Amics dels Goigs

La Societat Coral El Penedès celebrarà el seu cent cinquantè aniversari tot cantant goigs

2012-01-24T19:54:00.005+01:00

La celebració començarà el dissabte 28 de gener amb l'acte institucional a l'Ajuntament de Vilafranca, l'encesa d'una tronada i la inauguració d'una placa commemorativa a la Font del Coro. El mateix dia, els cantaires oferiran la missa cantada a la Basílica de Santa Maria.Els actes continuaran durant tot el 2012 amb alguns esdeveniments especialment destacats com la interpretació per primer cop dels goigs de Sant Jocund el nou de febrer, la trobada de corals vilafranquines el disset de març o el tradicional concert de les fires de maig.

Notícia extreta de la rtvvilafranca.cat, del dilluns 23 de gener de 2012.

Xilografia procedent d'uns Gozos del glorioso martir San Yucundo, cuyas sagradas reliquias se veneran en la iglesia Parroquial de Santa Maria de la Real y antiquisima Villa de Villafranca de Panedés. Villafranca: por Francisco Vilalta [s.a.] Gogistes Penedesencs, goig núm. 201.

Proper 2n. concurs hagiogràfic català: sants tradicionals

2012-01-23T18:46:00.002+01:00

Els goigs com a important patrimoni cultural de Collbató

2012-01-21T07:36:00.004+01:00

A nivell temàtic, cal fer esment de l’existència d’un importantíssim patrimoni de caràcter...religiós, format, per una banda, per un petit nucli de centres lligats a la pràctica del culte a nivell local, amb les seves esglésies (Sant Corneli, la Salut i Santa Margarida), objectes sagrats (imatges de Sant Corneli i de la Mare de Déu del Roser, etc.) i composicions poètiques (goigs). I, per altra banda, per les ermites (Sant Joan, Sant Onofre, Santa Magdalena, Sant Jaume i Santa Caterina), les capelles (Santa Cova, Sant Miquel i Sant Joan), els conjunts escultòrics (Viacrucis i Rosari Monumental) i les obres més individuals (Sant Crist de la Cova o Sant Francesc d’Assís), que es concentren a l’entorn del Monestir.

Extret del Mapa del Patrimoni Cultural de Collbató: Memòria tècnica. Ajuntament de Collbató, agost del 2011. Barcelona: Diputació de Barcelona: Area de Cultura, 2011, p. 33.

Gravat de la Despedida á la Verge Maria en la cova de Montserrat. Manresa: Imp. y Lit. de Ll. Roca, [s.a.]

A la catedral de la Seu d'Urgell es cantaran els goigs en honor de Sant Sebastià

2012-01-15T21:21:00.005+01:00

La Germandat de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell va iniciar ahir els actes de la festivitat del patró, festiu a la Seu d'Urgell, que se celebrarà divendres dia 20 a les onze del matí amb un solemne ofici a la Catedral, amb cant dels Goigs en honor a Sant Sebastià i el repartiment de panets beneïts. A les dotze del migdia, a l'Ajuntament de la Seu es realitzarà l'Assemblea General Ordinària de la Germandat.
Notícia El Periòdic d’Andorra, 15 de gener de 2012.

Gravat extret dels Goigs del gloriós Sant Sebastià que es venera en la Seu d'Urgell i germandats del bisbat. La Seu: edita Pere Mas, Pvre., 1982.

Josep M. Bosch i Raurell arxiver de goigs a l'Escola Pia

2012-01-13T21:45:00.005+01:00

"El pare Josep M. Bosch i Raurell morí després d’una llarga vida dedicada a l’ensenyament. Quan es jubilà el 1986, començà a col·laborar al nostre Arxiu Provincial...Classificà les fotografies dels col·legis: les ordenà en sobres segons temes, festes, etc.: a cada sobre hi posà la inscripció del contingut. Va fer una primera classificació de la col·lecció de goigs i d’estampes escolàpies: després aquests col·leccions s’han ampliat notablement i altres les han classificat novament..."

Publicat a La plega de l'Arxiu de l'11 de gener de 2012.

Gravat extret dels Goigs a llaor de St. Josep de Calassanç que es venera a l'església-santuari de la Verge de la Pietat d'Igualada. Igualada: Bas estamper, 1962

Uns goigs a la Mare de Déu de l'Esperança de Narcís Vinyoles

2012-01-10T07:54:00.004+01:00

Joan Mahiques Climent publica un article interessant -part de la seva tesi doctoral- sobre, "Lo Credo in Deum aplicat per sos articles a la Mare de Déu d’Esperança y los goigs: un imprès amb obres de Narcís Vinyoles” En Estudis de llengua i literatura catalanes/LXIII: Miscel·lània Albert Hauf, 2. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011, pàgs. 31-54.

Estampa procedent de Los set goigs de la gloriosíssima Verge Maria d'Esperança. Confraria de Nostra Senyora de Esperança en la iglésia de Sanct Culgat de Barcelona. Barcelona: Hierony Margarit, 1649.

Sobre l'autoria dels Goigs a Nostra Senyora dels Desamparats

2012-01-03T19:36:00.011+01:00

"Per altra banda, convé assenyalar com Rafael Roca, al pròleg inicial del volum, explica com la segona versió de goigs que, amb el títol «Goigs a Nostra Senyora dels Desamparats», afegí Lluís Guarner en el volum Poesia valenciana completa de Teodor Llorente, publicada en 1983 per l’editorial Tres i Quatre, és, en realitat, una falsa atribució que en 1973 li adjudicà la revista Mater Desertorum, i que ara Roca, amb bon criteri, restableix a la veritat"

Extret de “Lo foc sagrat de la fe” en el catàleg de l’exposició dedicada a Teodor Llorente, 3 de gener del 2012.

Estampa procedent dels Goigs a la Santíssima Verge Maria Mare dels Desamparats. Teodor Llorente. Año Mariano.

Els Goigs al naixement de Santa Maria, i els 900 any de la seva església a Terrassa

2012-01-02T08:42:00.005+01:00

"Avui, 2 de gener, es compleixen els nou segles de la consagració de l'església de Santa Maria de Terrassa pel bisbe de Barcelona Raimond Guillem, sent comte de Barcelona Ramon Berenguer. Es tracta de l’edifici construït entre els segles XI i XII aprofitant el que quedava de la gran Catedral del conjunt episcopal d’Ègara del segle VI i que, a grans trets, podem veure encara avui"

En sa Capella tothom

des d'aquella antiguitat

que era d'Egara Ciutat,

invocant el seu sant nom,

s'adona que al ver conhort

és Ella el camí i la guia:

sou nostra consolació,

molt pura Verge Maria

Notícia extreta del Diari d'un llibre vell del 2 de gener de 2012

Estampa que recull aquests versos d'uns goigs de 1846. [Barcelona]: Torrell de Reus Editor, 1957.

Recuperació dels cants i goigs de les Gavarres

2012-01-01T02:07:00.003+01:00

"De les cançons populars i els goigs que es cantaven fa pocs anys pels masos i pobles de les Gavarres, no se n´ha fet mai cap recull. Hi ha gent que conserva la lletra i la música dels goigs que als anys cinquanta encara interpretaven els joves quan sortien a voltar cantant caramelles. D´altres s´hauran perdut per sempre o potser es poden recuperar amb els escrits que es conserven en algunes cases o a ermites i santuaris. Amb la intenció de preservar aquest patrimoni, la soprano Maite Mer va presentar un projecte de recerca etnomusical que acaba de guanyar el Premi Joan Xirgo que atorga el Consorci de les Gavarres..."
Extret de La Vanguardia Girona, 30/12/2011
Gravat de les Cobles en alabansa de Maria Santíssima de la Esperansa, situada en lo terme de Cruïlles, bisbat de Girona. La Bisbal: Impremta Joves, [s.a.]

Nadal 2011 i els goigs de sant Prim

2011-12-26T09:21:00.009+01:00

"Tenim l’armilla malalta i ballem els goigs de sant Prim. Tornem a mastegar la pobresa (de lleig nou), les butxaques són sahares plens de vent. Ens fan salvatges els quartos, ens espremen com llimones, ens lleven la grana de sembrar. Tenim les barres magres i l’estel roent –tal vegada és bo, això. En tenim el bot ple, de tot plegat"
Publicat a Ucronies el dia 24 de desembre de 2011
Gravat extret dels Goigs en lloor de Sant Prim, advocat dels que la ballan magre. Barcelona: Imp. Hispano-Americana, [s.a.]

Molt bon Nadal 2011

2011-12-24T08:59:00.013+01:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 163.

Els goigs de Santa Llúcia i les 'llucietes'

2011-12-20T11:16:00.005+01:00

"Fins aquest dijous la Fira de Santa Llúcia omplirà l'Avinguda de la Catedral, una tradició que trobem documentada fa ja 225 anys. La va recollir el 1786 Rafael Amat, Baró de Maldà, en el seu dietari Calaix de Sastre.
El text fa referència als pessebristes que s’instal·laven als voltants de l’ermita de Santa Llúcia, que s’omplia de gent a principis de desembre i que actualment només s’obre per aquestes dates. Santa Llúcia se celebra el dia 13 de desembre i tradicionalment ha estat molt venerada pels barcelonins.
Santa Llúcia és la patrona de tot allò relacionat amb la visió. Antigament, les noies que estudiaven costura feien festa aquest dia i aprofitaven per anar a veure la santa. En molts pobles de Catalunya aquestes noies també passaven de casa en casa cantant cançons i goigs. Una d’elles, amb un tocat al cap, era anomenada ‘llucieta’ i la resta de noies que l’acompayaven, ‘cardenales’. Durant el segle XVIII i la primera part del XIX, la fira de Santa Llúcia era un lloc de passeig on les fadrines en edat de casar venien a deixar-se veure amb les seves millors gales i vestits amb l’objectiu de trobar pretendents.

