Nadal 2011 i els goigs de sant Prim

"Tenim l’armilla malalta i ballem els goigs de sant Prim. Tornem a mastegar la pobresa (de lleig nou), les butxaques són sahares plens de vent. Ens fan salvatges els quartos, ens espremen com llimones, ens lleven la grana de sembrar. Tenim les barres magres i l’estel roent –tal vegada és bo, això. En tenim el bot ple, de tot plegat"
Publicat a Ucronies el dia 24 de desembre de 2011
Gravat extret dels Goigs en lloor de Sant Prim, advocat dels que la ballan magre. Barcelona: Imp. Hispano-Americana, [s.a.]

Molt bon Nadal 2011

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 163.

Els goigs de Santa Llúcia i les 'llucietes'

"Fins aquest dijous la Fira de Santa Llúcia omplirà l'Avinguda de la Catedral, una tradició que trobem documentada fa ja 225 anys. La va recollir el 1786 Rafael Amat, Baró de Maldà, en el seu dietari Calaix de Sastre.
El text fa referència als pessebristes que s’instal·laven als voltants de l’ermita de Santa Llúcia, que s’omplia de gent a principis de desembre i que actualment només s’obre per aquestes dates. Santa Llúcia se celebra el dia 13 de desembre i tradicionalment ha estat molt venerada pels barcelonins.
Santa Llúcia és la patrona de tot allò relacionat amb la visió. Antigament, les noies que estudiaven costura feien festa aquest dia i aprofitaven per anar a veure la santa. En molts pobles de Catalunya aquestes noies també passaven de casa en casa cantant cançons i goigs. Una d’elles, amb un tocat al cap, era anomenada ‘llucieta’ i la resta de noies que l’acompayaven, ‘cardenales’. Durant el segle XVIII i la primera part del XIX, la fira de Santa Llúcia era un lloc de passeig on les fadrines en edat de casar venien a deixar-se veure amb les seves millors gales i vestits amb l’objectiu de trobar pretendents.

Extret de BTV noticies.cat, del dia 19 de desembre del 2011

Estampa dels Goigs de la gloriosa verge y mártir Santa Llucia, advocada de la vista. [s.l.] Imprenta dels Jermans Torras, carrer de Santa Ana, 1853.

Lloances en honor a Olesa de Montserrat, uns goigs nous, profans i bonics

"El passat dia 4 de desembre, dins la celebració del CONCERT DE NADAL que organitzà la nostra entitat al Casal, amb repertori nadalenc interpretat per la Cobla Vila d'Olesa, va tenir lloc la presentació dels
Goigs laics d'Olesa de Montserrat.
El poeta local Miquel Guillamón va ser l' autor dels goigs, que en aquesta ocasió estan dedicats a l'aigua d' Olesa.
Delicadesa i bon gust en fer resaltar la riquesa de l' aigua d'Olesa.
Els dos actes, els goigs i el concert van ser patrocinats per LA COMUNITAT MINERA OLESANA, coincidint amb la celebració de l'aniversari de la seva fundació"
Notícia i il·lustració extretes de aOlesa.com, del 16 de desembre de 2011.

Butlletí Amics dels Goigs, núm. 141 (segona època) desembre 2011

Festa del Pessebre dels Amics dels Goigs, dimecres dia 14

Nova edició dels goigs de Sant Eudald, de novembre de 2011

"Els goigs dedicats al patró de Ripoll, sant Eudald, han estat novament impresos en ocasió de la festa de l’arribada de les relíquies del sant a la vila, festa que es commemora cada 6 de novembre. A l’anvers dels goigs hi figura una recensió històrica de l’arribada de les relí-quies l’any 978 i de la creixent devoció de Ripoll al seu sant patró, Eudald, prevere i màrtir, al llarg dels segles"

Notícia publicada al Full diocesà Solsona Vic, del dia 4 de desembre, 2011, full 7.

Estampa dels Goigs a llaor del gloriós màrtir Sant Eudald, patró de Ripoll on es veneren les seves sagrades relíquies des de l'any 978. Ripoll: imp. Bonet, 1983.

La diòcesi d'Urgell col•loca quatre bisbes i un eremita entre els sants catalans biografiats per Joan Arimany

"Cinc sants –dos dels quals, Fèlix o Joan d'Organyà, sense canonització vaticana– en quinze segles d'història: aquest és el bagatge de la diòcesi d'Urgell, segons els comptes de Joan Arimany,investigador especialitzat en cultura popular, al Diccionari de sants històrics catalans... Els cinc sants urgellencs «aquells dels quals hi ha una mínima certesa històrica que van existir», són –per ordre estrictament cronològic– Just, Fèlix, Ermengol, Ot i Joan d'Organyà... i ha deixat els sants que ho són només per aclamació popular per a un pròxim volum. Als gravat el bisbe Ermengol d'Urgell (atenció al pont, al fons, a l'esquerra) i Joan d'Organyà, en sengles goigs del segle XIX"
Text d’A. L."A sants i minyons no els prometis...", El Periòdic d’Andorra, del dia 5 de desembre.

