Els goigs a Sant Jeroni, antic patró dels llibreters de Barcelona

Avui és Sant Jeroni, antic patró dels llibreters de Barcelona. Cada any el Gremi de llibreters editava goigs magnífics per honorar el seu patró. Francesc Baldelló i Manuel Bertran van publicar la música i la lletra dels goigs corresponents de l'any 1953 dedicats especialment a commemorar el IV centenari de la Confraria dels Llibreters. La melodia ha estat recollida i pot sentir-se en bloc dels Goigs d'Obaga

Estampa extreta dels Goigs al gloriós pare i doctor de l'esgésia Sant Jeroni, Patró del Gremi de Llibreters de Barcelona, IV Centenari. Lletra de Manuel Bertran i Oriola, música de Mossèn Francesc Baldelló. Barcelona: Edició de "Las Artes del Libro", 1953

Butlletí Amics dels Goigs, núm 136 (Segona època) setembre 2010

Mor Josep Martí i Aixelà

“...Va publicar diversos llibres i infinitat d’articles a revistes internacionals especialitzades, va dictar nombroses conferències i va participar en molts congressos internacionals, on va deixar l’empremta de la seva erudició. També va demostrar la seva vena poètica posant la lletra a nombrosos “Goigs” i també publicant els seus versos en català a diversos poemaris, tant al nostre país com a l’estranger”

tottarragona.cat, 22 de setembre del 2010

Portada dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de les Besses que es venera en la seva ermita de la Parròquia de Cervià de les Garrigues, Arquebisbat de Tarragona. Lletra de Mn. Josep Martí i Aixalà...edició de la parròquia de Cervià i dels Gogistes Tarragonins. Campos: Imp. Roig, 1985.

l'Aldea, la seva història i els goigs a la Mare de Déu

“Un llibre miscel·lani que inclou nombroses aportacions històriques de notable interès: Miscel·lània en el 850è aniversari de la parròquia de l'Aldea. Amb la imatge de la torre i l'ermita a portada. Mn. Víctor Cardona ha volgut fer una nova aposta literària d'alt nivell...Els personatges més importants de la història de la població, els seus monuments i torres, la seua ermita, el seu territori agrícola, la riquesa lingüística, els goigs a la verge de l'Aldea, el sentiment religiós, la vida educativa, el camp futbolístic... un llarg seguit de temes que engloba aquest interessant recull de vida aldeana al bell mig de les Terres de l'Ebre”, a ESS, Lletres ebrenques, 20 de setembre del 2010

Estampa extreta dels Goigs de la Mare de Déu de l'Aldea venerada al terme de Tortosa. 1ª edició de la col.lecció de 9 goigs de Verges i Sants venerats a Tortosa...Exposició 1987-1988.

Exposició de goigs de Sant Magí, diumenge 19 de setembre

Aplec de sant Eloi a Tàrrega i cant dels goigs

"El proper diumenge dia 12 de setembre, segon diumenge de mes, i seguint una tradició centenària, els targarins i també aquells fills de la ciutat que resideixen fora, a més dels comarcans, renovaran l'antiga tradició de més de vuit segles, de pujar passejant fins a dalt de la serra de Sant Eloi, participant dels diversos actes que cada any se celebren amb motiu del tradicional Aplec a Sant Eloi.
La celebració principal té lloc a l'ermita del parc, lloc on es venera Sant Eloi, que fou Bisbe de Limoges, patró dels argenters i del gremi dels metal·lúrgics, i l'Eucaristia que presidirà el rector de Tàrrega...acabant amb el cant dels Goigs en honor de Sant Eloi"

Josep Castellà,"Renovació de la tradició centenària de l’Aplec de Sant Eloi a Tàrrega", Flama.info, 10 de setembre del 2010

Dibuix de Jaume Minguell extret dels Goigs a lloança del gloriós Sant Eloi, bisbe i confessor, que se venera en la seva ermita de la ciutat de Tàrrega. Tàrrega: Camps Calvet, 1951

Cantada dels goigs a Nostra Senyora de la Sagristia a Puigcerdà

Puigcerdà viu avui la festa local de la Mare de Déu de la Sagristia. El programa oficial de la festa s'obrirà a les deu del matí amb la XIII Festa de la Bici. A les onze es farà una cercavila pels carrers i a les dotze, la missa solemne a la Mare de Déu de la Sagristia. A dos quarts d'una la plaça del Regne de Mallorca viurà una audició de sardanes. A la tarda, a les sis, es farà la processó i la cantada de goigs. A les set s'oferirà un concert d'havaneres i a les onze un castell de focs. regió7.cat 8 de setembre del 2010

Estampa extreta dels Goigs en llaor de Santa Maria de Cerdanya que es venera en l'Església Parroquial de Puigcerdà com Patrona de la Vila i sa Comarca amb el títol de Nostra Senyora de la Sagristia. Puigcerdà: Graf.Ceretana [s.a.]