Extret de BTV noticies.cat, del dia 19 de desembre del 2011

Estampa dels Goigs de la gloriosa verge y mártir Santa Llucia, advocada de la vista. [s.l.] Imprenta dels Jermans Torras, carrer de Santa Ana, 1853.

Lloances en honor a Olesa de Montserrat, uns goigs nous, profans i bonics

2011-12-17T08:26:00.006+01:00

"El passat dia 4 de desembre, dins la celebració del CONCERT DE NADAL que organitzà la nostra entitat al Casal, amb repertori nadalenc interpretat per la Cobla Vila d'Olesa, va tenir lloc la presentació dels
Goigs laics d'Olesa de Montserrat.
El poeta local Miquel Guillamón va ser l' autor dels goigs, que en aquesta ocasió estan dedicats a l'aigua d' Olesa.
Delicadesa i bon gust en fer resaltar la riquesa de l' aigua d'Olesa.
Els dos actes, els goigs i el concert van ser patrocinats per LA COMUNITAT MINERA OLESANA, coincidint amb la celebració de l'aniversari de la seva fundació"
Notícia i il·lustració extretes de aOlesa.com, del 16 de desembre de 2011.

Butlletí Amics dels Goigs, núm. 141 (segona època) desembre 2011

2011-12-15T09:05:00.009+01:00

Festa del Pessebre dels Amics dels Goigs, dimecres dia 14

2011-12-11T20:28:00.000+01:00

Nova edició dels goigs de Sant Eudald, de novembre de 2011

2011-12-09T08:38:00.010+01:00

"Els goigs dedicats al patró de Ripoll, sant Eudald, han estat novament impresos en ocasió de la festa de l’arribada de les relíquies del sant a la vila, festa que es commemora cada 6 de novembre. A l’anvers dels goigs hi figura una recensió històrica de l’arribada de les relí-quies l’any 978 i de la creixent devoció de Ripoll al seu sant patró, Eudald, prevere i màrtir, al llarg dels segles"

Notícia publicada al Full diocesà Solsona Vic, del dia 4 de desembre, 2011, full 7.

Estampa dels Goigs a llaor del gloriós màrtir Sant Eudald, patró de Ripoll on es veneren les seves sagrades relíquies des de l'any 978. Ripoll: imp. Bonet, 1983.

La diòcesi d'Urgell col•loca quatre bisbes i un eremita entre els sants catalans biografiats per Joan Arimany

2011-12-05T16:27:00.016+01:00

"Cinc sants –dos dels quals, Fèlix o Joan d'Organyà, sense canonització vaticana– en quinze segles d'història: aquest és el bagatge de la diòcesi d'Urgell, segons els comptes de Joan Arimany,investigador especialitzat en cultura popular, al Diccionari de sants històrics catalans... Els cinc sants urgellencs «aquells dels quals hi ha una mínima certesa històrica que van existir», són –per ordre estrictament cronològic– Just, Fèlix, Ermengol, Ot i Joan d'Organyà... i ha deixat els sants que ho són només per aclamació popular per a un pròxim volum. Als gravat el bisbe Ermengol d'Urgell (atenció al pont, al fons, a l'esquerra) i Joan d'Organyà, en sengles goigs del segle XIX"
Text d’A. L."A sants i minyons no els prometis...", El Periòdic d’Andorra, del dia 5 de desembre.

Estampa dels Goigs a honra i lloança de Sant Pere Ermengol, bisbe de la Seu d'Urgell i patró del bisbat d'Urgell i de Pont de Bar. Text antic, anònim, revisat; gravat anònim del segle XVIII, música per Mn. Pere M. Vilanova i La Geltrú: Ricard Vives i Sabaté, 1966. (Goigs de l'autor, número 363)

L'indret de la Damunt centre espiritual dels folguerolencs

2011-11-29T13:20:00.009+01:00

"Els goigs de la Verge de la Damunt parlen de la Damunt com l’escut sagrat que ha d’alliberar la Plana dels udols del mal esperit i de la pesta. Al llarg del anys el temple ha esdevingut el centre espiritual dels folguerolencs. Verdaguer, conta que de petit hi anava sovint amb la seva mare, avui podem considerar-lo un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’ una de les seves composicions més destacades: L’Arpa.

"Damunt de mon poblet hi ha una capella

d’una roureda secular voltada,

és son altar lo trono d’una verge

d’aquella rodalia sobirana...."

Extret de la crònica Caminar després dels 50, del dia 27 de novembre del 2011

Gravat dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de la Demunt, parròquia de Folgueroles, bisbat de Vic. Viv: Tipografia Balmesiana, 1977. Amics dels Goigs de Vic núm. 77. Al verso l'Arpa: poema de Mossèn Cinto Verdaguer inspirat a l'ermita de la Demunt de Folgueroles.

Un altre concurs basat en sants i goigs

2011-11-27T17:33:00.019+01:00

Al programa d’un taller d’estimulació cognitiva de la memòria, de Mallorca, i dins de la Dotzena sessió, es planifica tot un seguit de proves al voltant de la figura de “Sant Antoni és un bon Sant”, els seus simbolismes i les seves representacions, juntament amb els altres sants de la ‘setmana dels barbuts’...Més d’un exercici es fa sobre la informació que apareix als goigs i que han d’identificar les persones que hi participin...com també completar versos de goigs i refranys, dels que s’han elidit paraules. El segon concurs hagiogràfic en pocs dies!

Taller de memòria i taller d’habilitats socials 2011-2012, més informació aquí.

Els nous Goigs del sant Crist de l'Esperança

2011-11-27T08:07:00.012+01:00

“Aquest any 2011 en motiu de la festivitat del nostre titular s'ha editat, una altra vegada, els goigs del sant Crist de l'Esperança, però per primera vegada s'ha imprès en un formatde làmina gravada amb els goigs, la partitura musical, dibuixos i una pregàriafinal…Els goigs del sant Crist de l'Esperança foren elaborats pel mestre i clavari Francesc Pomar…La làmina acaba amb un segell gravat de l'arcàngel sant Miquel, titular de la parròquia. Els goigs estaran disponibles dins la capella de la confraria, pel públic en general, i durant la setmana santa vinent cada confrare en rebrà un”.

Notícia i imatge extretes del web de la Confraria del Sant Crist de l'Esperança , 24 Novembre de 2011

Goigs a la Sagrada Família de Natzaret

2011-11-25T13:05:00.001+01:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 162.

Goigs del gloriós Sant Ermengol, bisbe d'Urgell

2011-11-25T12:44:00.001+01:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 161.

Goigs a la venerable Na Margalida de Costitx (Mallorca) Terciària Franciscana

2011-11-25T12:25:00.006+01:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 160.

Joan Roig i Montserrat, ELS GOIGS DE SANTA TECLA, nova publicació

2011-11-22T11:33:00.005+01:00

"Aquest recull i estudi dels goigs populars de la Gloriosa Proto-Màrtir Santa Tecla, igual als Apòstols, Patrona de la Ciutat de Tarragona i Advocada d'Agonitzants, ha vist la llum gràfica a la tarragonina Impremta Virgili amb motiu del Congrés Internacional Tecla deixebla de Pau, santa d'Orient i d'Occident, organitzat per l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós que se celebra a Tarragona els dies 27-29 d'octubre de l'any 2011. 19 de setembre 2011. 'Laus Deo' "
Paraules extretes del colofó d'aquesta publicació

Coberta del llibre rebut a la nostra seu d'Amics dels Goigs, de Joan Roig i Montserrat, Els goigs de Santa Tecla: els goigs de la proto-màrtir, titular de la Seu metropolitana i primada de Tarragona, i patrona de la ciutat. Tarragona: Gogistes Tarragonins; imp. Virgili, 2011. (Gogistes Tarragonins núm. 977. Llibre núm. 26)

La celebració dels 400 anys de la Capella de Música de la Seu de Manresa es tanca amb la melodia dels Goigs de la Llum

2011-11-21T07:30:00.013+01:00

"La conferència de cloenda ha comptat amb la musicòloga Gloria Ballús i el mestre de la Capella entre 1966 i 1997, Ignasi Torras. Ballús que ha repassat la història d'aquests 400 darrers anys des d'una òptica musical, situant els antecedents existents a Roma o a Barcelona abans de 1611 quan Manresa va veure néixer la Capella. L'ocasió ha permès escoltar dues peces, una de les quals els Goigs de la Llum (només orgue) que han fet emocionar el mestre"
Extret de Manresainfo.cat del dia 19 de novembre del 2011.
Fragment del dibuix de Joan Vilanova per als Goigs de la Misteriosa Llum. Edició dels Administradors de l'any 1948.

Sorprenent concurs sobre sants, un Diccionari de sants històrics catalans en joc.