Estampa dels Goigs a honra i lloança de Sant Pere Ermengol, bisbe de la Seu d'Urgell i patró del bisbat d'Urgell i de Pont de Bar. Text antic, anònim, revisat; gravat anònim del segle XVIII, música per Mn. Pere M. Vilanova i La Geltrú: Ricard Vives i Sabaté, 1966. (Goigs de l'autor, número 363)

L'indret de la Damunt centre espiritual dels folguerolencs

"Els goigs de la Verge de la Damunt parlen de la Damunt com l’escut sagrat que ha d’alliberar la Plana dels udols del mal esperit i de la pesta. Al llarg del anys el temple ha esdevingut el centre espiritual dels folguerolencs. Verdaguer, conta que de petit hi anava sovint amb la seva mare, avui podem considerar-lo un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’ una de les seves composicions més destacades: L’Arpa.

"Damunt de mon poblet hi ha una capella

d’una roureda secular voltada,

és son altar lo trono d’una verge

d’aquella rodalia sobirana...."

Extret de la crònica Caminar després dels 50, del dia 27 de novembre del 2011

Gravat dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de la Demunt, parròquia de Folgueroles, bisbat de Vic. Viv: Tipografia Balmesiana, 1977. Amics dels Goigs de Vic núm. 77. Al verso l'Arpa: poema de Mossèn Cinto Verdaguer inspirat a l'ermita de la Demunt de Folgueroles.

Un altre concurs basat en sants i goigs

Al programa d’un taller d’estimulació cognitiva de la memòria, de Mallorca, i dins de la Dotzena sessió, es planifica tot un seguit de proves al voltant de la figura de “Sant Antoni és un bon Sant”, els seus simbolismes i les seves representacions, juntament amb els altres sants de la ‘setmana dels barbuts’...Més d’un exercici es fa sobre la informació que apareix als goigs i que han d’identificar les persones que hi participin...com també completar versos de goigs i refranys, dels que s’han elidit paraules. El segon concurs hagiogràfic en pocs dies!

Taller de memòria i taller d’habilitats socials 2011-2012, més informació aquí.

Els nous Goigs del sant Crist de l'Esperança

“Aquest any 2011 en motiu de la festivitat del nostre titular s'ha editat, una altra vegada, els goigs del sant Crist de l'Esperança, però per primera vegada s'ha imprès en un formatde làmina gravada amb els goigs, la partitura musical, dibuixos i una pregàriafinal…Els goigs del sant Crist de l'Esperança foren elaborats pel mestre i clavari Francesc Pomar…La làmina acaba amb un segell gravat de l'arcàngel sant Miquel, titular de la parròquia. Els goigs estaran disponibles dins la capella de la confraria, pel públic en general, i durant la setmana santa vinent cada confrare en rebrà un”.

Notícia i imatge extretes del web de la Confraria del Sant Crist de l'Esperança , 24 Novembre de 2011

Goigs a la Sagrada Família de Natzaret

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 162.

Goigs del gloriós Sant Ermengol, bisbe d'Urgell

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 161.

Goigs a la venerable Na Margalida de Costitx (Mallorca) Terciària Franciscana

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 160.

Joan Roig i Montserrat, ELS GOIGS DE SANTA TECLA, nova publicació

"Aquest recull i estudi dels goigs populars de la Gloriosa Proto-Màrtir Santa Tecla, igual als Apòstols, Patrona de la Ciutat de Tarragona i Advocada d'Agonitzants, ha vist la llum gràfica a la tarragonina Impremta Virgili amb motiu del Congrés Internacional Tecla deixebla de Pau, santa d'Orient i d'Occident, organitzat per l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós que se celebra a Tarragona els dies 27-29 d'octubre de l'any 2011. 19 de setembre 2011. 'Laus Deo' "
Paraules extretes del colofó d'aquesta publicació

Coberta del llibre rebut a la nostra seu d'Amics dels Goigs, de Joan Roig i Montserrat, Els goigs de Santa Tecla: els goigs de la proto-màrtir, titular de la Seu metropolitana i primada de Tarragona, i patrona de la ciutat. Tarragona: Gogistes Tarragonins; imp. Virgili, 2011. (Gogistes Tarragonins núm. 977. Llibre núm. 26)