La melodia dels goigs com a creació i recreació musicològica: el cas dels Goigs del patronatge de santa Anna del Vendrell

Jordi Quintana explica que: "Quan el Salvador Arroyo em va fer la proposta de composar la música dels Goigs del patronatge de santa Anna, la veritat és que em va fer molta il·lusió, tant perquè havien pensat amb mi, com per l’oportunitat de composar uns goigs de segle XXI. Vaig pensar que podria tenir en compte els estils, els ritmes, les harmonies..., més o menys contemporànies, i em vaig posar a pensar, a prendre notes, i a llegir sobre la música dels goigs" A patir d'aquest plantejament l'article desenvolupa els avatars de la creació musical fins a culminar l'encàrrec. Pot llegir-se aquest interessant document al seu bloc moleskinequintana que permet també veure la partitura, sentir el resultat i consultar els goigs.

Fotografia de l'escultura en pedra de Pere Cañellas del 1786, extreta dels Goigs del patronatge de santa Anna, venerada a l'església parroquial de Sant Salvador del Vendrell, 1303-2010. Lletra de Salvador Arroyo; música de Jordi Quintana. 26 de juliol de 2010.

Vilafranca del Penedès, la festa i els goigs de Sant Fèlix

"30 d'agost Sant Fèlix. Vilafranca del Penedès. Una de les festes majors més singulars del país....a quarts de 8 comença la processó de Sant Fèlix. Tota la comitiva (Drac, Gegants, Balls, Àliga, Moixiganga...) precedeix la imatge del sant pels carrers de Vilafranca. El recorregut comença i acaba a l'església de Santa Maria. Pels volts de les 11 hi ha l'espectacular entrada del sant, moment intens i fugaç amb focs artificials, pilars humans, gralles i bullici de gent. Seguidament, una multitud empeny cap a l'interior de l'església per cantar els goigs".

Així i tot, 31 d’agost del 1012.

Estampa de Sant Fèlix de Pepe Andrade extreta dels Goigs a llaor del gloriós Sant Fèlix Màrtir, compatró de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Voisin, 2008.

Joan Maragall col•leccionava goigs i cobles del segle XVI

"Segons la informació que aporta Glòria Casals al volum de l'edició crítica de la poesia de Maragall (la Magrana, 1998), descobrim que la tria del gènere no és casual, sinó que cal cercar-la en dos punts. El primer, l'interès de Maragall pels gèneres poètics populars com a fons de l'autèntica poesia. El segon, la tradició que inicien els homes de la Renaixença de recuperar i col·leccionar els goigs vistos com a instruments potenciadors de la llengua. A l'Arxiu Maragall es conserva una bona colla de goigs i cobres del segle XVI recollits pel poeta"

Vilaweb.cat, 18 d’agost del 2010

Estampa extreta dels Goigs a la Mare de Déu de Núria. Text de Joan Maragall; música de Joan Llongueres. Edició del Santuari de Santa Maria de Núria, febrer del 1957

"Les veus del Pamano" parlen també de marededéus i de goigs

“Les pugnes entre pobles per quedar-se amb les marededéus trobades formen part de l'imaginari de molts topants d'arreu del país. Diu la llegenda que la talla que hi ha a l'altar de Bernui la trobaren uns pastors en el terme veí de Seurí. La gent d'un lloc i altre pledejaren per quedar-se la imatge. Fiaren la sort a la voluntat de la Mare de Déu. Tiraren un topí prats avall, des d'un camí de cabanera, fins a topar amb un clop de la riba. Si es trencava, era per a Seurí. Si quedava sencera, com va passar, seria per a Bernui. El litigi sobre si la reina espiritual de la vall d'Àssua és la Mare de Déu de la Muntanya o la de Bernui es podria resoldre d'igual manera: encomanant a un tupí que dictés sentència…La Mare de Déu de la Muntanya és “patrona d'Espanya”, diuen els goigs d'aquella Mare de Déu impresos l'any 1993. Deixem, doncs, que la de Bernui sigui patrona d'Àssua."