2011-11-16T21:25:00.012+01:00

"Concurs Sants Històrics Catalans 1
Durant 10 dies, es plantejarà una pregunta relacionada amb un sant (o santa) històric català. Al cap d'aquest període, qui hagi contestat i encertat més vegades (cal utilitzar l'eina dels comentaris d'aquest bloc) obtindrà un exemplar dedicat del Diccionari de sants històrics catalans. Us atreviu?
1a pregunta: Quin sant històric català va participar en la planificació de la conquesta de Mallorca i València al costat del comte Jaume I?" (La pista és la xilografia d'uns goigs del sant en qüestió)

Notícia extreta de La Devocioteca del dia 16 de novembre de 2011

Coberta del Diccionari de sants històrics catalans de Joan Arimany i Juventeny. Sant Vicenç de Castellet: El Farell, 2011. (Col·lecció Talaia; 2)

Els goigs de Sant Romà cantats a la seva església parroquial, el dia de la festa major de Lloret de Mar

2011-11-14T08:35:00.007+01:00

"La Festa Major de Sant Romà a Lloret de Mar (la Selva) té lloc durant la setmana del 18 de novembre, caps de setmana inclosos. Al matí, s'organitza una xocolatada per a tothom i diferents activitats per als més petits. El ritu central de la festa és la missa en honor a sant Romà màrtir que es celebra a l’església parroquial de Sant Romà al migdia. Es tracta d'un edifici d'estil gòtic de transició al renaixement construït entre els anys 1509 i 1522 i que conté retaules de pintura catalana del segle XVI d'en Pere Serafí "lo grec" i Jaume Fontanet. La missa acaba amb el cant dels goigs per part del cor de Lloret, la veneració de la relíquia i el Ball de la Sardana a l'interior del temple. Acabada la missa, es ballen sardanes. A la tarda, també es ballen sardanes, s’ofereix un berenar als jubilats i moltes altres activitats"

Nortícia extreta de festes.tv, del dia 14 de novembre de 2011

Estampa dels Goigs en alabança del gloriós màrtir Sant Romà, patró y tutelar de la vila y terme de Lloret, bisbat de Gerona, que se venera lo die 18 de Nobembre, en sa parroquial iglésia. Gerona: Anton Oliva, [s.a.]

Goigs a la Mare de Déu del Tíscar de Martorell, originària de Quesada (Jaén)

2011-11-12T07:02:00.004+01:00

"Aquest diumenge, 13 de novembre, Martorell celebrarà la festivitat de la Mare de Déu del Tiscar...A les 10.45 hores, es farà una missa en què es cantaran els goigs de la Mare de Déu del Tíscar. Tot seguit, a les 11.45 hores, hi haurà l’actuació de la soprano martorellenca Carme Miró acompanyada al piano per Alessio Coppola. En acabar, es repartirà la tradicional coca de Tíscar i cava per a tots els assistents.
La Mare de Déu del Tíscar, originària de Quesada (Jaén), va ser beneïda fa dos anys a la parròquia de Santa Maria de Martorell. La imatge va ser lliurada a la capella de Sant Joan per la Confradia de Nuestra Señora de Tíscar de Quesada"

Notícia extreta de a.martorell.cat, del dia 11 de novembre del 2011

Estampa dels Goigs en lloança de la Mare de Déu de Tiscar, que es venera en l'església dels Prohoms i Gremi de Confrares sota la invocació de Sant Joan, de la vila de Martorell. Lletra popular versada al català (D.L.B. 12.277-1972-Ultra)

Sant Alonso Rodríguez, pregau pel català... com diuen els vostres goigs

2011-11-04T13:32:00.014+01:00

"El nostre sant segovià, tan aturadet com semblava, va gosar renyar el seu superior pel seu comportament lingüístic (trec l'episodi del volum El català en els rituals de sagraments de la diòcesi de Mallorca, 1516-1847, a cura de Gabriel Seguí). La literatura ha recollit la història, com mostren aquests versos d'uns goigs dedicats al porter de Monti-sion que va escriure Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella:

"Ens féreu bon adjutori

en dir a un pare quaresmer,

que tendria purgatori

per predicar en foraster,

sols per vana fantasia

i menyspreu del mallorquí".

Extret de dBalears.cat, del dia 4 de novembre del 2011.

Estampa procedent dels goigs que contenen els versos al·ludits: Goigs a Sant Alonso Rodríquez, patró del Regne de Mallorca. Mallorca: Col·lecció La Sibil·la, 1981. (Col.núm. 41)

els goigs de Sant Martirià cantats des de sempre

2011-10-31T06:57:00.014+01:00

"...el senyor Rector guarnit com un Pontífex, amb molts altres capellans ajudant-lo, i amb més escolans que mai, movent-se, maniobrant i evolucionant d’una punta a l’altre de l’altar, ara de cara al poble, beneint-lo, ara d’esquena resant i cantant – al final- els goigs del Sant Patró, mentre tots arrenglerats anàvem a besar les relíquies de Sant Martrià, tancades dins l’arqueta de plata. A darrera, el Cor, l’orgue i les veus potents del poble i la clerecía:

Vos que sou gran valedó....Ó!

Davant de Déu suubirà.......aa aà ¡

Siau nostre protectó...Ó

Glorioós Sant Martiriaà !"

Extret d' "Aquelles festes d'antany" a Xisca de Gardi l'octubre del 2011
Estampa dels Goigs del gloriós Sant Martirià, bisbe i màrtir, patró de Banyoles i sa comarca. El seu cos sant es venera en l'església del Monestir. Banyoles: imp. Mateu, [s.a.]

El cas de l'arqueta-reliquiari de Manlleu perduda, reproduïda als goigs, i ara retrobada

2011-10-29T10:12:00.000+02:00

"El descobriment l’ha fet l’historiador Joan Arimany, que ha fet una investigació sobre els sants patrons de la comarca. A partir de la seva recerca s’ha pogut identificar l’arqueta com el reliquiari que s’havia venerat a Manlleu durant dos segles i mig. L’arqueta s’havia donat per perduda després de la destrucció de l’església de Santa Maria amb la Guerra Civil a l’any 1936. Des del Museu episcopal de Vic creuen que aquesta obra, tal i com va passar amb d’altres, probablement va ser guardada per alguna persona que va aconseguir protegir-la"

Extret d' El9nou.cat del dia 26 d'octubre del 2011

Estampa que mostra el reliquiari retrobat dels Goigs dels gloriosos màrtyrs de Jesucrist Sant Víctor, Sant Pacífich, Santa Justa y Santa Clara, quals relíquies se veneran en la Parroquial Iglésia de Santa Maria de Manlleu. Vich: Anglada, 1906.

Pròxima exposició dels goigs del llegat Torrell de Reus

2011-10-24T07:55:00.009+02:00

"Actualment i fins al 28 d’octubre, hi ha l’exposició amb el títol ‘La literatura de la fe’. Una selecció de llibres, que abasten els segles del XVI al XIX, centrats en el cristianisme, llibres amb enquadernacions amb protectors de ferro i tanques metàl·liques, Bests Sellers fets per monjos franciscans on narraven la seva peculiar manera d’entendre la Bíblia. Una petita mostra que presenta un recorregut històric per les preocupacions de la fe cristiana en la societat de l’època. Aquesta temporada acabarà al juny de 2012 amb la difusió de ‘Goigs’ del llegat del fons de Torrell de Reus"

Notícia extreta de ReusDirecte.cat del dia 23 d'octubre del 2011

Portada del Catàleg bibliogràfic dels goigs editats per Torrell de Reus (1954-1966) Barcelona: Amics dels Goigs, 1967.

Exposició en el centenari de Joan Oliva i Milà, a la Biblioteca-museu Balaguer de Vilanova i La Geltrú

2011-10-20T08:40:00.010+02:00

En el centenari de la mort de Joan Oliva i Milà, patriarca de la saga d'impressors de Vilanova i La Geltrú, "s'inaugura l’any Oliva amb la presentació del llibre Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània, i amb l’exposició temporal Joan Oliva i Milà: erudit i fidel bibliotecari (1858-1911). Tant el llibre com l’exposició han comptat amb la col·laboració de Víctor Oliva Pascuet, dissenyador gràfic i besnét de Joan Oliva i Milà".

Notícia extreta del Dossier de premsa

Gravat de J. Ribot per a un dels goigs més antics dels "Oliva de Vilanova": els Goigs de Nostra Senyora de la Mercè. Lletra de mossén Jacinto Verdaguer, música del mestre Lluis Millet, l'ornamentació obtingué el primer premi en el concurs de Goigs organitzat pel C.de N.S.d.l.M. Barcelona: Edició del "Centre de Nostra Senyora de la Mercè", Oliva de Vilanova, impressor, M.CM.XV

Excursió Lloret - Montserrat i cant dels goigs als Degotalls

2011-10-19T07:40:00.007+02:00

El Xino Xano i el Casal de l'Obrera preparen la tradicional excursió a Montserrat per aquest diumenge...La diada consisteix en sortir a primera hora des de Lloret. Després d'esmorzar a la pedra blanca, s'arriba a Collbató on s'inicia el camí a peu o se segueix en autocar. En arribar a dalt, al monestir, es visita la Moreneta. Després de dinar, passejada pel camí dels degotalls fins arribar a la majòlica de la Mare de Déu de les Alegries. Li faran una ofrena de flors i cantaran els goigs. I tot seguit, tornada cap a la vila.

Notícia extreta de NovaRadioLlloret.org del dia 17 d'octubre del 2011.

