Goigs musicats al Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró

La notícia d'una vintena de goigs musicats, del segle XIX principalment, queda recollida per Josep M. Gregori i Neus Cabot al volum 4rt. de la col·lecció Inventaris del fons musicals de Catalunya, dedicat al Fons del Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró. (Barcelona: Departament de Cultura i Mitjans de Comuniació de la Generalitat de Catalunya; UAB, 2010). Tot recordant els musicòlegs precedents Felip Pedrell, Higini Anglès, Josep M. Llorens i Miguel Querol donem la venvinguda a aquest nou estudi, que és consultable en línia tot clicant la imatge de la portada del llibre aquí present.

Estampa extreta dels Goigs de la gloriosa verge y màrtir Santa Cecília, Venerada en lo veïnat de Torrentbó, parròquia de Arenys de Mar, Bisbat de Girona. Arenys de Mar: P. Tatjé, [s.a.]

Els goigs estan presents a la nadala del 2010 Església, cultura i país de la Fundació Lluís Carulla

Aquesta excel·lent monografia inclou articles magistrals que repassen la història de l'església catalana a través dels segles. Acompanyen els textos il·lustracions que completen els continguts i, entre elles, poden contemplar-se molt oportunament uns Goigs a Sant Jordi del 1680. Joan Bada en tractar els segles XVI a XVIII al·ludeix implícitament els goigs quan parla de la llengua de les seves publicacions, en dir que "Predomina...el català en obres pietoses, comèdies i altres"

En Església cultura i país. Barcelona: Fundació Lluis Carulla, 2010, p.44-45.

Detall del full reproduït dels Goigs en alabansa del gloriós martyr S. Jordi Patró del Principat de Cathalunya. Gerona: Geronim Palol, 1680.

El text dels Goigs de la Sagrada Família de Rafael Garcia i Villena

El text dels Goigs de la Sagrada Família del mestre Rafael Garcia i Villena, que acabem d'editar amb música, il·lustracions i documentació, també ha estat publicat al setmanari Catalunya Cristiana, i hi pot llegir-se tant la versió original de les cobles com la seva traducció al castellà. Catalunya Cristiana, any xxxii, 2010, núm. 1.629, pàg. 28.

Gravat de Bernat Muntés i Zavala extret dels Goigs en llaor de la Sagrada Família. Barcelona: Associació dels Amics dels Goigs, 2010. 4 pàgines.

Bon Nadal 2010!

Nadala d'Amics dels Goigs 2010
Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 142.

Festa del Pessebre dels Amics dels Goigs

Dibuixos de Francesc A. Pujol per als Goigs de la Santa Nit de Nadal que es canten a la llar Tomàs-Llenas d'Encamp. Barcelona: Altès, 1990.

Els goigs i la història de la Mare de Déu de l'Incendi de Cervera

La Mare de Déu de l’Incendi ha estat celebrada a la seva capella de l’Església de la Companyia, de Cervera, el dia d’avui. Originàriament dedicada a la Puríssima, una imatge petita salvada d’un incendi i arribada de terres llunyanes va ser col·locada en aquesta capella del segle XVIII. Diversos episodis han bastit la història de la devoció d’aquesta advocació de la Mare de Déu, i la petita escultura és cantada en goigs que han estat repartits en acabar la celebració litúrgica.

L'estudi de Ferran Razquin i Fabregat, La Mare de Déu de l'Incendi: assaig monogràfic. (Cervera: Editorial Balmes, 1932), que tracta tot el cas d'aquesta veneració mariana, ofereix el text d'uns Gozos de la Puríssima Concepción de María Santíssima... Gozos también de la Virgen del Incendio. p.65-67. Gentilesa de Josep Mas.

Fotografia extreta dels Goigs a la Mare de Déu de l'Incendi que es venera en l'església de la Companyia de Cervera, bisbat de Solsona. Cervera: Paeria de Cervera; Impremta Minerva, 2000.