La celebració dels 400 anys de la Capella de Música de la Seu de Manresa es tanca amb la melodia dels Goigs de la Llum

"La conferència de cloenda ha comptat amb la musicòloga Gloria Ballús i el mestre de la Capella entre 1966 i 1997, Ignasi Torras. Ballús que ha repassat la història d'aquests 400 darrers anys des d'una òptica musical, situant els antecedents existents a Roma o a Barcelona abans de 1611 quan Manresa va veure néixer la Capella. L'ocasió ha permès escoltar dues peces, una de les quals els Goigs de la Llum (només orgue) que han fet emocionar el mestre"
Extret de Manresainfo.cat del dia 19 de novembre del 2011.
Fragment del dibuix de Joan Vilanova per als Goigs de la Misteriosa Llum. Edició dels Administradors de l'any 1948.

Sorprenent concurs sobre sants, un Diccionari de sants històrics catalans en joc.

"Concurs Sants Històrics Catalans 1
Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?
1a pregunta: Quin sant històric català va participar en la planificació de la conquesta de Mallorca i València al costat del comte Jaume I?" (La pista és la xilografia d'uns goigs del sant en qüestió)

Notícia extreta de La Devocioteca del dia 16 de novembre de 2011

Coberta del Diccionari de sants històrics catalans de Joan Arimany i Juventeny. Sant Vicenç de Castellet: El Farell, 2011. (Col·lecció Talaia; 2)

Els goigs de Sant Romà cantats a la seva església parroquial, el dia de la festa major de Lloret de Mar

"La Festa Major de Sant Romà a Lloret de Mar (la Selva) té lloc durant la setmana del 18 de novembre, caps de setmana inclosos. Al matí, s'organitza una xocolatada per a tothom i diferents activitats per als més petits. El ritu central de la festa és la missa en honor a sant Romà màrtir que es celebra a l’església parroquial de Sant Romà al migdia. Es tracta d'un edifici d'estil gòtic de transició al renaixement construït entre els anys 1509 i 1522 i que conté retaules de pintura catalana del segle XVI d'en Pere Serafí "lo grec" i Jaume Fontanet. La missa acaba amb el cant dels goigs per part del cor de Lloret, la veneració de la relíquia i el Ball de la Sardana a l'interior del temple. Acabada la missa, es ballen sardanes. A la tarda, també es ballen sardanes, s’ofereix un berenar als jubilats i moltes altres activitats"

Nortícia extreta de festes.tv, del dia 14 de novembre de 2011

Estampa dels Goigs en alabança del gloriós màrtir Sant Romà, patró y tutelar de la vila y terme de Lloret, bisbat de Gerona, que se venera lo die 18 de Nobembre, en sa parroquial iglésia. Gerona: Anton Oliva, [s.a.]

Goigs a la Mare de Déu del Tíscar de Martorell, originària de Quesada (Jaén)

"Aquest diumenge, 13 de novembre, Martorell celebrarà la festivitat de la Mare de Déu del Tiscar...A les 10.45 hores, es farà una missa en què es cantaran els goigs de la Mare de Déu del Tíscar. Tot seguit, a les 11.45 hores, hi haurà l’actuació de la soprano martorellenca Carme Miró acompanyada al piano per Alessio Coppola. En acabar, es repartirà la tradicional coca de Tíscar i cava per a tots els assistents.
La Mare de Déu del Tíscar, originària de Quesada (Jaén), va ser beneïda fa dos anys a la parròquia de Santa Maria de Martorell. La imatge va ser lliurada a la capella de Sant Joan per la Confradia de Nuestra Señora de Tíscar de Quesada"

Notícia extreta de a.martorell.cat, del dia 11 de novembre del 2011

Estampa dels Goigs en lloança de la Mare de Déu de Tiscar, que es venera en l'església dels Prohoms i Gremi de Confrares sota la invocació de Sant Joan, de la vila de Martorell. Lletra popular versada al català (D.L.B. 12.277-1972-Ultra)

Sant Alonso Rodríguez, pregau pel català... com diuen els vostres goigs

"El nostre sant segovià, tan aturadet com semblava, va gosar renyar el seu superior pel seu comportament lingüístic (trec l'episodi del volum El català en els rituals de sagraments de la diòcesi de Mallorca, 1516-1847, a cura de Gabriel Seguí). La literatura ha recollit la història, com mostren aquests versos d'uns goigs dedicats al porter de Monti-sion que va escriure Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella:

"Ens féreu bon adjutori

en dir a un pare quaresmer,

que tendria purgatori

per predicar en foraster,

sols per vana fantasia

i menyspreu del mallorquí".