Dibuix de J. Giralt per als Goigs a Nostra Senyora de Les Alegries que és venerada a la seva capella de Lloret de Mar, del bisbat de Girona. Lletra de R. Massó,. música de Mn. J. Mundet. Barcelona: Amics dels Goigs, 1969 (Col Torrell de Reus 489)

Goigs mostrats a l'exposició sobre la Concòrdia dels apotecaris de Barcelona del 1511

2011-10-14T08:55:00.011+02:00

que des d'ahir pot visitar-se al vestíbul de la Universitat de Barcelona, exposats juntament amb les edicions dels segle XVI de la Concòrdia i altres materials sobre la història de la Farmàcia catalana.

Cobles en alabanza del glorios cavaller, y martyr Sant Sebastià, advocat contra pestilència; que se canten el la sua capella. Barcelona: Estampa de Raymunda Altés, [s.a.]

Goigs del glorios Sant Roch, advocat contra lo contagi y pestilencia, que se venera en la Confraria de la Plassa Nova. Barcelona: Francisco Suriá y Burgada, carrer de la Palla, [s.a.]

Més informació al nostre apunt del dia 4. Cliqueu aquí

A Tavèrnoles fan festes per sant Galderic i canten els goigs

2011-10-13T08:43:00.007+02:00

"A Tavèrnoles fa quatre anys que es va apostar per Sant Galderic... Fira pels voltants del 16 d’octubre, onomàstica del patró dels pagesos catalans...És la Fira de Sant Galderic. On el mercat gastronòmic es barreja amb l’artesanal i amb el de les Erres (dedicat a la venda de productes de segona mà)... On els goigs de Sant Galderic són l’aperitiu d’un concert de música més tradicional i/o popular. I on els nombrosos corredors de la Cursa de Sant Galderic corren pels mateixos indrets per on “cacen” els que volen guanyar el concurs de bolets..." Extret de Nació Digital.cat del dia 13 d'octubre.

Boix de Marian Ribes per als Goigs a llaor de Sant Galderic, llaurador, patró dels pagesos catalans... Lletra i música del mestre Joan Llongueres. Barcelona: imp. Arnau-Ors i Bartrés, [s.a.]

La 2a trobada de gogistes a Bagà del dia 9 d'octubre

2011-10-10T20:49:00.013+02:00

La segona trobada de gogistes a Bagà va transcórrer amb la cordialitat que caracteritza el nostre propòsit, que no és altre que difondre i conservar l'estimació pels goigs, i per tot allò que han representat al llarg de la seva transmissió multisecular de devocions, cultura popular i habilitats tipogràfiques. Des d'aquí un record a tots els assistents.

Dibuix de Jaume Batiste per als Goigs del protomàrtir Sant Esteve, patró de la vila de Bagà, bisbat de Solsona. Editat amb motiu de la 2ª Trobada de Gogistes. La Pobla de Lillet: Associació Medieval de Bagà, 2011. Col·lecció Bagà Gogística núms. 347.

Bolets, el Remei i els seus goigs, atractius del cap de setmana

2011-10-07T19:17:00.005+02:00

"Hi haurà dues de mostres de bolets de soca i fotogràfies de bolets que es poden trobar en aquest municipi. També es convocaran els concursos de més varietat de bolets i de dibuix, i els premis s’entregaran diumenge. Equest cap de setmana està marcat per la celebració dels aplecs en honor a la Mare de Deú del Remei a Ripoll i Camprodon. A la població camprodonina, la principal novetat d’enguany és la benedicció de la nova imatge de la Mare de Déu que substitueix a la que van robar en el seu dia. L’arrossada, el rosari i el cant del goigs seran altres activitats destacades de la celebració. A Ripoll, i com és tradicional, hi haurà missa, dinar i sardanes".

Extret d' elRipolles.com del dia 7 d'octubre

Estampa dels Goigs de la Mare de Déu del Remei que es venera a la que fou parròquia de Creixenturri, ara unida a la de Camprodon. Camprodon: Imp. Anglada, 1979.

Butlletí Amics dels Goigs, núm.140 (segona època) setembre 2011

2011-10-07T15:33:00.012+02:00

Santa Magdalena, patrona dels apotecaris, surt a les xilografies dels goigs amb els pots de farmàcia com atributs propis. Exposició a la Univ.Barna.

2011-10-04T21:55:00.010+02:00

Ara fa 500 anys, el dia 22 del mes d'octubre, sortia l'edició més antiga de la Concordia Apothecariorum Barchinone, primer tractat conservat imprès d'aquesta obra, i del qual solament resta un únic exemplar. Al foli II apareix una xilografia amb l'efígie de Santa Magdalena i la invocació "ora pro nobis", ja que era la patrona del Gremi d'Apotecaris. Tot el llibre és ple de receptes i fórmules medicinals. Està redactat en llatí. La imatge present mostra a la santa amb un pot de farmàcia davant d'un apotecari que escriu. Procedeix d'uns Goigs en llaors de Santa Magdalena, venerada en la seua ermita del Castell Vell de la ciutat de Castelló de la Plana. Castelló, Bancaja. 1997. La xilografia és de València de 1505.

A les Festes del Roser de la Rambla de Barcelona la coral "Les Flors de Maig" cantarà els seus goigs

2011-10-03T06:39:00.008+02:00

"Les Festes del Roser comencen amb el pregó a la Reial Acadèmia de les Ciències. Tot seguit té lloc la cercavila per La Rambla, des de Canaletes fins al monument a Cristòfor Colom. Aquest seguici inaugural compta amb la participació del popular nan Cucut de la Plaça Nova i els gegants, els grallers i nans de La Rambla. La cercavila acaba amb una xocolatada i vi dolç per a tothom davant el Cafè de l’Òpera. L'endemà al matí a la Plaça de Sant Galdrich té lloc el Concurs Popular de la Cuina del Bolet i, més tard, pels volts de les 12:00 hores es celebra a la Parròquia de Betlem la missa solemne en honor a la patrona, que compta amb la participació de la coral "Les Flors de Maig" que canta els Goigs dedicats a la Mare de Déu. Posteriorment té lloc la tradicional ofrena floral a la Mare de Déu del Roser (enfront Palau de La Virreina, la Rambla, 99), l’actuació de la Banda de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana i un dinar de germanor".
Notícia extreta de Festes.tv del dia 3 d'octubre del 2011
Dibuix de Ricard Vives i Sabater per als Goigs a llaor de la Verge Maria del Roser venerada a les Rambles de Barcelona. Edició patrocinada per l'Associació de Comerciants i veïns de les Rambles. Vilanova i La Geltrú: R.Vives i Sabater, 1962.

Festa patronal de Sant Gabriel 2011, un primer record...

2011-10-02T17:08:00.002+02:00

Demà dia 2 d'octubre celebrarem la nostra FESTA PATRONAL

2011-09-29T18:37:00.005+02:00

Goigs a l'Arcàngel sant Gabriel, patró dels Amics dels Goigs

2011-09-29T17:58:00.002+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 157.

Goigs en lloança dels gloriosos metges i màrtirs Sant Cosme i Sant Damià, invocats com a patrons dels metges catalans...

2011-09-27T07:09:00.003+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 159.

Trobada de 'Coris' i 'Còies' a Reus i cant dels goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia

2011-09-25T06:39:00.007+02:00

"L’Ajuntament va voler, enguany, obsequiar a les protagonistes: primer amb un petit concert de piano i cant. La música va anar a càrrec del mestre Joan Solé i la veu la posar la soprano Núria Puig, les peces musicals interpretades van ser: ‘Ave Maria’ del compositor Lluís Romeu, i els populars Goigs de la Mare de Déu de Misericòrdia, on les presents, molts emocionades, van entonar les tornades". Notícia a Reusdirecte.cat del dia 21 de setembre de 2011

Dibuix d'Oriol M. Diví per als Goigs a la Mare de Déu de Misericòrdia, patrona de la ciutat de Reus, en el IV centenari de la seva aparició. Reus: Junta d'Administració del Santuari de Misericòrdia, 1993.

Ascensió de l'escultura de Santa Helena al cimbori de la catedral de Barcelona, i edició dels seus goigs publicats per a l'ocasió per Amics dels Goigs

2011-09-23T15:29:00.033+02:00

"A partir de les 9h del matí d'avui divendres, es podrà contemplar i fotografiar l'escultura al Pla de la Seu...En els actes intervindran la coral de Francesc Valls, de la mateixa catedral, i el mestre violoncel·lista Miquel Pujol que ha composat una peça especialment per a l'ocasió. Es cantaran els Goigs a llaor de la gloriosa Santa Helena, emperadriu augusta, editats pels Amics dels Goigs especialment amb motiu del retorn de la imatge de santa Helena al cimbori de la catedral.
La catedral de Barcelona és denominada des de l'any 599 ‘catedral de la Santa Creu '...A partir de l'any 877, a la primitiva titularitat s'hi afegí la de santa Eulàlia, car el seu sepulcre fou trobat al cementiri romà de les Arenes (de Santa Maria del Mar) pel bisbe Frodoí, i traslladat a la catedral. Per aquest motiu a partir d'aquest any es diria ‘catedral de la Santa Creu i de Santa Eulàlia de Barcelona'."