Les 300 estampes gravades sobre Girona inclouen els goigs

"L'historiador Joan-Maria Bragulat publica un inventari meticulós dels gravats de les terres de Girona publicats al llarg de tres segles: El gravat a Girona: les terres gironines en 300 imatges antigues (1610-1915)...A banda de l'abundant material de tipus religiós, com ara les auques, els goigs i els romanços, són remarcables també les estampes del Voyage pittoresque et historique de l'Espagne, un llibre d'Alexandre de Laborde, militar, dibuixant i escriptor que havia servit amb Napoleó", elpunt.cat del 10 de desembre del 2010.

Estampa reproduïda als Goigs de Sant Narcís fill, bisbe i patró de la ciutat de Girona. Girona: Jordi Carreras, 1955. (Nº 6)

Butlletí Amics dels Goigs, núm 137 (Segona època) desembre 2010

-

Resonen encara aquells goigs...a Santa Llúcia de Manacor

"Es comptes i ses témpores. Dies curts i freds. Per Santa Llucia, és llarga sa nit i curt es dia, diu l’adagi carregat de raó. I dia tretze de desembre, festa de Santa Llucia an Es Convent, on dins la capella gran, ben endiumenjada, hi resonen els goigs que va refer Mn Bartomeu Barceló Tortella ja fa més d’una trentena d’anys. Arran del seu altar, hi pipelletgen dotzenes de ciris; promeses a la santa advocada de la vista" costumaritradicional.wordpress.com, dia 5 de desembre del 2010

Imatge de l'ermita del Puig de Santa Llúcia a la qual fa referència la notícia

Goigs en llaor de la Sagrada Família

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 141,
pàgines 1 i 3

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 141,

pàgines 2 i 4

A la Fira de Santa Llúcia de Taradell es canten els goigs

“La Fira de Santa Llúcia de Taradell se celebra durant el diumenge més proper al dia de la Festivitat de la Santa. Enguany, s’escau el 12 de desembre...El mateix dia de la Fira també se celebra un repic de campanes, missa cantada i un esmorzar popular. El 13 de desembre, dia de Santa Llúcia se celebra la missa a la Capella de Santa Llúcia, cant dels goigs i el res del Sant Rosari”
osona.com, 2 de desembre del 2010

Estampa extreta dels Goigs de la gloriosa verge i màrtir Santa Llúcia, advocada pel mal de la vista. Tona: Imp.Casanovas, [s.d.]

Goigs a llaor de Sant Francesc d'Assís

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 140

A diferència del goig núm. 139 en el present pot llegir-se la partitura

de la música composta pel mestre Rafael Garcia i Villena

A la vetlla de la Immaculada es recorden els goigs

“Una ocasió propícia, ja tradi-cional, és la vetlla de la Immaculada, que enguany tindrà lloc al santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, els goigs de la qual repeteixen a manera de tornada:

«Verge de Misericòrdia,

mireu-nos amb ulls d’amor.»”

noticiestgn.cat, 30 de novembre del 2010

Dibuix d'Oriol M. Diví extret del Goigs a la Mare de Déu de Misericòridia, patrona de la ciutat de Reus, en el IV centenari de la seva aparició. Reus: Junta d'Administració del Santuari de la Misericòrdia, 1993.

La capella de Sant Martirià a Banyoles vol ser recuperada, al paisatge dels seus goigs es pot veure la seva silueta

"Els associats al grup pro capella per a Sant Martirià es van congregar al paratge de Lió per recordar el sant florentí, per al qual volen recuperar la capella que existia en aquest indret. Una imatge del sant i una relíquia dels seus ossos van presidir la trobada, durant la qual es va resar el rosari i es van cantar goigs sota la direcció dels mossens Josep Prieto i Martirià Brugada" Diaridegirona.cat, 25 de novembre del 2010

Estampa extreta dels Goigs del gloriós Sant Martirià Bisbe i Màrtir, patró de Banyoles i sa comarca. El seu cos sant es venera en l'església de monestir. Banyoles: Imp. Mateu, [s.a.]