Extret de dBalears.cat, del dia 4 de novembre del 2011.

Estampa procedent dels goigs que contenen els versos al·ludits: Goigs a Sant Alonso Rodríquez, patró del Regne de Mallorca. Mallorca: Col·lecció La Sibil·la, 1981. (Col.núm. 41)

els goigs de Sant Martirià cantats des de sempre

"...el senyor Rector guarnit com un Pontífex, amb molts altres capellans ajudant-lo, i amb més escolans que mai, movent-se, maniobrant i evolucionant d’una punta a l’altre de l’altar, ara de cara al poble, beneint-lo, ara d’esquena resant i cantant – al final- els goigs del Sant Patró, mentre tots arrenglerats anàvem a besar les relíquies de Sant Martrià, tancades dins l’arqueta de plata. A darrera, el Cor, l’orgue i les veus potents del poble i la clerecía:

Vos que sou gran valedó....Ó!

Davant de Déu suubirà.......aa aà ¡

Siau nostre protectó...Ó

Glorioós Sant Martiriaà !"

Extret d' "Aquelles festes d'antany" a Xisca de Gardi l'octubre del 2011
Estampa dels Goigs del gloriós Sant Martirià, bisbe i màrtir, patró de Banyoles i sa comarca. El seu cos sant es venera en l'església del Monestir. Banyoles: imp. Mateu, [s.a.]

El cas de l'arqueta-reliquiari de Manlleu perduda, reproduïda als goigs, i ara retrobada

"El descobriment l’ha fet l’historiador Joan Arimany, que ha fet una investigació sobre els sants patrons de la comarca. A partir de la seva recerca s’ha pogut identificar l’arqueta com el reliquiari que s’havia venerat a Manlleu durant dos segles i mig. L’arqueta s’havia donat per perduda després de la destrucció de l’església de Santa Maria amb la Guerra Civil a l’any 1936. Des del Museu episcopal de Vic creuen que aquesta obra, tal i com va passar amb d’altres, probablement va ser guardada per alguna persona que va aconseguir protegir-la"

Extret d' El9nou.cat del dia 26 d'octubre del 2011

Estampa que mostra el reliquiari retrobat dels Goigs dels gloriosos màrtyrs de Jesucrist Sant Víctor, Sant Pacífich, Santa Justa y Santa Clara, quals relíquies se veneran en la Parroquial Iglésia de Santa Maria de Manlleu. Vich: Anglada, 1906.

Pròxima exposició dels goigs del llegat Torrell de Reus

"Actualment i fins al 28 d’octubre, hi ha l’exposició amb el títol ‘La literatura de la fe’. Una selecció de llibres, que abasten els segles del XVI al XIX, centrats en el cristianisme, llibres amb enquadernacions amb protectors de ferro i tanques metàl·liques, Bests Sellers fets per monjos franciscans on narraven la seva peculiar manera d’entendre la Bíblia. Una petita mostra que presenta un recorregut històric per les preocupacions de la fe cristiana en la societat de l’època. Aquesta temporada acabarà al juny de 2012 amb la difusió de ‘Goigs’ del llegat del fons de Torrell de Reus"

Notícia extreta de ReusDirecte.cat del dia 23 d'octubre del 2011

Portada del Catàleg bibliogràfic dels goigs editats per Torrell de Reus (1954-1966) Barcelona: Amics dels Goigs, 1967.

Exposició en el centenari de Joan Oliva i Milà, a la Biblioteca-museu Balaguer de Vilanova i La Geltrú

En el centenari de la mort de Joan Oliva i Milà, patriarca de la saga d'impressors de Vilanova i La Geltrú, "s'inaugura l’any Oliva amb la presentació del llibre Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània, i amb l’exposició temporal Joan Oliva i Milà: erudit i fidel bibliotecari (1858-1911). Tant el llibre com l’exposició han comptat amb la col·laboració de Víctor Oliva Pascuet, dissenyador gràfic i besnét de Joan Oliva i Milà".

Notícia extreta del Dossier de premsa

Gravat de J. Ribot per a un dels goigs més antics dels "Oliva de Vilanova": els Goigs de Nostra Senyora de la Mercè. Lletra de mossén Jacinto Verdaguer, música del mestre Lluis Millet, l'ornamentació obtingué el primer premi en el concurs de Goigs organitzat pel C.de N.S.d.l.M. Barcelona: Edició del "Centre de Nostra Senyora de la Mercè", Oliva de Vilanova, impressor, M.CM.XV

Excursió Lloret - Montserrat i cant dels goigs als Degotalls

El Xino Xano i el Casal de l'Obrera preparen la tradicional excursió a Montserrat per aquest diumenge...La diada consisteix en sortir a primera hora des de Lloret. Després d'esmorzar a la pedra blanca, s'arriba a Collbató on s'inicia el camí a peu o se segueix en autocar. En arribar a dalt, al monestir, es visita la Moreneta. Després de dinar, passejada pel camí dels degotalls fins arribar a la majòlica de la Mare de Déu de les Alegries. Li faran una ofrena de flors i cantaran els goigs. I tot seguit, tornada cap a la vila.