- Notícia emesa per l'Arquebisbat de Barcelona, 23 setembre de 2011, i per La Vanguardia VIURE, 24 de setembre de 2011, p.1 i 4.
- Goigs a llaor de la gloriosa Santa Helena emperadriu augusta, venerada en la seva capella de la catedral de Barcelona. Edició amb motiu del retorn de la imatge de Santa Helena al cimbori de la Catedral de Barcelona, el dia 23 de setembre de 2011.

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 158.

Una carta a La Vanguardia esmenta els goigs Verdaguerians de la Mare de Déu de la Mercè

2011-09-22T16:55:00.007+02:00

"Aquests últims anys han començat a variar el nom de les "festes de la Mare de Déu de la Mercè", passant per "festes de la Mercè", fins a arribar al nom actual, només "la Mercè". Vull fer meves les paraules del filòsof J. G. Herder: "L´esperit dels pobles es troba en les seves tradicions"; el nom inicial fa evident les arrels i tradicions del nostre poble, que són, vulguem o no, cristianes. Em pregunto d´on ve "la Mercè"? Qui es va avenir a escurçar el nom fins a ometre´n l´autèntic nom i sentit de la festa? No s´hauria de perdre una designació així com així, ni deixar-la de banda; al contrari, caldria recuperar-la i respectar-la en honor de la nostra patrona, per coronar-la amb el seu nom original i d´autèntic sentit de la festa. Potser llavors, algun dia en els cors dels nostres successors, en aquestes dates, ressoni amb joia i certesa el fragment dels goigs a la nostra Mare de Déu: "Dels captius Mare i patrona, puig del cel ens heu baixat: Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat"...

Publicat a La Vanguardia del dia 22 de setembre del 2011

Gravat de J.Ribot per als Goigs de Nostra Senyora de la Mercè. Lletra de mossén Jacinto Verdaguer, música del mestre Lluís Millet. [s.l.] Edició del "Centre de Nostra Senyora de la Mercè", 1915.

A Santa Margalida, Mallorca, estrenen uns Goigs a Sant Mateu

2011-09-21T06:40:00.010+02:00

"Continuen les tradicionals Festes de Sant Mateu, organitzades per l’OCB de Santa Margalida. Del 16 al 25 de setembre, la Vila acull diferents actes en honor al patró...Demà, dimecres, 21 de setembre, Dia de Sant Mateu, a les 19.30 hores, a l’església parroquial, es farà la missa en honor al Patró. Hi haurà la presentació dels “Goigs a Sant Mateu”, escrits per Rafel Bordoy i Pomar, musicats per Pere Reynés i cantats per la Coral de Santa Margalida. L’activitat té el suport de l’Ajuntament, de Sa Nostra i dels Gogistes de Tarragona."

Notícia extreta de Tribunamallorca.org, del dia 20 de setembre del 2011
Xilografia antiga d'uns Goigs del glorios apostol y evangelista Sant Matheu. Gerona: Joseph Bro, estamper del Rey, [s.a.]

2ª trobada de gogistes el proper dia 9 a Bagà

2011-09-20T08:44:00.002+02:00

Els goigs sobre Santa Tecla formen un nou llibre de Mn. Joan Roig i Montserrat, que serà presentat dilluns a Tarragona

2011-09-17T05:28:00.011+02:00

"El proper dilluns, dia 19 de setembre, a les 19.30 h i al Seminari Pontifici de Tarragona (c/ Sant Pau, 4), tindrà lloc l’acte d’inauguració de l’exposició “Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident. Imatges i goigs” i la presentació del llibre Els goigs de santa Tecla protomàrtir, titular de la Seu Metropolitana i Primada de Tarragona i patrona de la ciutat, obra de Mn. Joan Roig."

Notícia extreta Arquebisbattarragona.cat del dia 17 de setembre del 2011

Dissabte 17 i diumenge dia 18, Aplec 2011 a Sant Magí de la Brufaganya i cant dels goigs

2011-09-16T06:42:00.012+02:00

21:30 Nit musical, concert del quartet de corda Just Quartet.

11:00 Recinte de les Fons, benedicció de la nova imatge de Sant Magí.
12:00 Ofici solemne amb Cant dels Goigs. En sortir de l'ofici, a la plaça del Santuari, Ball Pla de Sant Magí i sardanes.
14:30 Esplanada de les fonts, Dinar popular.

Tota la informació per assistir-hi a LaLlacuna.online

Iconografia i goigs de Santa Tecla exposats a Tarragona

2011-09-14T07:25:00.010+02:00

"Aquest dilluns, 19 de setembre, al claustre del Seminari tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Iconografia i goigs de Santa Tecla”, en el marc de les activitats del congrés “Tecla, deixebla de Pau, santa d’Orient i d’Occident”. Aquest es podrà visitar fins al 29 d'octubre."
Notícia extreta de Tinet www.tinet.cat del dia 13 de setembre 2011.

Reliquiari del braç de Santa Tecla segons dibuix de Tomàs Olivar dels Goigs en llaor del braç de Santa Tecla, Patrona Excelsa de Tarragona. Tarragona: Gogistes Tarragonins, 1984.

entrevista a Mn. Joan Roig i Montserrat, gogista eminent i consoci nostre

2011-09-11T06:20:00.008+02:00

"...m’he dedicat a l’estudi dels Goigs, per exemple, és el cas de Sant Vicenç de Paül. I també des dels 12 anys els col·leccionava. També cada any he anat escrivint una felicitació de Nadal, sempre amb un tema bastant social. I sobretot després per què m’he vist amb la obligació moral d’escriure goigs. Llavors, enguany n’he fet quatre o cinc, per exemple “Sant Joan de Reus”; i els he volgut dignificar. Hem tingut una llarga història de goigs de grans escriptors en llengua catalana, durant el Renaixement, i posteriors. És un tema que m’agrada, i m’hi he dedicat molt..."

Notícia publicada al bloc de Lídia Pelejà el dia 10 de setembre del 2011

Imatge de la portada del llibre del personatge entrevistat Els Goigs populars de Sant Joan de Déu i els altres Sants de l'orde Hospitalari. Ulldemolins: Gogistes Tarragonins, 2011. 69 p.

2a trobada de gogistes a Bagà el diumenge dia 9 d'octubre

2011-09-10T03:23:00.005+02:00

Fa 60 anys que Gaziel va escriure els seus Goigs de Sant Feliu de Guíxols

2011-09-09T06:14:00.014+02:00

"Agustí Calvet (1887-1964),que va immortalitzar el pseudònim de Gaziel, va fer uns Goigs de Sant Feliu dedicats a l'eufòria del primer turisme:

"Pel Pertús bufava una aura

que ens duia francs com un sol,

corrien marcs per Sant Pol

i esterlines pel Ridaura..."

Ara farà 60 anys que Gaziel, entre el mes d'agost i setembre de 1951, va escriure els seus Goigs de Sant Feliu de Guíxols, amb dedicatòria a Marian Vinyas i que, com tothom sap, són la gènesi del llibre Sant Feliu de la Costa Brava”. El Goigs d'Agustí Calvet es publicaren el 1952"

Notícia del Diari de Girona del dia 8 de setembre de 2011 El text complet d¡aquests goigs aquí.

El monestir de Meritxell centra la Festa Nacional d'Andorra

2011-09-07T08:01:00.005+02:00

"El dia central de la festa és el 8 de setembre. A primera hora del matí obren les portes del santuari i es celebren la Missa de l’Aurora i la Missa jove, que acaben amb un esmorzar amb tots els peregrins. Més tard, té lloc una missa concelebrada per tots els sacerdots d’Andorra, que compta amb una alta participació i l’assistència de les autoritats polítiques andorranes i que acaba amb el cant dels goigs. La tradició vol que, una vegada acabada la missa, els peregrins vinguts a peu des de les set parròquies, donin un petó a la medalla que porta la talla. Acabada la missa hi ha sardanes al claustre Monestir de Meritxell i a la tarda el Concert Popular de la Diada a càrrec del Cor Nacional dels petits cantors d’Andorra. Durant tota la Diada, el Govern posa un servei gratuït de transport per arribar al santuari"

Notícia extreta de festes.org del dia 7 de setembre del 2011

Xilografia d'Oriol M. Diví extreta dels Goigs a la Mare de Déu de Meritxell, patrona del Principat d'Andorra (Bisbat d'Urgell) se'n celebra la diada el 8 de setembre. Barcelona: Edició Comissió Coronació Canònica; Imp. AGPOgrav, 1996

La "inventio" de la Mare de Déu i la influència bàsica dels goigs en la seva difusió

2011-09-05T07:24:00.014+02:00

Les terres de parla i cultura catalana compten amb una immensa quantitat d’ermites, santuaris, petites esglésies i altars parroquials dedicats a la Mare de Déu. Tots aquestes ermites, i les maresdedéu trobades que hostatgen, tenen el seu origen en unes narracions de caire llegendari o mític i que han estat difoses per tradició oral però també de forma escrita, a través, bàsicament, dels goigs. La cultura cristiana no és la única que té aquest tipus de llegendes meravelloses que expliquen la presència d'una determinada divinitat en un indret d'especial interès natural.
Notícia de festes.org del dia 5 de setembre del 2011.

Gravat dels Goigs a la Mare de Déu de Lord, venerada al seu santuari del terme de Sant Llorenç de Morunys (Solsonés) Solsona: Gogistes Solsonins; Impremta Figueras, 2005.