Cant dels goigs de Santa Cecília a la Festa Major de Molló

“El 22 de novembre és Santa Cecília, patrona de la música i de Molló, i en conseqüència el municipi de la Vall de Camprodon celebra la seva Festa Major.... Diumenge 21 de novembre: repicament de campanes (11:00) Missa solemne amb cant dels goigs de Santa Cecília (11:30) Sardanes amb la Cobla Empordanesa, Plaça Major (12:30) Concert de Festa Major amb Empordà Fusió”

elRipolles.info, 19 de novembre del 2010

Dibuix de Salvador Puntí extret dels Goigs a lloança de Santa Cecília Verge i Màrtir. Patrona de la Parròquia de Molló, Bisbat de Vic. Vic: Tipografia Balmesiana, 1966. (Edició Amics dels Goigs de Vic, núm.25)

Un full de goigs dedicat al Cant de la Sibil·la, Patrimoni Immaterial de la Humanitat des d'ahir

“Passaven les cinc del capvespre (hora kenyata), quan el comitè intergovernamental de la Unesco declarava el cant de la Sibil·la com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Era la primera vegada que el cant litúrgic medieval optava al reconeixement internacional i, tot i que alguns auguraven que seria molt difícil, el comitè de la Unesco reunit a Nairobi en reconegué la vàlua”

F. Marí, d.balears.cat 17 de novembre del 2010

Dibuix de M. Lladó extret del full El Cant de la Sibil·la. Nota històrica de J.R.M. Campos(Mallorca): Gogistes Tarragonins, Imp. Roig, 1986. (Full núm.151, Himnes i Cançons, núm.13)

Porrera canta els goigs al seu patró Sant Francesc d’Assís

“...poc després començava la Missa en honor al patró Sant Francesc d’Assís, que se celebra en aquestes dates, en pic la collita de raïm i fruits secs ja està al sac i ben lligada. En l’acte religiós hi ha un moment molt emotiu a la part central. Els més menuts -encara vestidets- pugen fins a l’altar amb ofrenes diverses simbòliques de la zona: raïm, avellanes, nous, coca, fruita... i el Mossèn els rep a peu d’altar, abans de començar la consagració. L’ofici es va tancar cantant els Goigs de Sant Francesc d’Assís…” iblama blog, 15 de novembre del 2010

Estampa de Bernat Muntés extreta dels Goigs a llaor de Sant Francesc d'Assís. Barcelona: Associació Amics dels Goigs, 2010. Núm. 139.

Els goigs de la Mare de Déu de la Candela enregistrats en un CD per a les Festes Decennals del 2011

“Enderrock edita el CD de les Festes Decennals de Valls 2011. Una de les peces estel·lars del disc és sens dubte el Ball de la Candela, que, precisament, després d'anys de no escenificar-se serà recuperat amb una coreografia nova en les festes del 2011 que se celebraran del 28 de gener al 6 de febrer. Del contingut discogràfic destaquen, a més, els goigs que es canten cada any el dia 2 de febrer durant la processó i que en aquest enregistrament s'ofereixen en les versions de la coral Espinavessa” elpunt.cat, 10 de novembre 2010

Estampa extreta dels Goigs a la prodigiosíssima imatge de Maria Santíssima, intitulada de la Candela, que es venera en la Iglésia Parroquial de Sant Joan Batista de la Vila de Valls. Tarragona: Estampa de Miquel Puigrubí, [s.a.]