Notícia extreta de NovaRadioLlloret.org del dia 17 d'octubre del 2011.

Dibuix de J. Giralt per als Goigs a Nostra Senyora de Les Alegries que és venerada a la seva capella de Lloret de Mar, del bisbat de Girona. Lletra de R. Massó,. música de Mn. J. Mundet. Barcelona: Amics dels Goigs, 1969 (Col Torrell de Reus 489)

Goigs mostrats a l'exposició sobre la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona del 1511

que des d'ahir pot visitar-se al vestíbul de la Universitat de Barcelona, exposats juntament amb les edicions dels segle XVI de la Concòrdia i altres materials sobre la història de la Farmàcia catalana.

Cobles en alabanza del glorios cavaller, y martyr Sant Sebastià, advocat contra pestilència; que se canten el la sua capella. Barcelona: Estampa de Raymunda Altés, [s.a.]

Goigs del glorios Sant Roch, advocat contra lo contagi y pestilencia, que se venera en la Confraria de la Plassa Nova. Barcelona: Francisco Suriá y Burgada, carrer de la Palla, [s.a.]

Més informació al nostre apunt del dia 4. Cliqueu aquí

A Tavèrnoles fan festes per sant Galderic i canten els goigs

"A Tavèrnoles fa quatre anys que es va apostar per Sant Galderic... Fira pels voltants del 16 d’octubre, onomàstica del patró dels pagesos catalans...És la Fira de Sant Galderic. On el mercat gastronòmic es barreja amb l’artesanal i amb el de les Erres (dedicat a la venda de productes de segona mà)... On els goigs de Sant Galderic són l’aperitiu d’un concert de música més tradicional i/o popular. I on els nombrosos corredors de la Cursa de Sant Galderic corren pels mateixos indrets per on “cacen” els que volen guanyar el concurs de bolets..." Extret de Nació Digital.cat del dia 13 d'octubre.

Boix de Marian Ribes per als Goigs a llaor de Sant Galderic, llaurador, patró dels pagesos catalans... Lletra i música del mestre Joan Llongueres. Barcelona: imp. Arnau-Ors i Bartrés, [s.a.]

La 2a trobada de gogistes a Bagà del dia 9 d'octubre

La segona trobada de gogistes a Bagà va transcórrer amb la cordialitat que caracteritza el nostre propòsit, que no és altre que difondre i conservar l'estimació pels goigs, i per tot allò que han representat al llarg de la seva transmissió multisecular de devocions, cultura popular i habilitats tipogràfiques. Des d'aquí un record a tots els assistents.

Dibuix de Jaume Batiste per als Goigs del protomàrtir Sant Esteve, patró de la vila de Bagà, bisbat de Solsona. Editat amb motiu de la 2ª Trobada de Gogistes. La Pobla de Lillet: Associació Medieval de Bagà, 2011. Col·lecció Bagà Gogística núms. 347.

Bolets, el Remei i els seus goigs, atractius del cap de setmana

"Hi haurà dues de mostres de bolets de soca i fotogràfies de bolets que es poden trobar en aquest municipi. També es convocaran els concursos de més varietat de bolets i de dibuix, i els premis s’entregaran diumenge. Equest cap de setmana està marcat per la celebració dels aplecs en honor a la Mare de Deú del Remei a Ripoll i Camprodon. A la població camprodonina, la principal novetat d’enguany és la benedicció de la nova imatge de la Mare de Déu que substitueix a la que van robar en el seu dia. L’arrossada, el rosari i el cant del goigs seran altres activitats destacades de la celebració. A Ripoll, i com és tradicional, hi haurà missa, dinar i sardanes".

Extret d' elRipolles.com del dia 7 d'octubre

Estampa dels Goigs de la Mare de Déu del Remei que es venera a la que fou parròquia de Creixenturri, ara unida a la de Camprodon. Camprodon: Imp. Anglada, 1979.

Butlletí Amics dels Goigs, núm.140 (segona època) setembre 2011

Santa Magdalena, patrona dels apotecaris, surt a les xilografies dels goigs amb els pots de farmàcia com atributs propis. Exposició a la Univ.Barna.