Davant la gran festa de les marededéus trobades i els seus goigs

2011-09-01T10:30:00.016+02:00

"Moltes marededéus han estat trobades per pastors, per un bou o un moltó; bé que també algunes per llauradors, a punta de rella o d'aixada fents els solcs; o per un bosquerol, un carboner o un ermità; d'altres per un corb, una oreneta, un eixam d'abelles (l'Abellera), de formigues alades (Bellmunt)... Fins, la del Bon Succés, per un pobre moro -gairebé assimilat als bous, que n'han trobat gratant la gleva-, com es canta en els "goigs": "Un esclau de Moreria, Verge Maria, us trobà de tap d'un rec"...Moltes festes majors se celebren arreu de Catalunya en aquesta diada o el diumenge següent"
Notícia extreta del blog Lo carranquer del dia 1 de setembre del 2011.
Imatge que porta el goigs al·ludit o Himne a la Mare de Déu del Bon Succés. Vich: Imp. Anglada, [s.a.]

Uns goigs nous a la Mare de Déu de Montserrat, de Josep Palet i Puig

2011-08-29T07:19:00.022+02:00

El senyor Josep Palet i Puig, consoci nostre, ha publicat i ens ha fet arribar aquests magnífics Goigs en lloança de la Mare de Déu de Montserrat. Ullastrell, 2011. Al full explica que són "Escrits en record del Padrí Benet (1911-1986) en el seu centenari, i amb motiu del 75è aniversari de la meva mare Mª de Carme Puig". Al revers la nota històrica "Ullastrell i Montserrat", acompanyada d'una fotografia del paisatge al·ludit, explica la vinculació familiar i excursionista amb la santa muntanya.

"Rosa que a l'abril esclata,

estel sempre il·luminat
Verge Bruna, Dolça Mare,
Senyora de Montserrat"
Felicitem la iniciativa, agraïm molt que ens hagi fet arribar la notícia, i invitem tothom que realitzi tasques semblants a escriure'ns unes ratlles, per tal de fer-ne difusió de les activitats gogístiques que intentem mantenir ben vives.

Butlleta per associar-vos

2011-08-27T19:07:00.005+02:00

Mostra sobre Sant Pere Almató a Sant Feliu Sasserra, que inclou goigs

2011-08-26T11:19:00.005+02:00

"Sant Feliu Sasserra inaugura diumenge (11 h) una mostra de peces inèdites de sant Pere Almató, fill de la vila, beatificat el 1906 i canonitzat el 1988. L'exposició s'ha creat i ideat per commemorar el 150è aniversari de la seva mort.La peculiaritat de la mostra, organitzada pel consell parroquial amb el suport del consistori, és que s'hi podran veure peces que fins ara no havien estat mai exposades, ja que provenen de veïns del municipi que les han cedit per a l'ocasió. Són records del sant que encara quedaven a les cases de Sant Feliu, com fotografies de diferents festes en honor seu, estampes, goigs, novenaris i altres objectes diversos..."

Notícia de Regio7.cat del 26 d'agost del 2011

Estampa extreta dels Goigs en llahor del B. Pere Almató, mártyr de Tonkin del Orde de Predicadors. Vich: Imp. Viuda Anglada, 1906.

Vilafranca assaja la cantada dels goigs de Sant Fèlix

2011-08-24T12:21:00.004+02:00

La setmana que ve serà setmana de festa major a Vilafranca. Diumenge al vespre el president de l’Acadèmia de Tastavins del Penedès Joan Tarrada pronunciarà el pregó i donarà pas a cinc dies de festa...La capta va sortir dijous i divendres de la setmana passada i va passar casa per casa a vendre el programa...També des d'ahir, cada vespre fins al dia 30 es poden seguir la novena i cantada de goigs a Sant Fèlix, a la basílica de Santa Maria.

Notícia de LaFura.cat del dia 23 d'agost del 2011

Estampa extreta dels Goigs a llaor del gloriós Sant Fèlix màrtir, compatró de Vilafranca del Penedès. Vilafranca del Penedès: Graf. Voisin-Mateu, 2009. (Gogistes Penedesencs, goigs número 147)

Al santuari del Tallat celebració i goigs

2011-08-21T06:28:00.007+02:00

"Aquest diumenge 21 d’agost, a partir de les 10 del matí, s'iniciarà la trobada amb el rés del Sant Rosari. A continuació, hi ha previstes diverses activitats (concurs de dibuix infantil, ballada de sardanes), així com una conferència a càrrec del Dr. Josep Mª Sans i Travé, director de l'Arxiu General de Catalunya, a les 12. A la 1, el pare prior de Poblet, Lluc Torcal, presidirà la Missa concelebrada amb la resta de sacerdots assistents que ho desitgin, segons ha explicat a CatalunyaReligio el principal organitzador de l'Aplec, Mossèn Francesc Benet i Marimon...més informació (fotografies, notes històriques i goigs) al web Els goigs de l'Ignasi [aquí]" Notícia extreta de CatalunyaReligió del 20 d'agost del 2011.

Dibuix de J. Blasi dels Goigs a Nostra Mare Santíssima la Verge Maria d'El Tallat, venerada al seu antic Santuari i a la Parròquia de Rocallaura, La seva festa el penúltim diumenge d'agost. Montblanc: Amics del Tallat, 1984

Una composició de Jaume II dedicada a Maria recorda els goigs

2011-08-13T12:33:00.014+02:00

"Jaume II...S'aficionà a la poesia quan governà Sicília des dels 18 anys, el 1285, als 24, als seus regnes peninsulars formà una cort de trobadors, entre ells Jofre de Foixà i Arnau de Vilanova. De la seva afició poètica ens ha arribat una composició emparentada amb els goigs, una dansa religiosa no menyspreable, dedicada a Maria, que diu així:
Mare de Déu i filla,

Verge humil i bella,

Vostra nau vos apel·la

Que l'ajudets, car perilla

....................................

Perillant vaig en l'onda

D'aquest món per tempesta

I el navegant no en té curaI

tant és la fortuna adversa

Que mai no leva la testaI

l'aura que és obscura.

I si això gaire dura voatra nau és perduda

si, per la vostra ajuda,

no troba port o illa

..................................

Mare, dóna'm força

Contra ma leugeriaI

guarda'm de la via

De pecat, que ens exil·la.

Notícia extreta de blocs.mesvilaweb, del 12 d'agost del 2011

Sant Magí, festes i goigs a Cervera

2011-08-12T06:43:00.016+02:00

"Cervera y sa comarca
Os veneran Protector;
Y de nostra terra honor
Sou també antic Patriarca;
Logran gracia divina
O gran astre lluminós:
Sant Magí, Mártir gloriós,
Siau lo nostre Advocát"

Estampa i versos extrets dels Goigs en alabansa del gloriós Mártir S. Magí que s'venera en sa propia capella de la ciutat de Cervera. Lerida: Imp.de Pagés, [s.a.]

Sant Llorenç, els seus goigs i els seus patronatges

2011-08-08T15:06:00.007+02:00

"Per les característiques de la seva vida i la seva activitat exemplar, sant Llorenç ha estat el patró de diversos col•lectius. D’una banda, dels pobres, ja que ell els n’havia distribuït les riqueses quan va tenir la responsabilitat de ser tresorer de l’Església. Com a diaca que era, i per tant encarregat dels Llibres Sagrats, ha esdevingut també patró de bibliotecaris, bibliòfils i llibreters. I, finalment, per les condicions del seu martiri ha estat el protector d’oficis exposats a cremades, com ara bombers, forners, carboners, cuiners, vidriers, planxadores, etc." Albert Curto Homedes, director de l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, publicat a 700 anys d'història de La Galera

Estampa extreta dels Goigs en alabança de l'insigne diaca màrtir Sant Llorenç, que es venera en l'antiquíssima església abacial del Monestir del Munt, en el Vallès, i de la qual és titular. Matadepera; Terrassa: Chaler, 1981.

Exposició de goigs de Sant Magí a Tarragona

2011-08-07T07:42:00.007+02:00

L'exposició que van presentar l'any passat pels volts de la festa de Sant Magí l'associació d'Amics de Sant Magí de Cervera i la Secció de Cultura Popular del nostre Centre Municipal de Cultura, sota el títol Publicacions editades a Cervera sobre Sant Magí, traspassa fronteras. Així, del 12 al 22 d'agost es podrà visitar al pati del rei Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona dins l'exposició col·lectiva Goigs per lloar sant Magí, organitzada per la Confraria de Sant Magí de Tarragona i els Amics de Sant Magí de Cervera, i que compta també amb la col·laboració de Gogistes Tarragonins.

Notícia extreta de Lo Carranquer del dia 3 d'agost del 2011

Exposició de goigs de Sant Magí de Cervera, a Tarragona

2011-08-03T06:26:00.003+02:00

Exposició col·lectiva dels Amics de Sant Magí de Cervera, la Confraria de Sant Magí de Tarragona i Gogistes Tarragonins. Del 12 al 22 d'agost a l'Ajuntament de Tarragona

Festa Major del Terme de Banyoles en honor als sants Abdó i Senén i càntic dels goigs davant les relíquies

2011-07-31T09:40:00.014+02:00

"El progra-ma d'activi-tats comen-ça dissabte al migdia, amb el repic de campanes anunciant la festa. A les 8 del vespre, a la parròquia de Santa Maria dels Turers, hi haurà una missa per a tots els difunts de la confraria i devots dels Sants Abdó i Senén. La celebració anirà acompanyada d'orgue, a càrrec del mestre Pere Frigolé i la coral Nova Llavor. Al final es cantaran els Goigs i es veneraran les relíquies dels sants. Seguidament, a 2/4 d'11 de la nit, al Molí del Canyer, es farà una audició completa de sardanes"

Notícia de radiobanyoles.cat. del dia 29 de juliol del 2011.