Els Goigs de la Llum de Manresa incorporats a una flashmob

"Més d'un centenar de joves s'han trobat a la Plaça Crist Rei de Manresa per ballar una versió electrònica de la Moscada del correfoc i els Goigs de la Llum. L'objectiu era fer una 'flashmob', és a dir, un ball multitudinari i sobtat que sorprengués tots els assistents al concert. La convocatòria s'ha adreçat als alumnes de secundària dels instituts de Manresa i la comarca, però ha estat oberta a tothom. Segons la coordinadora del projecte, Teti Canal, amb aquesta acció s'ha volgut implicar el jovent a la Fira Mediterrània, que enguany està dedicada al moviment." Bages.cat , dissabte, 6 de novembre de 2010

Estampa extreta del Goigs de la Misteriosa Llum apareguda a l'església de la Mare de Déu del Carme de la ciutat de Manresa, el dia 21 de febrer de l'any 1345. Manresa: Confraria de la Ssma. Trinitat, VI Centenari de la Llum; imp. Roca, 1945.

Exposició dels nostres goigs i una conferència dimarts vinent

Cliqueu a sobre de la imatge per saber temes i horaris

Article sobre els Goigs de Maria Santíssima dels Dolors de Monistrol

"Aquest Goig està dedicat a la Mare de Déu dels dolors o Mater Dolorosa, imatge devocional, concurrent en la iconografdia catalana d'època moderna juntament amb altres advocacions de la Verge, el qual fa referència als set dolors de la Verge (o set espases clavades al pit de la Verge"

Laura Corrales Bujarlés, "Goigs de Maria Santíssima dels Dolors, los cuals cantan los Congregants de la vila de Monistrol de Montserrat", Documenta, any II, 2010, núm.6, p. 4-8.

Estampa extreta de l'edició dels goigs comentats, Manresa: Imprenta de Trullás, [s.a.]

Els Goigs de sant Narcís al pregó de les festes de Girona

Deia el doctor Salomó Marquès: “També explicaven que del sepulcre del sant havien sortit mosques que atacaven els soldats francesos que assetjaven la ciutat, donant la victòria als gironins. Ja ho diuen els Goigs:
Quan el Rei Felip de França
el sepulcre us profanà,
prou tingué justa venjança,
que ses files destrossà!
Vostres mosques maleïa
quan palpava el seu furor:
defenseu-nos nit i dia
Narcís, màrtir del Senyor!
...Ja no hi ha la processó de les autoritats ni els soldats que desfilen. Ni les mosques que ataquen els adversaris. Tot i que no estaria gens malament que sortissin mosques per pessigar els especuladors; a tots aquells que aprofitant-se de la crisi s´han blindat sous d´escàndol; a aquells que amb l´excusa de la crisi exploten els que no tenen feina; a aquells que en nom del pragmatisme han arraconat l´ètica” diaridegirona.cat. 29 d'octubre del 2010

Estampa extreta dels Goigs a llaor de Sant Narcís màrtir, patró del bisbat de Girona. Editats per la Germandat de Sant Narcís de Barcelona: Ignasi Riera estamper, 1950.

Presentació de Gogistes Valencians i cordial benvinguda per part nostra!

"Com a instrument de consulta i exposició els Gogistes Valencians acabem d'aperturar un blog per a donar visibilitat a les tasques que estem desenrrotllant de forma incipient en l' àmbit dels goigs valencians. Volíem informar-vos perquè creguem que units i ajudant-nos podrem aconseguir millor els nostres objectius. Si voleu visitar-nos la nostra adreça és:

http://gogistesvalencians.blogspot.com/. Recibiu un abraç molt fort"

Coral per assajar la cantada de goigs i de nadales

El mestre Rafael Garcia i Villena convoca totes aquelles persones que vulguin formar part d’una petita coral els dimecres a les 7 hores, a la seu de la nostra entitat, per anar preparant la cantada de nadales, goigs i altres compromisos de l’associació.

Hi sou tots convidats ♪♫

Les processons per fer ploure i els goigs

"Les processons per fer ploure
A les processos que s´organitzaven a un sant o a una Mare de Déu que dugués la pluja, els participants solien anar descalços...Hi havia processons que passejaven relíquies i cossos sants pels camps i, de vegades, fins i tot els submergien dins aigua. En la nostra literatura religiosa popular hi ha nombrosos goigs, dedicats sobretot a la Mare de Déu sota diverses advocacions que es cantaven especialment per demanar la pluja" diariodemallorca.es 24 d’octubre del 2010

Estampa extreta dels Goigs en llahor de la Santíssima Verge Maria...Patrona de poble de Matamala, bisbat de Vich. [s.l.] Ed. Sala, 1944.

