els goigs de Sant Martirià cantats des de sempre

"...el senyor Rector guarnit com un Pontífex, amb molts altres capellans ajudant-lo, i amb més escolans que mai, movent-se, maniobrant i evolucionant d’una punta a l’altre de l’altar, ara de cara al poble, beneint-lo, ara d’esquena resant i cantant – al final- els goigs del Sant Patró, mentre tots arrenglerats anàvem a besar les relíquies de Sant Martrià, tancades dins l’arqueta de plata. A darrera, el Cor, l’orgue i les veus potents del poble i la clerecía:

Vos que sou gran valedó....Ó!

Davant de Déu suubirà.......aa aà ¡

Siau nostre protectó...Ó

Glorioós Sant Martiriaà !"

Extret d' "Aquelles festes d'antany" a Xisca de Gardi l'octubre del 2011
Estampa dels Goigs del gloriós Sant Martirià, bisbe i màrtir, patró de Banyoles i sa comarca. El seu cos sant es venera en l'església del Monestir. Banyoles: imp. Mateu, [s.a.]

El cas de l'arqueta-reliquiari de Manlleu perduda, reproduïda als goigs, i ara retrobada

"El descobriment l’ha fet l’historiador Joan Arimany, que ha fet una investigació sobre els sants patrons de la comarca. A partir de la seva recerca s’ha pogut identificar l’arqueta com el reliquiari que s’havia venerat a Manlleu durant dos segles i mig. L’arqueta s’havia donat per perduda després de la destrucció de l’església de Santa Maria amb la Guerra Civil a l’any 1936. Des del Museu episcopal de Vic creuen que aquesta obra, tal i com va passar amb d’altres, probablement va ser guardada per alguna persona que va aconseguir protegir-la"

Extret d' El9nou.cat del dia 26 d'octubre del 2011

Estampa que mostra el reliquiari retrobat dels Goigs dels gloriosos màrtyrs de Jesucrist Sant Víctor, Sant Pacífich, Santa Justa y Santa Clara, quals relíquies se veneran en la Parroquial Iglésia de Santa Maria de Manlleu. Vich: Anglada, 1906.

Pròxima exposició dels goigs del llegat Torrell de Reus

"Actualment i fins al 28 d’octubre, hi ha l’exposició amb el títol ‘La literatura de la fe’. Una selecció de llibres, que abasten els segles del XVI al XIX, centrats en el cristianisme, llibres amb enquadernacions amb protectors de ferro i tanques metàl·liques, Bests Sellers fets per monjos franciscans on narraven la seva peculiar manera d’entendre la Bíblia. Una petita mostra que presenta un recorregut històric per les preocupacions de la fe cristiana en la societat de l’època. Aquesta temporada acabarà al juny de 2012 amb la difusió de ‘Goigs’ del llegat del fons de Torrell de Reus"

Notícia extreta de ReusDirecte.cat del dia 23 d'octubre del 2011

Portada del Catàleg bibliogràfic dels goigs editats per Torrell de Reus (1954-1966) Barcelona: Amics dels Goigs, 1967.

Exposició en el centenari de Joan Oliva i Milà, a la Biblioteca-museu Balaguer de Vilanova i La Geltrú

En el centenari de la mort de Joan Oliva i Milà, patriarca de la saga d'impressors de Vilanova i La Geltrú, "s'inaugura l’any Oliva amb la presentació del llibre Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània, i amb l’exposició temporal Joan Oliva i Milà: erudit i fidel bibliotecari (1858-1911). Tant el llibre com l’exposició han comptat amb la col·laboració de Víctor Oliva Pascuet, dissenyador gràfic i besnét de Joan Oliva i Milà".

Notícia extreta del Dossier de premsa

Gravat de J. Ribot per a un dels goigs més antics dels "Oliva de Vilanova": els Goigs de Nostra Senyora de la Mercè. Lletra de mossén Jacinto Verdaguer, música del mestre Lluis Millet, l'ornamentació obtingué el primer premi en el concurs de Goigs organitzat pel C.de N.S.d.l.M. Barcelona: Edició del "Centre de Nostra Senyora de la Mercè", Oliva de Vilanova, impressor, M.CM.XV

Excursió Lloret - Montserrat i cant dels goigs als Degotalls

El Xino Xano i el Casal de l'Obrera preparen la tradicional excursió a Montserrat per aquest diumenge...La diada consisteix en sortir a primera hora des de Lloret. Després d'esmorzar a la pedra blanca, s'arriba a Collbató on s'inicia el camí a peu o se segueix en autocar. En arribar a dalt, al monestir, es visita la Moreneta. Després de dinar, passejada pel camí dels degotalls fins arribar a la majòlica de la Mare de Déu de les Alegries. Li faran una ofrena de flors i cantaran els goigs. I tot seguit, tornada cap a la vila.

Notícia extreta de NovaRadioLlloret.org del dia 17 d'octubre del 2011.

Dibuix de J. Giralt per als Goigs a Nostra Senyora de Les Alegries que és venerada a la seva capella de Lloret de Mar, del bisbat de Girona. Lletra de R. Massó,. música de Mn. J. Mundet. Barcelona: Amics dels Goigs, 1969 (Col Torrell de Reus 489)

Goigs mostrats a l'exposició sobre la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona del 1511

que des d'ahir pot visitar-se al vestíbul de la Universitat de Barcelona, exposats juntament amb les edicions dels segle XVI de la Concòrdia i altres materials sobre la història de la Farmàcia catalana.

Cobles en alabanza del glorios cavaller, y martyr Sant Sebastià, advocat contra pestilència; que se canten el la sua capella. Barcelona: Estampa de Raymunda Altés, [s.a.]