Estampa extreta dels Goigs en alabansa dels gloriosos martirs Sant Abdon y Sant Sennen, los quals se cantan en la iglesia de Santa Maria delstures de la vila de Banyolas, bisbat de Gerona. Vich: imprenta de Ignasi Valls, 1841.

Uns goigs a sant Jaume que es canten a Catllar

2011-07-30T12:13:00.006+02:00

"Cantiques catalans pour les fêtes de saint Jacques. Goigs dels gloriós apòstol sant Jaume lo Major que se canten en la sua santa Capella de Sant Jaume de Calahons, en la parròquia de Catllar...Lors des pèlerinages, se chante encore le goig (cantique catalan) qui fut composé spécialement pour la chapelle Saint-Jacques de Calahons. Le texte actuel, imprimé à la fin du XIXe siècle, (le dernier couplet rappelle que saint Jacques a ramené indemnes quarante homme de Catllar, soldats de la guerre de 1870) est certainement beaucoup plus ancien" Notícia de Connaître saint Jacques. Comprendre Compostelle

Estampa extreta dels Goigs del gloriós apòstol Sant Jaume lo Major, que se cantan en la sua Parroquial Iglesia de la Vila de Perpinyà. Perpinyà: en Casa de J. Alzine, [s.a.]

Els goigs cantats davant les relíquies de Les Santes a Mataró

2011-07-27T06:31:00.014+02:00

"La Missa se celebra el dia 27 de juliol de cada any al matí, a les 10, a la mateixa Basílica de Santa Maria. Una primera cercavila, amb tots els elements festius de la ciutat, l'"Anada a Ofici", acompanya les autoritats des de l'Ajuntament a la porta de l'Església. Una processó interna, mentre es canten els Goigs, clou l'acte fins que les relíquies de Les Santes arriben a la porta, on les espera l'Àliga, que dedica un ball a les patrones." Catalunyareligio.cat del dia 27 de juliol del 2011.

Estampa extreta de les Cobles a llahor de les glorioses y benaventurades santes Juliana y Semproniana, verges y martyrs ilurenses, patrones de sa antiga y novilísima ciutat de Mataró... Reimpresa en 1922.

Cant dels goigs a Santpedor per les festes de Santa Anna

2011-07-25T10:51:00.005+02:00

"Dimarts, la festa començarà amb les matines pel nucli antic a les 6 del matí, i es farà un pelegrinatge a les ermites (hi haurà servei de tren gratuït a l'ermita de Santa Anna), on a les 9 es farà la missa. A 2/4 de 8 del vespre, rosari i visita a la santa amb el cant dels goigs, i a les 9, tornada de la bandera de Santpedor a cavall. A la plaça Gran hi haurà sopar i concert."

Regio7.cat del dia 23 de juliol de 2011

Estampa extreta dels Goigs a llahor de la gloriosa Sta. Anna de Claret, Com-patrona de la vila de Sampedor. Manresa: Imp. Gutemberg, 1949.

Goigs a llaor de Sant Salvador de Les Espases, que es venera a la capella de l'antic castell de les Espases...

2011-07-22T12:45:00.002+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 156.

Els set goigs de Maria, origen dels nostres goigs, pintats al monestir de Pedralbes de Barcelona al segle XIV.

2011-07-19T08:24:00.007+02:00

"El monestir de Pedralbes exposa el llarg i exhaustiu procés d'estudi dels murals de la capella de Sant Miquel, obra de Ferrer Bassa... L'abadessa Francesca Saportella tenia bon gust... per encarregar la decoració de la seva cel·la particular al millor artista del moment: Ferrer Bassa... Unes pintures que representessin la passió de Crist, els goigs de la mare de Déu i diverses figures de sants". El Punt diari, del 18 juliol 2011

Estampa que reprodueix una de les pintures de Pedralbes extreta de la nostra edició proppassada dels Goigs a llaor de l'arcàngel Sant Gabriel, patró dels Amics dels Goigs...Barcelona: Amics dels Goigs, 2010

La festivitat de la Verge del Carme a Barcelona té uns goigs

2011-07-16T21:00:00.011+02:00

"El Museu Marítim de Barcelona (MMB) celebra el dissabte 16 de juliol, a les 17.30h al Moll de Pescadors, la festivitat de la Verge del Carme, patrona dels mariners. La popular processó amb barques pel litoral barceloní acompanyant la Verge del Carme, estarà dedicada a les víctimes de la pitjor tempesta que es recorda al litoral català i valencià: la de 1911, de la qual enguany fa cent anys". Ajuntament de Barcelona: Ciutat Vella, 13 de juliol del 2011.

Aquests goigs glossen l'esmentada festivitat: Goigs en lloança i glòria de Nostra Dona la Verge del Carme, honorada el dia de la seva gojosa festa, en la processó marítima que solca les aigües del Port a la ciutat de Barcelona...Barcelona: Torrell de Reus, [s.a.]

Cantada dels Goigs de les Santes a Mataró.

2011-07-15T21:11:00.011+02:00

dimarts, 19 / juliol · 19:30h

Plaça de Santa Maria, Mataró

En acabar el Toc de Novena, us convidem a cantar els Goigs de les Santes. Seguidament, anirem a brindar amb una copa de cava que la nostra Festa Major és ben propera.

La tonada la sentireu en clicar aquí !

Cant dels goigs a la festa de la Mare de Déu de la Font de Manlleu

2011-07-12T11:25:00.009+02:00

Galeria completa d'imatges publicada a Elter.net, del dimarts 12 de juliol de 2011

Butlletí Amics dels Goigs, núm.139 (segona època) juny 2011

2011-07-09T14:47:00.009+02:00

Goigs de Nostra Senyora de Foix, patrona i advocada del Penedès, parròquia de Santa Maria de Foix

2011-07-07T16:40:00.004+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 155.

Estiueig a Sant Feliu de Pallerols amb cant dels goigs, al s.XX

2011-07-04T06:35:00.007+02:00

"A les vuit del vespre es tancaven les portes exteriors del Santuari i a la capella es resava el Rosari, amb les lletanies. Finalitzant amb el cant dels goigs a la Verge de La Salut, mentre es pujava al cambril a besar la imatge. L'assistència era voluntària; però qui no assistia al Rosari, l'any següent no tenia habitació, i s'havia de buscar un estiueig diferent" Enric Mirambell i Belloc, "Un estiueig de mitjan segle XX", Diari de Girona, 3 de juliol de 2011
Dibuix de Marc Farell extret dels Goigs en honor de Nostra Senyora de la Salut. Sabadell: Amics dels Goigs de Sabadell, 1997.

Edició de goigs especial i numerada per a col·leccionistes dedicada al 125è aniversari del Sagrat Cor de Puig-agut

2011-06-30T11:16:00.017+02:00

"La Pabordia de Puig-Agut de Manlleu...per aquest proper diumenge 3 de juliol s’ha organitzat una tarda que preveuen que sigui emotiva. Joan Arimany, integrant dels grup de pabordes del santuari, explica que el programa compta amb la tradicional missa dedicada al Sagrat Cor, una de les tres anuals que s’hi fan...la torna a presidir el bisbe de Vic Romà Casanova. El gran atractiu serà la presentació de la reedició dels goigs que es canten a cada missa, en una versió especial. S’ha aprofitat l’esdeveniment per a la reedició dels Goigs a llaor al Sacratíssim Cor de Jesús, amb una edició numerada especial per a col·leccionistes, dedicada al 125è aniversari de la benedicció".

Extret d' El Ter, 29 de juny de 2011

els goigs nous de Sant Joanet del Riu Sec

2011-06-27T07:53:00.012+02:00

"Sant Jaume de Fadrell, Sant Isidre de Sensal, Sant Francesc de la Font, Sant Roc de Canet o Santa María de la Magdalena, ermites estimades de Castelló, tenen una forta tradició de gojos i aquests són cantats el dia de la seua festa. Sant Joanet del Riu Sec, era tant pobret que, ni gojos tenia. Des de hui mateix, l'ermita del Poble Sec, i gràcies al poeta, passa a cantar i contar la història del llogaret. Escrits pel poeta Vicent P. Serra i dins la tradició de la literatura popular, aquest tipus de composició té com a finalitat el donar gràcies al Sant pels bens rebuts a la vegada que sol•licitar la protecció contra els mals". Extret de Drosi del Raval del 24 de juny, 2011.

Estampa extreta dels Goigs a Sant Joanet del Riu Sec. [s.p.i.]

Les celebracions dels 125 anys de Puig-agut inclouen una nova edició dels Goigs al Sacratíssim Cor de Jesús

2011-06-23T16:31:00.016+02:00

“Continuem amb les celebracions del 125 anys del nostre estimat santuari. Com el passat mes de febrer, el bisbe Romà Casanova estarà una vegada més amb nosaltres, i la comunitat de fidels de Puig-agut, així com la Pabordia, li agraïm molt sincerament la seva presència...també es publicarà una nova edició dels Goigs del Sacratíssim Cor de Jesús que es canten a Puig-agut, i entre els qual es farà una edició numerada pensada per als col•leccionistes...”
El Far de Puig-agut, portaveu virtual de la pabordia del santuari, 2011, núm. 91, p.1

Dibuix de Toni Donada extret dels Goigs a llaor del Sacratíssim Cor de Jesús venerat en el santuari de Puig-agut, de la parròquia de Sant Pau, de l'erm de Manlleu. Edició commemorativa del 125è aniversari de la benedicció del Santuari. Manlleu: Pabordia Santuari Puig-agut, 2011.

