“115 goigs donen forma al treball Els goigs del Lluçanès: entre la devoció i la identitat, i són el resultat d'un any de treball que situa el fet de cantar-los més com un senyal d'identitat local que no pas com un acte religiós.
Amb aquest estudi, Roser Reixach ha recopilat i realitzat també 20 gravacions videogràfiques, 285 fotografies i 66 entrevistes registrades. Segons les conclusions de l’estudi, els goigs són considerats actualment un fenomen religiós, popular i social al mateix temps, els goigs són cantats, ara, no pas per devoció religiosa sinó per un clar signe d’identitat local”
Roser Reixach, "Els goigs al Lluçanès, entre la devoció i la identitat", Revista d'etnologia de Catalunya, 2009, núm. 34, p.146-148.
Amb aquest estudi, Roser Reixach ha recopilat i realitzat també 20 gravacions videogràfiques, 285 fotografies i 66 entrevistes registrades. Segons les conclusions de l’estudi, els goigs són considerats actualment un fenomen religiós, popular i social al mateix temps, els goigs són cantats, ara, no pas per devoció religiosa sinó per un clar signe d’identitat local”
Roser Reixach, "Els goigs al Lluçanès, entre la devoció i la identitat", Revista d'etnologia de Catalunya, 2009, núm. 34, p.146-148.
Estampa extreta dels Goigs dels gloriosos sants Genís comediant i Genís escrivent...de Sant Agustí de Lluçanès. [Sense dades tipogràfiques]