Josep M. Casasús "Batalla de reines prop del Pamano", Avui, 16 d’agost del 2010

Estampa extreta dels Goigs de la Mare de Déu de la Muntanya, patrona de la Vall d'Àssua, parròquia de Caregue (Pallars Sobirà) bisbat d'Urgell...Edició de la Parròquia, agost del 1993.

Festes i goigs de Sant Magí a Cervera

“La festa de Sant Magí és un esdeveniment que reuneix tota la gent de Cervera al voltant d'un barri. Aquesta festa consisteix en el repartiment de l'aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, província de Tarragona (lloc del martiri del Sant) amb mules i cavalls carregats d'argadells guarnits amb boix... s'han conservat uns goigs dedicats a Sant Magí impresos a la Impremta de la Universitat de Cervera el 1768”

Festa de Sant Magí, programa d'actes 2010.
Estampa extreta dels Goigs en alabança del gloriós Màrtir Sant Magí que's venera en sa propia capella de la ciutat de Cervera.

Audició dels Goigs de Sant Magí, gentilesa de l'Associació Amics de Sant Magí de Cervera.

Taller de goigs a Arenys de Mar

"El Patronat de Sant Roc organitza un taller dels goigs a Sant Roc, es tracta d’un assaig d’aquests cants dedicats al sant que tindrà lloc a l’Espai jove del Calisay a dos quarts de 9 del vespre. De la mateixa manera que es va fer per Sant Zenon, avui es farà un taller dels goigs de Sant Roc per preparar-se per cantar durant l’ofrena que els macips i macipes faran al sant aquest diumenge i també durant la missa…La temàtica d’aquests cants és recordar la vida del sant i el seu vincle amb Arenys de Mar, que passa per una plaga de pesta a la vila a l'època medieval" radioarenys.cat, 9 d'agost del 2010

Dibuix de Josep Barrenechea per als Goigs del gloriós Sant Roc, advocat contra la pesta, que canta el poble d'Arenys de Mar per complir el vot de la vila de l'any 1607. Arenys de Mar: Impremta Santa Maria, 1989.

La ruta de sant Ermengol recomanada per a aquest més d'agost passa per Ivorra, segons els goigs del sant Dubte.

“La recomanació del mes d’Agost es basa en la Ruta de Sant Ermengol, de Guissona a Ivorra, amb un recorregut total de 10,14km.Tot començant en la vila de Guissona, just a la frontera de la primitiva Catalunya ara fa mil anys, la ruta segueix l’itinerari que previsiblement va fer Sant Ermengol per anar a Ivorra quan va ocórrer el miracle eucarístic del Sant Dubte, creuant Sant Guim de la Plana...com canten els goigs del mil·lenari:

“Sant Ermengol gloriós,

De Guissona on estava,

Va a Iborra fervorós,

Per veure el qui dubtava,

Les campanes per si soles

Fan sentir sa veu sonora”

Ajuntament de Guisona: recomanació del mes d'agost.
Estampa extreta dels Goigs del Sant Dubte que's venera en la parroquial iglésia de la vila de Iborra en lo bisbat de Solsona. [s.l.] reimpressió...1952.

Sitges canta els goigs de la Verge del Vinyet, patrona del Garraf

"Durant tot el dia l'ermita mariana estarà oberta per a que els fidels puguin venerar la imatge de la verge bruna i gaudir del tradicional aplec amb les activitats religioses i lúdiques de cada any. Principals actes religiosos a l'ermita del Vinyet: a les 8 missa matinal, a les 11 solemne missa concelebrada, a la qual assistiran les autoritats de la Vila. Al final, veneració de la santa imatge i cant dels goigs. A les 19h. rosari i pregària mariana, al final veneració de la imatge i cant dels goigs" vilaweb.cat, dijous 5 d’agost del 2010

Gravats de P. Jou extrets dels Goigs a llaor de la Benaventurada Santa Maria del Vinyet de Sitges. Sitges: imp. El Eco de Sitges [s.d.]