Una anàlisi dels gravats de Ricart al Museu Balaguer de Vilanova

"Gairebé la totalitat dels gravats al boix fets per Ricart estan recollits en aquests dos àlbums i amb aquesta tècnica va elaborar ex-libris, goigs, il·lustracions per a llibres i nadales. Precisament, aquesta primavera la Penya Filatèlica de Vilanova i la Geltrú va commemorar l'aniversari de la mort de Ricart amb una exposició organitzada per Xavier Capdet amb cartells i il·lustracions del gravador vilanoví" avui.elpunt.cat, 20 d’octubre del 2010

Gravat extret de la carpeta Col·lecció de sis goigs dedicats a Santa Maria de Poblet...il·lustrats per Enric C.Ricart i Nin. Vilanova i La Geltrú: Vives i Sabater, 1979.

Un patró, i uns goigs, diferents per a cada necessitat

“Enric Bartrina va enumerar alguns dels nombrosos patrons del món rural català al llarg de la història, "depenent de la geografia, el tipus de conreus o de bestiar...". Així, va anomenar sant Medir (patró de Barcelona); sant Gil i sant Lluc (patrons dels pastors i ramats); sant Abdó i sant Senén (protectors d'hortolans i als quals els fidels dirigien oracions per evitar les pedregades); sant Faust o sant Antoni Abat (amb els Tres Tombs que encara es conserven en moltes poblacions, entre elles Solsona). Pel que fa a les patrones de la pagesia, va citar santa Coloma, santa Madrona i santa Calamanda…també es va presentar l'edició, a càrrec de Gogistes Solsonins, dels goigs de Sant Galderic de Navès” Regió7.cat, 17 d’octubre del 2010

Estampa extreta dels Goigs a llaor de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Calamanda filla i patrona de la Vila de Calaf on es guarda el seu Cap venerable. Edició commemorativa de l'Exposició feta pels Amics dels Goigs a Calaf...1985.

Jornada d'intercanvi de goigs a la nostra seu

El proper diumenge dia 17 d’octubre, tal i com dèiem a l’últim butlletí, tenim previst oferir-vos, al matí de 10 a 14 hores, un espai d’intercanvi de goigs a la nostra seu.

La entrada és lliure per a tothom que vulgui fer ús d’aquest costum.

Seu social: Barcelona, c/ Comte Borrell 307, 2n. , tel.: 93.321.64.51 http://assocamicsdelsgoigs.blogspot.com/

Diada de Sant Galderic i goigs a Sant Pau del Camp de Barcelona

Full diocesà Solsona-Vic, 10 d'octubre del 2010, p. 6.

Goigs a llaor de Sant Francesc d'Assís

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 139

Els Goigs de sant Galderic cantats en versió concert a Solsona

"Òmnium Cultural del Solsonès celebrarà, per segon cop, la Jornada de Sant Galderic, patró de la pagesia. La jornada, centrada en el món rural i els seus patrons, començarà amb la intervenció de mossèn Enric Bartrina, que oferirà una visió històrica de Sant Galderic. Posteriorment, Gogistes Solsonins presentaran una edició especial dels goigs de sant Galderic, que seran interpretats per la soprano Montse Riu, acompanyada per la pianista Mònica Mendoza" regio7.cat, 11 d'octubre del 2010

Estampa extreta dels Goigs i precs de Tavèrnoles a Sant Galdric gloriós, patró dels pagesos catalans. Lletra i música Pilar Cabot i Armand Quintana. [s.l.] Gràfiques DIAC, [s.a.]