Paraules i records de Francesc Grané amb els goigs de rerefons

2011-06-15T08:38:00.006+02:00

"Impressiona escoltar la trajectòria interior de Francesc Grané, doctor en comunicació, filòsof amb idees filtrades per l'experiència... 'Recordo la sensació de fred, de nit i de petitesa de la vall de Núria, la música dels goigs amb lletra de Joan Maragall... Em produïa un sentiment profund i grandiós d’escalfor: una transcendència sempre viscuda a través de la pell'."
Del blog Coses meves, de Joan Solicrú, 13 de juny de 1011
Estampa extreta dels Goigs de la Mare de Déu de Núria. Lletra de Joan Maragall, música de Josep Llongueres. Sabadell: Figuerola, 1965.

Goigs de la Mare de Déu de la Salut que es venera en la seva ermita al peu de la muntanya de la Santa Creu d'Olorda, de Sant Feliu de Llobregat

2011-06-12T08:54:00.004+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 153.

Els goigs que es canten a l'Aplec de la Rosa de Tona

2011-06-09T21:08:00.006+02:00

“Aquest cap de setmana se celebra a Tona la 69a edició del tradicional Aplec de la Rosa a Lurdes i al Castell. L’ Esbart Dansaire Castell de Tona ja ha escollit la Roseraire Major...La crida de l'Aplec s’ha encarregat a Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural....Diumenge a l’ermita de Lurdes, missa solemnitzada pel Cor Bonaire, Benedicció de les roses, Repartiment de les roses beneïdes i cant dels goigs” Extret de Vilaweb.cat. del dia 7 de juny de 2011.
El gravat reprodueix els Goigs en lloança de la Verge de Lourdes en el seu santuari de la parròquia de Tona. Tona: Imp. Casanovas, [s.a.]

25è Aplec del Santuari Ecològic de Gallifa i cant dels goigs

2011-06-06T10:29:00.008+02:00

"Cada any se celebra, al voltant del Dia Internacional del Medi Ambient, un aplec dedicat a la Mare de Déu de l'Ecologia. Són ja 25 anys de convocatòries, durant els quals s'han anat afegint activitats, sempre relacionades amb la natura...Mossèn Josep Dalmau, promotor del santuari, presidirà la 'Pregària sobre el Món' i el cant dels goigs a la Mare de Déu de l'Ecologia". vilaweb.cat del diumenge 5 de juny de 2011

Gravat extret dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de l'Ecologia, que es venera al camí de les Pardines a Engolasters, parròquia d'Encamp, Principat d'Andorra-Bisbat d'Urgell. Comú d'Encamp: Impremta Principat, 2002.

Una marededéu dels arxius, entre els goigs de l'arxiu Gavin

2011-06-05T07:49:00.018+02:00

Amb motiu del 9 de juny que és el Dia internacional dels arxius, a Andorra aquesta data representa una oportunitat per recordar la causa dels documents i dels arxius a cada país. "Els riscos naturals han estat, són i seran presents en la societat. L’afany de l’home per controlar la natura queda en evidència quan aquesta mostra la seva veritable dimensió. Al llarg dels segles els riscos naturals han estat interpretats de manera diversa per les respectives societats. Relacionats com a càstigs divins, han estat presents en llegendes, contes, goigs...El nostre país és un clar exemple de convivència amb riscos naturals". És uns dels temes tractats a treballs de recerca 'Cebrià Baraut Obiols 2008-2010'
Extret de forum.ad

Notícia de la imatge de la "Mare de Déu dels Arxius, gènesi i breu història" a: Conèixer Catalunya, dissabte dia 4 de juny.

La Colla dels Campaners de la Seu de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat estrena goigs

2011-06-01T08:18:00.017+02:00

“La Colla de Campaners de Sant Feliu de Llobregat celebrarà tot un seguit d’actes durant aquest any per celebrar el seu aniversari. Entre aquestes activitats, cal destacar els goigs dedicats al patró dels campaners i visites a diferents campanars emblemàtics. Aquesta Colla de Campaners es va crear fa quinze anys, després de reparar els jous i la campana de la Catedral de Sant Llorenç, i va celebrar el seu aniversari el dijous 26 de maig”

fetasantfeliu.cat, 30 de maig de 2011
Imatge extreta dels Goigs a llaor de Sant Paulí de Nola que dediquen al seu patró els campaners de la Seu de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat. Barcelona: Amics dels Goigs, 2011 (Goigs núm. 154 de la tercera etapa)

Per sentir la música dels goigs cliqueu aquí ♪♫ Els goigs d’Obaga

Goigs a llaor de Sant Paulí de Nola que dediquen al seu patró els campaners...de Sant Feliu del Llobregat

2011-05-30T08:58:00.008+02:00

♪♫ a Els goigs d’Obaga

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 154.

L'aplec de Canòlich a Andorra i els goigs cantats

2011-05-29T11:22:00.009+02:00

Unes 2.000 persones van assistir a l'aplec de anòlich i es van emportar fins a 6.000 pans. En una diada tan tradicional com aquesta, no hi podia faltar cap dels seus ingredients típics: les ofrenes, les misses, la benedicció del terme, el cant dels goigs i el Ball de Canòlich, a càrrec de l'Esbart Laurèdia –el ball va ser creat fa 13 anys per commemorar el 775è aniversari de la troballa de la Verge. El Periòdic d'Andorra, dia 29 de maig de 2011

Estampa extreta dels Goigs de Nostra Senyora de Canolich. Seu de Urgell: Diumenge y Riu, 1858.

Virolai de la Mare de Déu de Queralt

2011-05-25T20:44:00.003+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 152.

Dimecres dia 25, a les 7 de la tarda, conferència del Sr. Joan Campabadal i Breu sobre Els goigs de la Mare de Déu, d'autors coneguts

2011-05-23T07:21:00.010+02:00

Dimecres dia 25 de maig, a les 7 de la tarda, conferència del Sr. Joan Campabadal i Breu que parlarà sobre Els goigs de la Mare de Déu, d'autors coneguts a l'Associació dels Amics dels Goigs, carrer Comte Borrell, 307, 2n pis. Els assistents rebran l'obsequi del goig programat per a l'ocasió.
Us hi esperem!

Bus 41, 54, 59, 66, 143; Metro L5 Hospital Clínic

Els goigs a la Verge de la Vall de Núria de Maragall al XIII Festival de Poesia de la Mediterrània a Palma

2011-05-20T13:19:00.018+02:00

"Va tenir lloc el recital Joan Maragall: el ciutadà, dirigit i interpretat per l’actriu i directora de teatre Rosa Novell, amb l’acompanyament de la violoncel·lista Fanny Silvestre. En el 150è aniversari del naixement de Maragall, aquest recital va voler mostrar la visió d’un ciutadà que es desplaça al mar i a la muntanya... alternaren els versos més coneguts del poeta, com «L’ametller», «Sol, solet», «La vaca cega» o «Goigs a la Verge de Núria», amb d’altres que han caigut en l’oblit".
Universitat de les Illes Balears: servei de comunicació, 17 de maig del 2011

Estampa extreta dels Goigs a la Verge de Núria, lletra de Joan Maragall, música de Joan Llongueres. Barcelona: Torrell de Reus, 1957.

Goigs a la Mare de Déu de Núria

2011-05-18T20:37:00.003+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 151.

Dimecres dia 18, a les 7 de la tarda, conferència de Mn. Jaume Aymar i Ragolta sobre Joan Maragall i els goigs

2011-05-15T13:07:00.008+02:00

Dimecres dia 18 de maig, a les 7 de la tarda, Mn. Jaume Aymar i Ragolta parlarà sobre Joan Maragall i els goigs a l'Associació dels Amics dels Goigs, carrer Comte Borrell, 307, 2n pis. Els assistents rebran l'obsequi del goig programat per a l'ocasió.
Bus 41, 54, 59, 66, 143; Metro L5 Hospital Clínic

Goigs a la Mare de Déu de Núria. Vall de Núria: Any Joan Maragall, 2010-2011.

Goigs del cadirat del Cor de la Seu de Barcelona

2011-05-11T21:45:00.000+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 150.

Dimecres dia 11, a les 7 de la tarda, conferència del Sr. Ignasi Carbonell sobre el Cadirat de la Seu de Barcelona

2011-05-10T08:22:00.002+02:00

Dimecres dia 11 de maig, a les 7 de la tarda, el Sr. Ignasi Carbonell parlarà sobre el Cadirat de la Seu de Barcelona a l'Associació dels Amics dels Goigs, carrer Comte Borrell, 307, 2n pis. Els assistents rebran l'obsequi del goig programat per a l'ocasió.

Bus 41, 54, 59, 66, 143; Metro L5 Hospital Clínic.

Goigs de Ntra. Sra. de Montserrat, capella Badia, Matadepera

2011-05-07T13:26:00.002+02:00

Amics dels Goigs. Tercera etapa. Goigs núm. 149.