Ara fa 500 anys, el dia 22 del mes d'octubre, sortia l'edició més antiga de la Concordia Apothecariorum Barchinone, primer tractat conservat imprès d'aquesta obra, i del qual solament resta un únic exemplar. Al foli II apareix una xilografia amb l'efígie de Santa Magdalena i la invocació "ora pro nobis", ja que era la patrona del Gremi d'Apotecaris. Tot el llibre és ple de receptes i fórmules medicinals. Està redactat en llatí. La imatge present mostra a la santa amb un pot de farmàcia davant d'un apotecari que escriu. Procedeix d'uns Goigs en llaors de Santa Magdalena, venerada en la seua ermita del Castell Vell de la ciutat de Castelló de la Plana. Castelló, Bancaja. 1997. La xilografia és de València de 1505.

A les Festes del Roser de la Rambla de Barcelona la coral "Les Flors de Maig" cantarà els seus goigs

"Les Festes del Roser comencen amb el pregó a la Reial Acadèmia de les Ciències. Tot seguit té lloc la cercavila per La Rambla, des de Canaletes fins al monument a Cristòfor Colom. Aquest seguici inaugural compta amb la participació del popular nan Cucut de la Plaça Nova i els gegants, els grallers i nans de La Rambla. La cercavila acaba amb una xocolatada i vi dolç per a tothom davant el Cafè de l’Òpera. L'endemà al matí a la Plaça de Sant Galdrich té lloc el Concurs Popular de la Cuina del Bolet i, més tard, pels volts de les 12:00 hores es celebra a la Parròquia de Betlem la missa solemne en honor a la patrona, que compta amb la participació de la coral "Les Flors de Maig" que canta els Goigs dedicats a la Mare de Déu. Posteriorment té lloc la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu del Roser (enfront Palau de La Virreina, la Rambla, 99), l’actuació de la Banda de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana i un dinar de germanor".
Notícia extreta de Festes.tv del dia 3 d'octubre del 2011
Dibuix de Ricard Vives i Sabater per als Goigs a llaor de la Verge Maria del Roser venerada a les Rambles de Barcelona. Edició patrocinada per l'Associació de Comerciants i veïns de les Rambles. Vilanova i La Geltrú: R.Vives i Sabater, 1962.

Festa patronal de Sant Gabriel 2011, un primer record...

Demà dia 2 d'octubre celebrarem la nostra FESTA PATRONAL

Goigs a l'Arcàngel sant Gabriel, patró dels Amics dels Goigs

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 157.

Goigs en lloança dels gloriosos metges i màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, invocats com a patrons dels metges catalans...

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 159.

Trobada de 'Coris' i 'Còies' a Reus i cant dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia

"L’Ajuntament va voler, enguany, obsequiar a les protagonistes: primer amb un petit concert de piano i cant. La música va anar a càrrec del mestre Joan Solé i la veu la posar la soprano Núria Puig, les peces musicals interpretades van ser: ‘Ave Maria’ del compositor Lluís Romeu, i els populars Goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia, on les presents, molts emocionades, van entonar les tornades". Notícia a Reusdirecte.cat del dia 21 de setembre de 2011

Dibuix d'Oriol M. Diví per als Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus, en el IV centenari de la seva aparició. Reus: Junta d'Administració del Santuari de Misericòrdia, 1993.

Ascensió de l'escultura de Santa Helena al cimbori de la catedral de Barcelona, i edició dels seus goigs publicats per a l'ocasió per Amics dels Goigs

"A partir de les 9h del matí d'avui divendres, es podrà contemplar i fotografiar l'escultura al Pla de la Seu...En els actes intervindran la coral de Francesc Valls, de la mateixa catedral, i el mestre violoncel·lista Miquel Pujol que ha composat una peça especialment per a l'ocasió. Es cantaran els Goigs a llaor de la gloriosa Santa Helena, emperadriu augusta, editats pels Amics dels Goigs especialment amb motiu del retorn de la imatge de santa Helena al cimbori de la catedral.
La catedral de Barcelona és denominada des de l'any 599 ‘catedral de la Santa Creu '...A partir de l'any 877, a la primitiva titularitat s'hi afegí la de santa Eulàlia, car el seu sepulcre fou trobat al cementiri romà de les Arenes (de Santa Maria del Mar) pel bisbe Frodoí, i traslladat a la catedral. Per aquest motiu a partir d'aquest any es diria ‘catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona'."

- Notícia emesa per l'Arquebisbat de Barcelona, 23 setembre de 2011, i per La Vanguardia VIURE, 24 de setembre de 2011, p.1 i 4.
- Goigs a llaor de la gloriosa Santa Helena emperadriu augusta, venerada en la seva capella de la catedral de Barcelona. Edició amb motiu del retorn de la imatge de Santa Helena al cimbori de la Catedral de Barcelona, el dia 23 de setembre de 2011.