Racons del Ripollès...i els goigs de Santa Maria de Montgrony

“La imatge actual de la Verge és una còpia feta al segle XV de l'antiga imatge romànica del segle XII...Acabada la Guerra Civil, la imatge va ésser novament restaurada. Cal esmentat els goigs de Santa Maria de Montgrony, dita “Verge de la llet”, pel do que se li atribueix de fer augmentar la llet a les dones que alletaven els fills abans de la utilització dels biberons...”

elRipollès.info, 09 d’octubre del 2010

Estampa extreta dels Goigs de Nostra Sra.de Montgrony, y anomenada també de la llet, la qual miraculosa imatge se venera en la parròquia de Montgrony, bisbat de Vich. Vich: Ignasi Valls, 1845.

Les iconografies dels goigs i les matrius xilogràfiques

“Aquest procés de transmissió de matrius xilogràfiques és la causa que hi hagi una gran similitud entre diferents goigs i una poca innovació estètica en aquests fulls de religiositat popular fins a la fi del s. XIX i sobretot l'inici del s. XX. Fou en aquell moment quan la Renaixença hi reconegué la tradició literària popular catalana i es va generalitzar el costum de col·leccionar-ne i de fer-ne de nous, amb noves solucions estètiques. Gràcies a l’afany col·leccionador d’aquells moments molts goigs es van conservar”

"Els goigs de Sant Romà de Can Sentromà, una iconografia exclusiva", en & Piscolabis Librorum, 6 d'octubre del 2010.

Estampa extreta de Gloriosas accions y triunfos del St. Màrtir Romà...patró y tutelar de Juanetas en lo bisbat de Gerona. Olot: Ramon Roca, [s.a.]

Goigs a llaor de l'Arcàngel Sant Gabriel patró dels Amics dels Goigs

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Núm. 138

Festa Patronal de Sant Gabriel 2010, diumenge dia 3 d'octubre a les 11:30

Els goigs a Sant Jeroni, antic patró dels llibreters de Barcelona

Avui és Sant Jeroni, antic patró dels llibreters de Barcelona. Cada any el Gremi de llibreters editava goigs magnífics per honorar el seu patró. Francesc Baldelló i Manuel Bertran van publicar la música i la lletra dels goigs corresponents de l'any 1953 dedicats especialment a commemorar el IV centenari de la Confraria dels Llibreters. La melodia ha estat recollida i pot sentir-se en bloc dels Goigs d'Obaga

Estampa extreta dels Goigs al gloriós pare i doctor de l'esgésia Sant Jeroni, Patró del Gremi de Llibreters de Barcelona, IV Centenari. Lletra de Manuel Bertran i Oriola, música de Mossèn Francesc Baldelló. Barcelona: Edició de "Las Artes del Libro", 1953

Butlletí Amics dels Goigs, núm 136 (Segona època) setembre 2010

Mor Josep Martí i Aixelà

“...Va publicar diversos llibres i infinitat d’articles a revistes internacionals especialitzades, va dictar nombroses conferències i va participar en molts congressos internacionals, on va deixar l’empremta de la seva erudició. També va demostrar la seva vena poètica posant la lletra a nombrosos “Goigs” i també publicant els seus versos en català a diversos poemaris, tant al nostre país com a l’estranger”

tottarragona.cat, 22 de setembre del 2010

Portada dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de les Besses que es venera en la seva ermita de la Parròquia de Cervià de les Garrigues, Arquebisbat de Tarragona. Lletra de Mn. Josep Martí i Aixalà...edició de la parròquia de Cervià i dels Gogistes Tarragonins. Campos: Imp. Roig, 1985.

l'Aldea, la seva història i els goigs a la Mare de Déu

“Un llibre miscel·lani que inclou nombroses aportacions històriques de notable interès: Miscel·lània en el 850è aniversari de la parròquia de l'Aldea. Amb la imatge de la torre i l'ermita a portada. Mn. Víctor Cardona ha volgut fer una nova aposta literària d'alt nivell...Els personatges més importants de la història de la població, els seus monuments i torres, la seua ermita, el seu territori agrícola, la riquesa lingüística, els goigs a la verge de l'Aldea, el sentiment religiós, la vida educativa, el camp futbolístic... un llarg seguit de temes que engloba aquest interessant recull de vida aldeana al bell mig de les Terres de l'Ebre”, a ESS, Lletres ebrenques, 20 de setembre del 2010

Estampa extreta dels Goigs de la Mare de Déu de l'Aldea venerada al terme de Tortosa. 1ª edició de la col.lecció de 9 goigs de Verges i Sants venerats a Tortosa...Exposició 1987-1988.

