anat escrivint una felicitació de Nadal, sempre amb un tema bastant social. I sobretot després per què m’he vist amb la obligació moral d’escriure goigs. Llavors, enguany n’he fet quatre o cinc, per exemple “Sant Joan de Reus”; i els he volgut dignificar. Hem tingut una llarga història de goigs de grans escriptors en llengua catalana, durant el Renaixement, i posteriors. És un tema que m’agrada, i m’hi he dedicat molt..."

Notícia publicada al bloc de Lídia Pelejà el dia 10 de setembre del 2011

Imatge de la portada del llibre del personatge entrevistat Els Goigs populars de Sant Joan de Déu i els altres Sants de l'orde Hospitalari. Ulldemolins: Gogistes Tarragonins, 2011. 69 p.

2a trobada de gogistes a Bagà el diumenge dia 9 d'octubre

Fa 60 anys que Gaziel va escriure els seus Goigs de Sant Feliu de Guíxols

"Agustí Calvet (1887-1964),que va immortalitzar el pseudònim de Gaziel, va fer uns Goigs de Sant Feliu dedicats a l'eufòria del primer turisme:

"Pel Pertús bufava una aura

que ens duia francs com un sol,

corrien marcs per Sant Pol

i esterlines pel Ridaura..."

Ara farà 60 anys que Gaziel, entre el mes d'agost i setembre de 1951, va escriure els seus Goigs de Sant Feliu de Guíxols, amb dedicatòria a Marian Vinyas i que, com tothom sap, són la gènesi del llibre Sant Feliu de la Costa Brava”. El Goigs d'Agustí Calvet es publicaren el 1952"

Notícia del Diari de Girona del dia 8 de setembre de 2011 El text complet d¡aquests goigs aquí.

El monestir de Meritxell centra la Festa Nacional d'Andorra

"El dia central de la festa és el 8 de setembre. A primera hora del matí obren les portes del santuari i es celebren la Missa de l’Aurora i la Missa jove, que acaben amb un esmorzar amb tots els peregrins. Més tard, té lloc una missa concelebrada per tots els sacerdots d’Andorra, que compta amb una alta participació i l’assistència de les autoritats polítiques andorranes i que acaba amb el cant dels goigs. La tradició vol que, una vegada acabada la missa, els peregrins vinguts a peu des de les set parròquies, donin un petó a la medalla que porta la talla. Acabada la missa hi ha sardanes al claustre Monestir de Meritxell i a la tarda el Concert Popular de la Diada a càrrec del Cor Nacional dels petits cantors d’Andorra. Durant tota la Diada, el Govern posa un servei gratuït de transport per arribar al santuari"

Notícia extreta de festes.org del dia 7 de setembre del 2011

Xilografia d'Oriol M. Diví extreta dels Goigs a la Mare de Déu de Meritxell, patrona del Principat d'Andorra (Bisbat d'Urgell) se'n celebra la diada el 8 de setembre. Barcelona: Edició Comissió Coronació Canònica; Imp. AGPOgrav, 1996

La "inventio" de la Mare de Déu i la influència bàsica dels goigs en la seva difusió

Les terres de parla i cultura catalana compten amb una immensa quantitat d’ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu. Tots aquestes ermites, i les maresdedéu trobades que hostatgen, tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític i que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita, a través, bàsicament, dels goigs. La cultura cristiana no és la única que té aquest tipus de llegendes meravelloses que expliquen la presència d'una determinada divinitat en un indret d'especial interès natural.
Notícia de festes.org del dia 5 de setembre del 2011.

Gravat dels Goigs a la Mare de Déu de Lord, venerada al seu santuari del terme de Sant Llorenç de Morunys (Solsonés) Solsona: Gogistes Solsonins; Impremta Figueras, 2005.

Davant la gran festa de les marededéus trobades i els seus goigs

"Moltes marededéus han estat trobades per pastors, per un bou o un moltó; bé que també algunes per llauradors, a punta de rella o d'aixada fents els solcs; o per un bosquerol, un carboner o un ermità; d'altres per un corb, una oreneta, un eixam d'abelles (l'Abellera), de formigues alades (Bellmunt)... Fins, la del Bon Succés, per un pobre moro -gairebé assimilat als bous, que n'han trobat gratant la gleva-, com es canta en els "goigs": "Un esclau de Moreria, Verge Maria, us trobà de tap d'un rec"...Moltes festes majors se celebren arreu de Catalunya en aquesta diada o el diumenge següent"
Notícia extreta del blog Lo carranquer del dia 1 de setembre del 2011.
Imatge que porta el goigs al·ludit o Himne a la Mare de Déu del Bon Succés. Vich: Imp. Anglada, [s.a.]