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 158.

Una carta a La Vanguardia esmenta els goigs Verdaguerians de la Mare de Déu de la Mercè

"Aquests últims anys han començat a variar el nom de les "festes de la Mare de Déu de la Mercè", passant per "festes de la Mercè", fins a arribar al nom actual, només "la Mercè". Vull fer meves les paraules del filòsof J. G. Herder: "L´esperit dels pobles es troba en les seves tradicions"; el nom inicial fa evident les arrels i tradicions del nostre poble, que són, vulguem o no, cristianes. Em pregunto d´on ve "la Mercè"? Qui es va avenir a escurçar el nom fins a ometre´n l´autèntic nom i sentit de la festa? No s´hauria de perdre una designació així com així, ni deixar-la de banda; al contrari, caldria recuperar-la i respectar-la en honor de la nostra patrona, per coronar-la amb el seu nom original i d´autèntic sentit de la festa. Potser llavors, algun dia en els cors dels nostres successors, en aquestes dates, ressoni amb joia i certesa el fragment dels goigs a la nostra Mare de Déu: "Dels captius Mare i patrona, puig del cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat"...

Publicat a La Vanguardia del dia 22 de setembre del 2011

Gravat de J.Ribot per als Goigs de Nostra Senyora de la Mercè. Lletra de mossén Jacinto Verdaguer, música del mestre Lluís Millet. [s.l.] Edició del "Centre de Nostra Senyora de la Mercè", 1915.

A Santa Margalida, Mallorca, estrenen uns Goigs a Sant Mateu

"Continuen les tradicionals Festes de Sant Mateu, organitzades per l’OCB de Santa Margalida. Del 16 al 25 de setembre, la Vila acull diferents actes en honor al patró...Demà, dimecres, 21 de setembre, Dia de Sant Mateu, a les 19.30 hores, a l’església parroquial, es farà la missa en honor al Patró. Hi haurà la presentació dels “Goigs a Sant Mateu”, escrits per Rafel Bordoy i Pomar, musicats per Pere Reynés i cantats per la Coral de Santa Margalida. L’activitat té el suport de l’Ajuntament, de Sa Nostra i dels Gogistes de Tarragona."

Notícia extreta de Tribunamallorca.org, del dia 20 de setembre del 2011
Xilografia antiga d'uns Goigs del glorios apostol y evangelista Sant Matheu. Gerona: Joseph Bro, estamper del Rey, [s.a.]

2ª trobada de gogistes el proper dia 9 a Bagà

Els goigs sobre Santa Tecla formen un nou llibre de Mn. Joan Roig i Montserrat, que serà presentat dilluns a Tarragona

"El proper dilluns, dia 19 de setembre, a les 19.30 h i al Seminari Pontifici de Tarragona (c/ Sant Pau, 4), tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident. Imatges i goigs” i la presentació del llibre Els goigs de santa Tecla protomàrtir, titular de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona i patrona de la ciutat, obra de Mn. Joan Roig."

Notícia extreta Arquebisbattarragona.cat del dia 17 de setembre del 2011

Dissabte 17 i diumenge dia 18, Aplec 2011 a Sant Magí de la Brufaganya i cant dels goigs

21:30 Nit musical, concert del quartet de corda Just Quartet.

11:00 Recinte de les Fons, benedicció de la nova imatge de Sant Magí.
12:00 Ofici solemne amb Cant dels Goigs. En sortir de l'ofici, a la plaça del Santuari, Ball Pla de Sant Magí i sardanes.
14:30 Esplanada de les fonts, Dinar popular.

Tota la informació per assistir-hi a LaLlacuna.online

Iconografia i goigs de Santa Tecla exposats a Tarragona

"Aquest dilluns, 19 de setembre, al claustre del Seminari tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Iconografia i goigs de Santa Tecla”, en el marc de les activitats del congrés “Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident”. Aquest es podrà visitar fins al 29 d'octubre."
Notícia extreta de Tinet www.tinet.cat del dia 13 de setembre 2011.

Reliquiari del braç de Santa Tecla segons dibuix de Tomàs Olivar dels Goigs en llaor del braç de Santa Tecla, Patrona Excelsa de Tarragona. Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1984.

entrevista a Mn. Joan Roig i Montserrat, gogista eminent i consoci nostre

"...m’he dedicat a l’estudi dels Goigs, per exemple, és el cas de Sant Vicenç de Paül. I també des dels 12 anys els col·leccionava. També cada any he anat escrivint una felicitació de Nadal, sempre amb un tema bastant social. I sobretot després per què m’he vist amb la obligació moral d’escriure goigs. Llavors, enguany n’he fet quatre o cinc, per exemple “Sant Joan de Reus”; i els he volgut dignificar. Hem tingut una llarga història de goigs de grans escriptors en llengua catalana, durant el Renaixement, i posteriors. És un tema que m’agrada, i m’hi he dedicat molt..."