Exposició de goigs de Sant Magí, diumenge 19 de setembre

Aplec de sant Eloi a Tàrrega i cant dels goigs

"El proper diumenge dia 12 de setembre, segon diumenge de mes, i seguint una tradició centenària, els targarins i també aquells fills de la ciutat que resideixen fora, a més dels comarcans, renovaran l'antiga tradició de més de vuit segles, de pujar passejant fins a dalt de la serra de Sant Eloi, participant dels diversos actes que cada any se celebren amb motiu del tradicional Aplec a Sant Eloi.
La celebració principal té lloc a l'ermita del parc, lloc on es venera Sant Eloi, que fou Bisbe de Limoges, patró dels argenters i del gremi dels metal·lúrgics, i l'Eucaristia que presidirà el rector de Tàrrega...acabant amb el cant dels Goigs en honor de Sant Eloi"

Josep Castellà,"Renovació de la tradició centenària de l’Aplec de Sant Eloi a Tàrrega", Flama.info, 10 de setembre del 2010

Dibuix de Jaume Minguell extret dels Goigs a lloança del gloriós Sant Eloi, bisbe i confessor, que se venera en la seva ermita de la ciutat de Tàrrega. Tàrrega: Camps Calvet, 1951

Cantada dels goigs a Nostra Senyora de la Sagristia a Puigcerdà

Puigcerdà viu avui la festa local de la Mare de Déu de la Sagristia. El programa oficial de la festa s'obrirà a les deu del matí amb la XIII Festa de la Bici. A les onze es farà una cercavila pels carrers i a les dotze, la missa solemne a la Mare de Déu de la Sagristia. A dos quarts d'una la plaça del Regne de Mallorca viurà una audició de sardanes. A la tarda, a les sis, es farà la processó i la cantada de goigs. A les set s'oferirà un concert d'havaneres i a les onze un castell de focs. regió7.cat 8 de setembre del 2010

Estampa extreta dels Goigs en llaor de Santa Maria de Cerdanya que es venera en l'Església Parroquial de Puigcerdà com Patrona de la Vila i sa Comarca amb el títol de Nostra Senyora de la Sagristia. Puigcerdà: Graf.Ceretana [s.a.]

La melodia dels goigs com a creació i recreació musicològica: el cas dels Goigs del patronatge de santa Anna del Vendrell

Jordi Quintana explica que: "Quan el Salvador Arroyo em va fer la proposta de composar la música dels Goigs del patronatge de santa Anna, la veritat és que em va fer molta il·lusió, tant perquè havien pensat amb mi, com per l’oportunitat de composar uns goigs de segle XXI. Vaig pensar que podria tenir en compte els estils, els ritmes, les harmonies..., més o menys contemporànies, i em vaig posar a pensar, a prendre notes, i a llegir sobre la música dels goigs" A patir d'aquest plantejament l'article desenvolupa els avatars de la creació musical fins a culminar l'encàrrec. Pot llegir-se aquest interessant document al seu bloc moleskinequintana que permet també veure la partitura, sentir el resultat i consultar els goigs.

Fotografia de l'escultura en pedra de Pere Cañellas del 1786, extreta dels Goigs del patronatge de santa Anna, venerada a l'església parroquial de Sant Salvador del Vendrell, 1303-2010. Lletra de Salvador Arroyo; música de Jordi Quintana. 26 de juliol de 2010.