Goigs del glorios Sant Roch, advocat contra lo contagi y pestilencia, que se venera en la Confraria de la Plassa Nova. Barcelona: Francisco Suriá y Burgada, carrer de la Palla, [s.a.]

Més informació al nostre apunt del dia 4. Cliqueu aquí

A Tavèrnoles fan festes per sant Galderic i canten els goigs

"A Tavèrnoles fa quatre anys que es va apostar per Sant Galderic... Fira pels voltants del 16 d’octubre, onomàstica del patró dels pagesos catalans...És la Fira de Sant Galderic. On el mercat gastronòmic es barreja amb l’artesanal i amb el de les Erres (dedicat a la venda de productes de segona mà)... On els goigs de Sant Galderic són l’aperitiu d’un concert de música més tradicional i/o popular. I on els nombrosos corredors de la Cursa de Sant Galderic corren pels mateixos indrets per on “cacen” els que volen guanyar el concurs de bolets..." Extret de Nació Digital.cat del dia 13 d'octubre.

Boix de Marian Ribes per als Goigs a llaor de Sant Galderic, llaurador, patró dels pagesos catalans... Lletra i música del mestre Joan Llongueres. Barcelona: imp. Arnau-Ors i Bartrés, [s.a.]

La 2a trobada de gogistes a Bagà del dia 9 d'octubre

La segona trobada de gogistes a Bagà va transcórrer amb la cordialitat que caracteritza el nostre propòsit, que no és altre que difondre i conservar l'estimació pels goigs, i per tot allò que han representat al llarg de la seva transmissió multisecular de devocions, cultura popular i habilitats tipogràfiques. Des d'aquí un record a tots els assistents.

Dibuix de Jaume Batiste per als Goigs del protomàrtir Sant Esteve, patró de la vila de Bagà, bisbat de Solsona. Editat amb motiu de la 2ª Trobada de Gogistes. La Pobla de Lillet: Associació Medieval de Bagà, 2011. Col·lecció Bagà Gogística núms. 347.

Bolets, el Remei i els seus goigs, atractius del cap de setmana

"Hi haurà dues de mostres de bolets de soca i fotogràfies de bolets que es poden trobar en aquest municipi. També es convocaran els concursos de més varietat de bolets i de dibuix, i els premis s’entregaran diumenge. Equest cap de setmana està marcat per la celebració dels aplecs en honor a la Mare de Deú del Remei a Ripoll i Camprodon. A la població camprodonina, la principal novetat d’enguany és la benedicció de la nova imatge de la Mare de Déu que substitueix a la que van robar en el seu dia. L’arrossada, el rosari i el cant del goigs seran altres activitats destacades de la celebració. A Ripoll, i com és tradicional, hi haurà missa, dinar i sardanes".

Extret d' elRipolles.com del dia 7 d'octubre

Estampa dels Goigs de la Mare de Déu del Remei que es venera a la que fou parròquia de Creixenturri, ara unida a la de Camprodon. Camprodon: Imp. Anglada, 1979.

Butlletí Amics dels Goigs, núm.140 (segona època) setembre 2011

Santa Magdalena, patrona dels apotecaris, surt a les xilografies dels goigs amb els pots de farmàcia com atributs propis. Exposició a la Univ.Barna.

Ara fa 500 anys, el dia 22 del mes d'octubre, sortia l'edició més antiga de la Concordia Apothecariorum Barchinone, primer tractat conservat imprès d'aquesta obra, i del qual solament resta un únic exemplar. Al foli II apareix una xilografia amb l'efígie de Santa Magdalena i la invocació "ora pro nobis", ja que era la patrona del Gremi d'Apotecaris. Tot el llibre és ple de receptes i fórmules medicinals. Està redactat en llatí. La imatge present mostra a la santa amb un pot de farmàcia davant d'un apotecari que escriu. Procedeix d'uns Goigs en llaors de Santa Magdalena, venerada en la seua ermita del Castell Vell de la ciutat de Castelló de la Plana. Castelló, Bancaja. 1997. La xilografia és de València de 1505.

A les Festes del Roser de la Rambla de Barcelona la coral "Les Flors de Maig" cantarà els seus goigs

"Les Festes del Roser comencen amb el pregó a la Reial Acadèmia de les Ciències. Tot seguit té lloc la cercavila per La Rambla, des de Canaletes fins al monument a Cristòfor Colom. Aquest seguici inaugural compta amb la participació del popular nan Cucut de la Plaça Nova i els gegants, els grallers i nans de La Rambla. La cercavila acaba amb una xocolatada i vi dolç per a tothom davant el Cafè de l’Òpera. L'endemà al matí a la Plaça de Sant Galdrich té lloc el Concurs Popular de la Cuina del Bolet i, més tard, pels volts de les 12:00 hores es celebra a la Parròquia de Betlem la missa solemne en honor a la patrona, que compta amb la participació de la coral "Les Flors de Maig" que canta els Goigs dedicats a la Mare de Déu. Posteriorment té lloc la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu del Roser (enfront Palau de La Virreina, la Rambla, 99), l’actuació de la Banda de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana i un dinar de germanor".
Notícia extreta de Festes.tv del dia 3 d'octubre del 2011
Dibuix de Ricard Vives i Sabater per als Goigs a llaor de la Verge Maria del Roser venerada a les Rambles de Barcelona. Edició patrocinada per l'Associació de Comerciants i veïns de les Rambles. Vilanova i La Geltrú: R.Vives i Sabater, 1962.

Festa patronal de Sant Gabriel 2011, un primer record...