
El text fa referència als pessebristes que s’instal·laven als voltants de l’ermita de Santa Llúcia, que s’omplia de gent a principis de desembre i que actualment només s’obre per aquestes dates. Santa Llúcia se celebra el dia 13 de desembre i tradicionalment ha estat molt venerada pels barcelonins.
Santa Llúcia és la patrona de tot allò relacionat amb la visió. Antigament, les noies que estudiaven costura feien festa aquest dia i aprofitaven per anar a veure la santa. En molts pobles de Catalunya aquestes noies també passaven de casa en casa cantant cançons i goigs. Una d’elles, amb un tocat al cap, era anomenada ‘llucieta’ i la resta de noies que l’acompayaven, ‘cardenales’. Durant el segle XVIII i la primera part del XIX, la fira de Santa Llúcia era un lloc de passeig on les fadrines en edat de casar venien a deixar-se veure amb les seves millors gales i vestits amb l’objectiu de trobar pretendents.
Estampa dels Goigs de la gloriosa verge y mártir Santa Llucia, advocada de la vista. [s.l.] Imprenta dels Jermans Torras, carrer de Santa Ana, 1853.