Vilafranca del Penedès, la festa i els goigs de Sant Fèlix

"30 d'agost Sant Fèlix. Vilafranca del Penedès. Una de les festes majors més singulars del país....a quarts de 8 comença la processó de Sant Fèlix. Tota la comitiva (Drac, Gegants, Balls, Àliga, Moixiganga...) precedeix la imatge del sant pels carrers de Vilafranca. El recorregut comença i acaba a l'església de Santa Maria. Pels volts de les 11 hi ha l'espectacular entrada del sant, moment intens i fugaç amb focs artificials, pilars humans, gralles i bullici de gent. Seguidament, una multitud empeny cap a l'interior de l'església per cantar els goigs".

Així i tot, 31 d’agost del 1012.

Estampa de Sant Fèlix de Pepe Andrade extreta dels Goigs a llaor del gloriós Sant Fèlix Màrtir, compatró de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès: Gràfiques Voisin, 2008.

Joan Maragall col•leccionava goigs i cobles del segle XVI

"Segons la informació que aporta Glòria Casals al volum de l'edició crítica de la poesia de Maragall (la Magrana, 1998), descobrim que la tria del gènere no és casual, sinó que cal cercar-la en dos punts. El primer, l'interès de Maragall pels gèneres poètics populars com a fons de l'autèntica poesia. El segon, la tradició que inicien els homes de la Renaixença de recuperar i col·leccionar els goigs vistos com a instruments potenciadors de la llengua. A l'Arxiu Maragall es conserva una bona colla de goigs i cobres del segle XVI recollits pel poeta"

Vilaweb.cat, 18 d’agost del 2010

Estampa extreta dels Goigs a la Mare de Déu de Núria. Text de Joan Maragall; música de Joan Llongueres. Edició del Santuari de Santa Maria de Núria, febrer del 1957

"Les veus del Pamano" parlen també de marededéus i de goigs

“Les pugnes entre pobles per quedar-se amb les marededéus trobades formen part de l'imaginari de molts topants d'arreu del país. Diu la llegenda que la talla que hi ha a l'altar de Bernui la trobaren uns pastors en el terme veí de Seurí. La gent d'un lloc i altre pledejaren per quedar-se la imatge. Fiaren la sort a la voluntat de la Mare de Déu. Tiraren un topí prats avall, des d'un camí de cabanera, fins a topar amb un clop de la riba. Si es trencava, era per a Seurí. Si quedava sencera, com va passar, seria per a Bernui. El litigi sobre si la reina espiritual de la vall d'Àssua és la Mare de Déu de la Muntanya o la de Bernui es podria resoldre d'igual manera: encomanant a un tupí que dictés sentència…La Mare de Déu de la Muntanya és “patrona d'Espanya”, diuen els goigs d'aquella Mare de Déu impresos l'any 1993. Deixem, doncs, que la de Bernui sigui patrona d'Àssua."

Josep M. Casasús "Batalla de reines prop del Pamano", Avui, 16 d’agost del 2010

Estampa extreta dels Goigs de la Mare de Déu de la Muntanya, patrona de la Vall d'Àssua, parròquia de Caregue (Pallars Sobirà) bisbat d'Urgell...Edició de la Parròquia, agost del 1993.

Festes i goigs de Sant Magí a Cervera

“La festa de Sant Magí és un esdeveniment que reuneix tota la gent de Cervera al voltant d'un barri. Aquesta festa consisteix en el repartiment de l'aigua miraculosa del Santuari de Sant Magí de la Brufaganya, província de Tarragona (lloc del martiri del Sant) amb mules i cavalls carregats d'argadells guarnits amb boix... s'han conservat uns goigs dedicats a Sant Magí impresos a la Impremta de la Universitat de Cervera el 1768”

Festa de Sant Magí, programa d'actes 2010.
Estampa extreta dels Goigs en alabança del gloriós Màrtir Sant Magí que's venera en sa propia capella de la ciutat de Cervera.

Audició dels Goigs de Sant Magí, gentilesa de l'Associació Amics de Sant Magí de Cervera.