Notícia publicada al bloc de Lídia Pelejà el dia 10 de setembre del 2011

Imatge de la portada del llibre del personatge entrevistat Els Goigs populars de Sant Joan de Déu i els altres Sants de l'orde Hospitalari. Ulldemolins: Gogistes Tarragonins, 2011. 69 p.

2a trobada de gogistes a Bagà el diumenge dia 9 d'octubre

Fa 60 anys que Gaziel va escriure els seus Goigs de Sant Feliu de Guíxols

"Agustí Calvet (1887-1964),que va immortalitzar el pseudònim de Gaziel, va fer uns Goigs de Sant Feliu dedicats a l'eufòria del primer turisme:

"Pel Pertús bufava una aura

que ens duia francs com un sol,

corrien marcs per Sant Pol

i esterlines pel Ridaura..."

Ara farà 60 anys que Gaziel, entre el mes d'agost i setembre de 1951, va escriure els seus Goigs de Sant Feliu de Guíxols, amb dedicatòria a Marian Vinyas i que, com tothom sap, són la gènesi del llibre Sant Feliu de la Costa Brava”. El Goigs d'Agustí Calvet es publicaren el 1952"

Notícia del Diari de Girona del dia 8 de setembre de 2011 El text complet d¡aquests goigs aquí.

El monestir de Meritxell centra la Festa Nacional d'Andorra

"El dia central de la festa és el 8 de setembre. A primera hora del matí obren les portes del santuari i es celebren la Missa de l’Aurora i la Missa jove, que acaben amb un esmorzar amb tots els peregrins. Més tard, té lloc una missa concelebrada per tots els sacerdots d’Andorra, que compta amb una alta participació i l’assistència de les autoritats polítiques andorranes i que acaba amb el cant dels goigs. La tradició vol que, una vegada acabada la missa, els peregrins vinguts a peu des de les set parròquies, donin un petó a la medalla que porta la talla. Acabada la missa hi ha sardanes al claustre Monestir de Meritxell i a la tarda el Concert Popular de la Diada a càrrec del Cor Nacional dels petits cantors d’Andorra. Durant tota la Diada, el Govern posa un servei gratuït de transport per arribar al santuari"

Notícia extreta de festes.org del dia 7 de setembre del 2011

Xilografia d'Oriol M. Diví extreta dels Goigs a la Mare de Déu de Meritxell, patrona del Principat d'Andorra (Bisbat d'Urgell) se'n celebra la diada el 8 de setembre. Barcelona: Edició Comissió Coronació Canònica; Imp. AGPOgrav, 1996

La "inventio" de la Mare de Déu i la influència bàsica dels goigs en la seva difusió

Les terres de parla i cultura catalana compten amb una immensa quantitat d’ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu. Tots aquestes ermites, i les maresdedéu trobades que hostatgen, tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític i que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita, a través, bàsicament, dels goigs. La cultura cristiana no és la única que té aquest tipus de llegendes meravelloses que expliquen la presència d'una determinada divinitat en un indret d'especial interès natural.
Notícia de festes.org del dia 5 de setembre del 2011.

Gravat dels Goigs a la Mare de Déu de Lord, venerada al seu santuari del terme de Sant Llorenç de Morunys (Solsonés) Solsona: Gogistes Solsonins; Impremta Figueras, 2005.

Davant la gran festa de les marededéus trobades i els seus goigs

"Moltes marededéus han estat trobades per pastors, per un bou o un moltó; bé que també algunes per llauradors, a punta de rella o d'aixada fents els solcs; o per un bosquerol, un carboner o un ermità; d'altres per un corb, una oreneta, un eixam d'abelles (l'Abellera), de formigues alades (Bellmunt)... Fins, la del Bon Succés, per un pobre moro -gairebé assimilat als bous, que n'han trobat gratant la gleva-, com es canta en els "goigs": "Un esclau de Moreria, Verge Maria, us trobà de tap d'un rec"...Moltes festes majors se celebren arreu de Catalunya en aquesta diada o el diumenge següent"
Notícia extreta del blog Lo carranquer del dia 1 de setembre del 2011.
Imatge que porta el goigs al·ludit o Himne a la Mare de Déu del Bon Succés. Vich: Imp. Anglada, [s.a.]