"A les vuit del vespre es tancaven les portes exteriors del Santuari i a la capella es resava el Rosari, amb les lletanies. Finalitzant amb el cant dels goigs a la Verge de La Salut, mentre es pujava al cambril a besar la imatge. L'assistència era voluntària; però qui no assistia al Rosari, l'any següent no tenia habitació, i s'havia de buscar un estiueig diferent" Enric Mirambell i Belloc, "Un estiueig de mitjan segle XX", Diari de Girona, 3 de juliol de 2011Dibuix de Marc Farell extret dels Goigs en honor de Nostra Senyora de la Salut. Sabadell: Amics dels Goigs de Sabadell, 1997.
